El nou Espai Vives, que compta amb 1.699 metres quadrats de zones de treball, 214 metres quadrats de sales de reunions i prop de 800 metres quadrats per a usos múltiples, és un nou centre de serveis integrals a l'estudiantat de la Universitat de València.

A més de concentrar el Servei de Dinamització i Informació, el Servei d'Estudiants, UVdiscapacitat i el Servei de Relacions Internacionals i Cooperació, en l’Espai Vives també se situa la Delegació de la Rectora per a Estudiants, així com l'Assemblea General d'Estudiants.

Un nou sistema d’atenció al públic

En aquests espais s'ha implantat un nou sistema de cita prèvia, que permet reservar hora d'atenció tant a través del web, de l’appUV com a via WhatsApp. A més, l'atenció es realitza en una zona específica, amb major proximitat, eliminant els taulells, les finestretes i reduint al màxim el desplaçament de l'estudiantat dins de l'edifici. A més de la cita prèvia, l'estudiantat pot sol·licitar cita al moment, també, per a ser atés en el mateix moment.

A més, continuaran els serveis d'atenció en línia, per a afavorir a l'estudiantat en funció de les seues necessitats i mobilitat.

La UV continua avançant, així, en els sistemes d'atenció personalitzats i de proximitat, i incorporant la innovació a la gestió pública, en una visió centrada en les persones, en aquest cas en els estudiants

Un nou espai per a activitats

En la mateixa concepció de l’Espai Vives es troba la generació d'espais polivalents que permeten acollir les activitats del moviment estudiantil, de la seua representació, i la programació d'activitats creades pel propi estudiantat.

En paral·lel, l’Espai Vives és un nou espai de programació d'activitats dirigides a l'estudiantat de la Universitat.

Un edifici històric rehabilitat

L'edifici de l’Espai Vives va ser concebut en 1935 per l'arquitecte Javier Goerlich com a part del nou escenari urbà que s'estava configurant al llarg del llavors Passeig de València a la Mar, i que anava a convertir-se en la ciutat universitària de València, seguint altres models com la de Madrid.

No obstant això, molt prompte va tindre lloc la primera paralització del projecte a causa del colp d'estat, quan es va tancar el solar a l'espera que acabara la guerra. Amb la derrota de la República, Goerlich, va rebre l'encàrrec de reelaborar i revisar el projecte original, convertint-lo no en una Residència d'Estudiants, sinó en un Col·legi Major. Així doncs, en aquesta etapa de dictadura, el règim va sol·licitar a l'arquitecte la incorporació d'una capella, així com la remodelació d'alguns espais.

Les diferents modificacions del projecte, així com la falta de previsió pressupostària i d'alguns materials, van provocar que el projecte es dilatara quasi tretze anys en el temps. A més, en 1952, el Sindicat Espanyol Universitari va aconseguir gràcies a una ordre del Ministeri d'Educació Nacional, el trasllat del seu Col·legi Major “Alejandro Salazar” a l'edifici que s'estava construint per al Col·legi Major “Luis Vives”, obligant l'arquitecte Goerlich a presentar un nou projecte de divisió de l'edifici en dues meitats.

En aquest context, la part de l'obra destinada al “Lluís Vives” va finalitzar en 1954, sent inaugurada per Franco el 9 d'octubre d'eixe mateix any. L'altra meitat, la que pertanyia al Col·legi Major “Alejandro Salazar”, no es va inaugurar fins al curs de 1961-1962.

L'arribada de la democràcia va permetre que el Col·legi Major “Luis Vives” prenguera un nou rumb, gràcies a la integració del Col·legi Major “Alejandro Salazar” i del Col·legi Major “Santa Teresa” que estava situat en el centre de la ciutat i oferia serveis a estudiants femenines. D'eixe mode, es va remodelar tot l'edifici per a evitar duplicitats i en el curs 1980-1981 el Col·legi Major “Luis Vives” va ocupar, finalment, tot l'edifici, convertint-se en el primer col·legi mixt d'Espanya.

Aquest període va donar el tret d'eixida a una etapa marcada per una intensa activitat del moviment estudiantil, així com per l'efervescència cultural de l'edifici, el centre del qual va ser l'antiga capella convertida en auditori on se succeïen els recitals, concerts i obres de teatre.

Goerlich va saber deixar la seua empremta en l'edifici gràcies a l'estil racionalista sobri i ortodox caracteritzat per l'ús de formes corbes, peces geomètriques simples i criteris ortogonals, amb detalls que evoquen l'arquitectura naval, tal com havia fet anys abans en el desaparegut Club Nàutic.

L'edifici va haver de tancar-se a conseqüència dels problemes estructurals identificats en les tasques de conservació del patrimoni històric protegit de la UV per part dels seus serveis tècnics. Després d'un ampli estudi i un plantejament inicial del projecte, aquest va haver de modificar-se per a atendre les patologies i problemes estructurals identificats en la retirada de revestiments.

D'aquesta manera, al llarg de 37 mesos, s'han prolongat unes obres que han costat més de 21 milions d'euros, dels quals 2 milions d'euros provenen de finançament europeu.

Un edifici innovador i al servei de la societat

En el procés de rehabilitació de l'edifici s'han incorporat les últimes tecnologies i els sistemes de sostenibilitat més avançats per a configurar un edifici intel·ligent que, al costat dels sistemes d'atenció, fan que l’Espai Vives siga un espai innovador que ostenta la major qualificació d'Eficiència Energètica, l'A.

Bé de Rellevància Local, patrimoni històric universitari, en aquest procés de rehabilitació la Universitat de València el torna a posar a l'abast de la comunitat universitària i al servei de la societat valenciana.