Un programa d’intervenció per a tractar la síndrome de cremar-se pel treball (burnout) redueix els símptomes de depressió en docents

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 24 de setembre de 2026
 
Autors de l’article publicat en Behavioral Sciences. D’esquerra a dreta: Ribeiro do Couto, Gil-Monte, Grau-Alberola i Figueiredo-Ferraz.
Autors de l’article publicat en Behavioral Sciences. D’esquerra a dreta: Ribeiro do Couto, Gil-Monte, Grau-Alberola i Figueiredo-Ferraz.

Personal investigador de la Universitat de València (UV) ha desenvolupat un programa d’intervenció per al tractament del burnout o síndrome de cremar-se pel treball, que ha reduït els símptomes de depressió en professorat d’educació primària i secundària.

L’estudi sobre l’eficàcia del programa, publicat en la revista “Behavioral Sciences”, a més, ha sigut adaptat per a professorat universitari i s’ha aplicat també en personal docent i investigador de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM), on ha resultat també favorable per al tractament del tecnoestrés, un estat de tensió psicològica i física causat per l’ús excessiu o la mala gestió de les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el cas dels docents de primària i secundària, el programa del personal investigador de la Unitat d’Investigació Psicosocial de la Conducta Organitzacional (UNIPSICO) dirigit per Pedro R. Gil-Monte, catedràtic de Psicologia Social de la UV, va aconseguir disminuir de manera significativa els nivells de burnout, símptomes de depressió i nivells de cortisol en saliva en el grup de participants amb alts nivells de problemes psicosomàtics derivats del treball, en comparació amb un grup control similar que no va participar en el programa d’intervenció.

“A més, els participants entrenats van millorar les seues competències per a afrontar la càrrega de treball, per a gestionar els recursos disponibles i els conflictes interpersonals, al mateix temps que va millorar la seua percepció d’autoeficàcia. Els resultats es van observar en comparar als grups després de la finalització del programa i quatre mesos després”, explica Pedro R. Gil-Monte.

La síndrome de cremar-se pel treball és una resposta a l’estrés laboral crònic. Ha sigut inclòs per l’Organització Mundial de la Salut en el CIE-11 com un problema de salut derivat única i exclusivament de l’activitat laboral. Si els nivells de la síndrome es mantenen alts durant llargs períodes de temps tindran conseqüències nocives per a la salut de les persones treballadores, que desenvoluparan malalties amb alteracions psicosomàtiques i depressió, i també per a les organitzacions que experimentaran un increment de baixes per malaltia.

Es tracta d’un programa pioner a nivell nacional i internacional, que adopta un enfocament multicomponent combinant estratègies d’intervenció psicològiques, interpersonals i fisiològiques per a millorar el deteriorament emocional, cognitiu i actitudinal de les persones afectades per la síndrome de cremar-se pel treball. Les tècniques d’intervenció incloïen la reestructuració cognitiva, la resolució de problemes, la regulació emocional, la negociació de rols, l’autoorganització i el suport social.

En aquest estudi han participat com a equip investigador Ester Grau-Alberola (Universidad Católica de Valencia, UCV) i Hugo Figueiredo-Ferraz (Universitat Internacional de València, VIU), també membres de UNIPSICO, i Bruno Ribeiro do Couto (Universitat de Múrcia, UMU).

 

Programa replicat a Mèxic

El programa ha sigut replicat amb èxit en docents de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM), coordinat per personal investigador d’aquesta, en concret Sara Guadalupe Unda Rojas, Marlene Rodríguez Martínez y José Horacio Tovalín Ahumada. En aquesta acció han col·laborat Pedro R. Gil-Monte, i Pedro Gil-LaOrden, estudiant del Programa de Doctorat en Investigació en Psicologia de la UV.

El programa aplicat a Mèxic es va dur a terme amb 29 docents. En finalitzar, els participants del grup entrenat (n = 15) van presentar una disminució significativa dels nivells totals de la síndrome de cremar-se pel treball i va millorar significativament la percepció de tecnoestrés. També va disminuir significativament la percepció de problemes psicosomàtics de salut derivats del treball.

En el llibre en el qual es descriu el programa, escrit en col·laboració entre el personal investigador de la UNAM i de la UV, es conclou que la intervenció va mostrar efectes favorables en indicadors seleccionats de tecnoestrés, problemes de salut i recursos d’afrontament entre el professorat universitari exposats al teletreball i a l’ús intensiu de la tecnologia (TIC). Però també es recomana que les estratègies psicoeducatives es complementen amb accions organitzacionals que aborden la càrrega de treball, la claredat de rols, el suport social i els límits del treball digital.

L’estudi realitzat en la UV ha obtingut una ajuda del Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) del Govern d’Espanya, pel projecte PSI2013-48185-R. L’estudi realitzat a Mèxic ha obtingut una ajuda de la Direcció d’Assumptes del Personal Acadèmic (DGAPA) de la UNAM, al projecte PAPIIT IN302922.

 

Referència de l’article:

Grau-Alberola, E., Gil-Monte, P. R., Ribeiro do Couto, B., & Figueiredo-Ferraz, H. (2026). A longitudinal quasi-experimental evaluation of a cognitive-behavioral intervention in teachers: Changes in psychosocial risks, burnout, depression, and salivary cortisol. Behavioral Sciences, 16(9), Article 1668. https://doi.org/10.3390/bs16091668

Peu de foto annex: Membres de l’equip investigador de la UNAM i Pedro R. Gil-Monte.

Imatges: