La Universitat de València va iniciar en 2022, a partir de les investigacions del Dr. Marc Baldó, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UV, les tasques de recerca de documentació als seus arxius, així com la localització de familiars de persones que, membres de la Universitat de València, foren víctimes del franquisme i la Guerra Civil.

El Consell de Govern, reunit en sessió ordinària el 29 d’abril de 2022, va facultar l’equip de govern de la UV per iniciar les tasques, realitzades des del Gabinet de la rectora, per presentar davant el govern d’Espanya, la sol·licitud de reparació de les víctimes de la UV identificades, a l’empara del que disposa l’article quart de la Llei 52/2007 que reconeix i amplia drets i estableix mesures en favor de les persones que patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

En l’acte, la ministra d’Universitats, Ciència i Innovació va lliurar, en nom del govern d’Espanya, els documents de reparació.

Porters, professors, degans, secretaris generals i vicerectors, víctimes de la dictadura

Així, la rectora de la UV va rebre els diplomes de reparació dels porters de facultat Juan Bautista Gomar Momó i José Casanova Gilibars i dels caps de negociat Enrique Muñoz Gallego i Natalio Moraleja Rodríguez.

La neboda del professor José Peset Llorca, qui va veure anul·lat el seu nomenament com a professor de la UV en acabar la Guerra Civil, rebé en nom de la família la seua reparació.

Els professors Francisco Guix Genovés, Manuel Beltrán Báguena,  de la Facultat de Medicina, Niceto Alcalá-Zamora i Castillo, fill del president de la República, de la Facultat de Dret, Salvador Velayos Hermida, de la Facultat de Ciències, i José Deleito Piñuela, de la Facultat de Filosofia i Lletres, depurats en acabar la Guerra Civil, foren reparats pel govern d’Espanya, rebent la rectora de la Universitat, Maria Vicenta Mestre, els documents corresponents.

El professor Manuel Usano Martín també va veure negada la pròrroga del seu contracte, i es va exiliar als Estats Units, on va exercir com a director mèdic dels laboratis Pfizer. La seua filla, Mireya Usano Crespo.

Els secretaris de la Facultat de Ciències, professors José Morera Arrix i León Le Boucher,  i de la qual també foren reparats en aquest acte.

D’igual manera, el professor Emili Gómez Nadal, secretari de la Facultat de Ciències, va ser reparat, rebent la UV en nom del seu fill, Antonio Gómez Andrés, el document corresponent.

La UV també va rebre els documents de reparació dels degans de Dret, José María Ots Capdequí, i Luís Urubey Reboolo, de la Facultat de Medicina, dels secretari generals de la UV Salvador Lacasta España i Francisco Sierra Jiménez ,  i del vicerector Luís Gonzalvo París, fundador del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Els rectors depurats pel franquisme

En aquest acte es lliurà a la UV el document de reparació dels rectors Ramón Velasco Pajares i José Puche Álvarez.

Catedràtic de Geografia Política i Descriptiva de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV, el rector Velasco va ser abans degà d’eixa facultat i, posteriorment, vicerector de la UV. Nomenat rector accidental de la UV l’1 de juny de 1938, fins al 29 de març de 1939, va ser jubilat forçosament.

El rector José Puche, catedràtic de la Facultat de Medicina de la UV, va renunciar al rectorat durant la guerra atenent la petició del president del govern republicà, Juan Negrín, per assumir la direcció general de Sanitat.

En acabar la Guerra Civil va jugar un paper rellevant a Mèxic en el suport als espanyols exiliats per encàrrec del govern de la Segona República. Va exercir la docència a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), i va ser un dels fundadors, i presidents, del Ateneo Español de México, ciutat en què morí.

La UV continua treballant en la identificació d’altres víctimes, així com en la cerca de la documentació que permeta la reparació de víctimes identificades, com ara el rector Mariano Gómez González, qui va ser també president del Tribunal Suprem durant la Guerra Civil, i morí a l’exili, a la ciutat de Buenos Aires (Argentina).

Peset Aleixandre, el rector afusellat

En el transcurs de les gestions realitzades per a la reparació de les víctimes, la família del Dr. Joan Baptista Peset Aleixadre ja havia iniciat els tràmits de la seua reparació.

Catedràtic de Medicina Legal, Toxicologia i Psiquiatria, Peset Aleixandre va ser degà de la Facultat de Medicina entre 1930 i 1931 i posteriorment rector de la Universitat, fins a la seua dimissió, acceptada en 1934. En 1936 va ser elegit diputat per València en la candidatura del Frente Popular.

Detingut i empresonat als camps de concentració d’Albàtera, Potacoeli i a la presó Model de València, la sentència de 4 de març de 1940 el condemna a la pena de mort, “proponiendo al Consejo el indulto de la pena capital y su sustitución por la immediata inferior en méritos a lo expuesto”.

En una segona sentència del Consell de Guerra, de 25 de març de 1940, es va condemnar a Joan Baptista Peset Aleixandre a la pena de mort, establint que “procedí abstenerse de sol·licitar la conmitación de la pena impuesta en méritos a lo expuesto el íultimo de los considerandos”.

Processat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, va ser multat després de ser afusellat.

Afusellament que va tenir lloc al cementeri de Paterna el 21 de maig de 1941.

Maria José Peset, neta del rector Peset, va rebre, de mans de la ministra i la rectora, el document de reparació en aquest acte, en el marc d’un sentit homenatge per part de les autoritats acadèmiques i públic present a la sala.