Gran nivell per a arrancar l’edició d’un festival marcat durant les seues tretze nits per un caràcter eminentment solidari. Sobre l’escena, 11 ballarines del Grup de Dansa de la UV, dirigides pel director i coreògraf Toni Aparisi, que ha ideat l’espectacle i acompanyades d’una orquestra de cordes completa i un sorprenent conjunt de 47 instruments de percussió, que van capturar la passió i l’erotisme de l’original de Bizet, dirigides pel director de la OFUV, Hilari Garcia Gázquez.

El públic que va gaudir de l’espectacle, durant eixa nit i també la vetlada anterior: la màgica nit de Sant Joan, va quedar una vegada més que sorprés per la qualitat de les formacions pròpies. És un honor, per a la Universitat de València, tindre una orquestra com aquesta: una de les deganes entre les universitats espanyoles amb 30 anys de trajectòria (hi ha una vintena) i comptar també amb un grup de dansa, que és també una singularitat, dirigit cada any pels principals exponents de la dansa valenciana.

La recognoscible música de segueix de R. Shchedrin/G. Bizet forma general la trama de l’òpera de Bizet: l’apassionant i tràgica història d’amor i gelosia entre Don José, un soldat, i Carmen, una cigarrera lliure i seductora, que s’enamora del torero Escamillo. En l’escriptura de Shchedrin sobre aquesta obra, el resultat és enlluernador. Shchedrin va crear aquest arranjament per a la seua esposa, la ballarina Maya Plisétskaya, que més tard va ser directora de la Companyia Nacional de Dansa a Espanya.

En la versió que planteja la UV, que és una creació col·lectiva del coreògraf Toni Aparisi, director de l’espectacle, i les ballarines, el clàssic fa un pas més i es modernitza. Carmen, eixa dona alliberada i independent que desafia totes les convencions socials, no mor. Ací esdevé un símbol de l’empoderament femení i el mite ideat en el segle XVIII no acaba en una tragèdia que podria recordar a les dramàtiques xifres de la violència masclista, sinó tot el contrari. Les jóvens ballarines, que han creat l’escriptura coreogràfica de cada peça, valoren la llibertat i converteixen l’obra en un cant per la igualtat i per la reivindicació dels drets de la dona.

Formacions universitàries de primer nivell

El Grup de Dansa de la Universitat de València naix en el curs 2017/18, amb plena voluntat de treballar el món de la dansa de manera rigorosa i continuada i de donar a conéixer la dansa no sols com un art, una disciplina física o un espectacle, sinó també com un mitjà de creixement artístic personal per al nostre alumnat.

Des de la seua creació ha participat en diverses produccions, algunes d’elles juntament amb l’Orquestra Filharmònica de la UV per al festival Serenates. Actualment, està sota la direcció coreogràfica i docent de Toni Aparisi Sevilla.

Toni Aparisi Sevilla és Premi Max al millor ballarí 2007 i el 2016, a millor coreografia, junt amb Rosángeles Valls (2016) per ‘Pinoxxio’. Va rebre el Premi Abril al millor ballarí 2006 i 2007 i compta amb set nominacions als premis MAX de les Arts Escèniques i cinc als Premis dels Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana; té el Primer Premi en l’IV Certamen Coreogràfic de Madrid amb la peça ‘Trapping que és gerundi’, així com Beca al millor ballarí per a ‘Merce Cunningham School’.

Com a ballarí cal destacar la seua participació en ‘Novadanza’, ‘Vianants’, ‘Vaganovos’, ‘Santiago Sempere’ o ‘Vicente Sáez’, a més de vídeo-dansa amb Gerard Collins.

En 1998 s’incorpora a la companyia Ananda Dansa i participa en diversos muntatges en els quals rep diversos premis Max, al millor espectacle infantil i amb l’espectacle ‘Ànima’, el Premi Nacional de Dansa 2006. A més treballa amb el grup de música Capella de Ministrers, on crea espectacles de dansa contemporània i música en directe i és fundador de la seua companyia ‘Transfermove Júnior’, amb Iris Pintos, on crea, dirigeix, coreografia i interpreta amb persones de diversitat funcional.

L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV) va ser creada per Cristóbal Soler en 1995 per a donar resposta i cohesió a les diverses ofertes d’agrupacions instrumentals formades per estudiants. Té una plantilla de huitanta joves músics, majoritàriament universitaris. La seua finalitat és proporcionar-los una formació d’alta qualitat en interpretació orquestral, amb professorat especialitzat. Després de la marxa de Cristóbal Soler, els seus directors titulars han estat Beatriz Fernández Aucejo i Hilari Garcia.

El seu repertori inclou obres que van des del Barroc fins a l’actualitat, passant pel gran repertori simfònic clàssic i romàntic i per les peces musicals més representatives del segle XX convertint-se en una de les orquestres més rellevants en l’escena universitària espanyola. Al llarg dels trenta anys d’història, han passat per l’OFUV més d’un miler de joves músics, molts dels quals a hores d’ara desenvolupen la seua activitat interpretativa en orquestres espanyoles i europees.

Hilari Garcia Gázquez és l’actual director musical i artístic de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Va estudiar direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València i va ampliar la seua formació musical a la Haute École de Musique de Ginebra.

Ha treballat com a director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE), i ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals com l’Orquestra de València (OV), la Jove Orquestra i Cor de Centreamèrica (JOCCA), la Palestine Youth Orchestra (PYO), l’Orquestra Simfònica del Teatre Chapí de Villena, l’Orquestra Simfònica d’Albacete (OSA), l’Orchestre Symphonique HEM de Genève, etc.

En l’àmbit líric, ha dirigit noves produccions al Teatre Chapí de Villena, Palau de les Arts de València… També ha realitzat una intensa incursió al terreny del ballet i la dansa dirigint noves propostes de ballets clàssics, com ‘El Trencanous’, de Txaikovski o de ballets contemporanis com ‘La consagració de la primavera’ de Stravinski i ‘Les biches’ de F. Poulenc, entre altres.