L'informe identifica noves figures d'autoritat informativa a partir de dues metodologies qualitatives desenvolupades dins de SphereFlows: històries de vida i grups de discussió. Les figures identificades s'han agrupat en quatre grans categories: mediàtiques, polítiques, informals i professionals. A més, l'anàlisi ha incorporat variables d'edat, gènere i ideologia, la qual cosa ha permès observar patrons de reconeixement i diferències entre grups socials. Es pot accedir de forma gratuïta a través del portal RODERIC de la Universitat de València.

Entre les principals conclusions, l'estudi assenyala que la configuració de l'autoritat informativa és actualment un fenomen transversal, que justament emergeix de manera independent a les variables considerades (edat, gènere i ideologia). En aquest nou escenari, la legitimitat ja no depèn exclusivament del coneixement expert, sinó també de les habilitats comunicatives, la gestió de la visibilitat digital i la capacitat de generar connexió amb les audiències.

Una altra de les troballes més rellevants de l'informe apunta a la transformació del paper del periodisme tradicional. Encara que els i les professionals dels mitjans continuen ocupant posicions de referència, la seua exclusivitat com a font d'autoritat es dilueix en un entorn on conviuen amb figures procedents de l'entreteniment o les xarxes socials. Aquest fet contribueix a desdibuixar les fronteres entre informació, opinió i entreteniment.

L'estudi també detecta una forta segmentació de gènere en la identificació de figures d'autoritat informativa. Una de les dades més significatives és que els referents femenins pràcticament no apareixen com a figures compartides per tots dos sexes: els homes no identifiquen figures femenines com a autoritats informatives, la qual cosa evidencia un patró de desigualtat en el reconeixement simbòlic de l'autoritat. D'altra banda, del total de 82 figures detectades, només quatre són reconegudes com a autoritats informatives tant per homes com per dones: Jesús Cintora, Iker Jiménez, Gabriel Rufián i Alvise Pérez.

En definitiva, les noves figures informatives són part de la transformació estructural en l'esfera pública digital, en la qual l'autoritat es construeix de manera més difusa, plural i travessada per lògiques de visibilitat, interacció i segmentació social.

Referència: Cano-Orón, L.; Bellver-Carsí, L.; Calvo, D. (2026). “¿Quién nos influye? Las nuevas figuras de autoridad informativas de España”. Universitat de València. Grupo de investigación Mediaflows. https://hdl.handle.net/10550/127206