El tipus d’enterrament confirma que entre els fundadors de València hi havia població peligna, una tribu del centre d’Itàlia
- Servei de Màrqueting i Comunicació
- Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
- 11 de desembre de 2025

Investigadors valencians, al capdavant dels quals està Albert Ribera, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i vinculat a un projecte de recerca de la Universitat de València (UV), han confirmat que el tipus de sepultura, els ritus i els dipòsits funeraris de fa més de 2.100 anys trobats prop del carrer Quart de València són propis dels peligni, un dels pobles més importants de la zona dels Abruzzos, al centre de la península itàlica. És una de les conclusions del Congrés Internacional d’Arqueologia, celebrat en novembre a la Facultat de Geografia i Història de la UV, amb el títol “La fundació de Valentia i el final dels pobles itàlics i ibèrics”.
El descobriment s’ha concretat en els últims anys després de conéixer de primera mà el món funerari preromà de les ciutats de l’entorn de Corfinio (L’Aquila, Itàlia), capital en el seu moment dels peligni, per la gran semblança entre les seues necròpolis i la de la ciutat de València de finals del segle II a.C.
David Quixal, professor d’Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i un dels dos coordinadors del congrés, explica que els recents descobriments arqueològics “estableixen una clara relació entre els primers habitants de València i els de diverses zones del centre-sud italià”.
Les excavacions de l’Almoina i d’altres llocs de València van demostrar fa dècades la filiació itàlica dels primers habitants d’aquesta ciutat fundada l’any 138 a.C. A més, els descobriments de fa més de trenta anys de estranyes tombes de cambra amb nínxol lateral dels carrers Quart / Cañete, darrere de les Torres, van ser de gran importància en l’estudi dels orígens de València, ja que constituïen una de les principals incògnites de l’arqueologia valenciana. Aquests enterraments són molt semblants en fisonomia i ritus a les tombes tipus grotticella, abundants a l’àrea peligna italiana.
Muralla romana republicana de Valentia
Al congrés també es va presentar la troballa d’un tram de la muralla republicana de Valentia. Aquest nou descobriment suposa un canvi en els límits de la ciutat llatina. Marisa Serrano, arqueòloga de l’empresa SEMAR, ha dirigit l’estudi, recuperació i restauració de la muralla, que es va trobar al setembre de l’any 2023 però que s’ha presentat a nivell científic en aquest congrés. Aquesta troballa suposaria un augment considerable de l’extensió suposada per a aquesta primera ciutat de Valentia, concretament una illa més de cases a l’est del traçat establert fins al moment.
Impacte a zones ibèriques pròximes a Valentia
En la reunió científica celebrada els dies 13 i 14 de novembre també s’analitzà amb detall l’impacte de la conquesta romana en diverses zones ibèriques del est i sud-est peninsular, en particular en la valenciana, antigues àrees ilercavona, edetana i contestana. A l’entorn de la pròpia fundació itàlica de Valentia s’ha vist com el procés de conquesta i posterior romanització va ser molt desigual entre els diferents territoris ibèrics, cas de Arse-Saguntum (Sagunt), Edeta (Llíria), La Carència (Torís), Kelin (Caudete de las Fuentes) o Sucro (Albalat de la Ribera), amb diferents ritmes, continuïtats o ruptures al llarg dels segles II-I a.C. L’impacte de les guerres sertorianes, cap al 75 a.C., va ser un punt d’inflexió en l’estructuració territorial y poblacional d’aquesta regió.
El congrés, que va reunir presencial i virtualment més d’una trentena d’investigadors de diferents nacionalitats, forma part d’una col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat de l’UV i ha sigut organitzat pels professors d’Arqueologia de la UV David Quixal i Iván Fumadó, juntament amb Albert Ribera, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Trinidad Tortosa, de l’Institut d’Arqueologia de Mèrida (IAM-CSIC). També ha participat l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma (EEHAR-CSIC) i l’Ajuntament de València.
Estudi comparat de Cartago, Saguntum i Sucro
El seminari està integrat dins del projecte de recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats “QartLand: Paisatges econòmics i organització territorial del període púnic a la romanització. Estudi comparat entre les àrees de Cartago (Tunísia) i les d’Arse/Saguntum i Sucro” (PID2022-139214NB-I00), dirigit per David Quixal i Iván Fumadó.
La primera reunió científica sobre aquesta temàtica va ser a Roma, seu de l’EEHAR, a l’octubre de 2023, qui va passar el testimoni a València en 2025. Es preveu la continuïtat d’aquestes reunions l’any 2027, de nou a Itàlia. Mitjançant aquests seminaris, a més d’avançar en el coneixement científic i arqueològic, es pretén teixir xarxes de col·laboració entre diferents localitats mediterrànies unides per la seua història.
Peus de foto en l'annex:
- Presentació del congrés. De dreta a esquerra: David Quixal, coordinador del seminari; Manuel Lomas, degà de la Facultat de Geografia i Història UV; Ester Alba, vicerectora de Cultura i Societat (UV); Marta Blasco, secretària del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga (UV); (en pantalla) Antonio Pizzo, director de la EEHAR-CSIC.
- Personal investigador que va participar presencialment al Congrés Internacional d’Arqueologia, celebrat a la Facultat de Geografia i Historia (UV), en una visita al Centre Arqueològic de l’Almoina.
Categories: Recerca, innovació i transferència , Investigació a la UV , Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga , Producció científica , Facultat de Geografia i Història , Difusió i comunicació científica , Grups de recerca , Internacionalització recerca

















