Seqüencien el megagenoma d’Araucaria araucana, una espècie xilena en risc d’extinció amb potencial alimentari

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 20 de setembre de 2024
 
Tomás Matus, investigador Ramon i Cajal de la Universitat de València.
Tomás Matus, investigador Ramon i Cajal de la Universitat de València.

Un equip internacional d’investigadors liderat des de Xile per la Universidad de Concepción (UdeC), en el qual participa l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, centre mixt de la Universitat de València i del CSIC), ha seqüenciat el genoma d’Araucaria araucana, una espècie nativa xilena en risc d’extinció amb potencial alimentari. El laboratori del científic del’I2SysBio Tomás Matus és l’encarregat d’assemblar i anotar funcionalment aquest genoma, vuit vegades més gran que el genoma humà.

“La nostra contribució al projecte liderat des del Laboratori d’Epigenètica Vegetal, del qual és responsable Rodrigo Hasbún, té com a principal eix proporcionar el sistema d’emmagatzematge de la informació genòmica i disposar-la com una base dades d’accés públic a la comunitat científica. Actualment estem millorant l’assemblatge de les seqüències que s’han obtingut a través de l’ús de 3 plataformes distintes de seqüenciació (Oxford Nanopore, PacBio i Illumina), així com de l’anotació dels gens, és a dir, estem actualitzant el catàleg de gens”, explica Tomás Matus, investigador Ramon i Cajal de la Universitat de València.

Araucaria araucana, comunament anomenada araucària, pewen o pi xilè, és un arbre gimnosperm de fulla perenne, originari del centre i sud de Xile i de l’oest de l’Argentina, utilitzat popularment com a arbre de jardí, que pot fer 50 metres d’alçada i viure mil anys. A causa de la prevalença d’espècies similars en la prehistòria antiga, se’n diu fòssil vivent.

Aquesta espècie està amenaçada per la disminució de la seua població a causa de la tala, els incendis forestals i el pasturatge. Les seues llavors són comestibles, semblants a pinyons grans, i són collides per pobles indígenes de l’Argentina i Xile. L’arbre té potencial per a ser un cultiu alimentari en altres àrees de climes amb estius oceànics frescos, per exemple a l’oest d’Escòcia, on altres cultius d’anous no creixen bé.

Aquesta acció ajudarà a estandarditzar protocols per a detectar i monitorar la diversitat genètica de les espècies i el seu potencial adaptatiu; i, com a segon punt essencial, servirà per a integrar el coneixement genètic i evolutiu en la planificació de la conservació. Una vegada conegut el genoma, es poden desplegar programes de monitoratge dels individus i tenir el catàleg de gens presents en aquest genoma, cosa que també pot contribuir a comprendre processos del desenvolupament com la reproducció, la resistència al canvi climàtic o a les plagues. En el projecte també ha participat l’empresa CMPC, un hòlding forestal i paperer xilè.

Tomás Matus és biòleg vegetal i doctor en Ciències de l’Agricultura (PontificiaUniversidad de Xile), interessat en l’ús d’eines genòmiques i de biologia de sistemes per a l’estudi de la regulació de xarxes de desenvolupament i metabolisme de les plantes. Ha sigut postdocal Centre d’Investigació en Genòmica (CRAG, 2008-2013, 2015-2019) i ha adquirit experiència en tecnologies òmiques per a entendre el desenvolupament de les flors en espècies model. Es va incorporar a l’I2SysBio a través d’un contracte del programa Ramón y Cajal (2019) a la Universitat de València.

 

Base de dades: https://tomsbiolab.com/araucariadb/

Peu de foto annex:

  • Exemplars d’Araucaria araucana, espècie nativa xilena en risc d’extinció amb potencial alimentari.
Imatges: