Els treballs arqueològics al poblat ibèric del Pico de los Ajos de Yátova arriben a la seua fi després de deu campanyes d’excavació

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 28 de juliol de 2026
 
Vista de dron dels treballs arqueològics d’enguany al sector 7 del jaciment del Pico de los Ajos.
Vista de dron dels treballs arqueològics d’enguany al sector 7 del jaciment del Pico de los Ajos.

La Universitat de València (UV) i el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València clouen enguany els treballs arqueològics al poblat ibèric del Pico de los Ajos (Yátova, Valencia), després de deu campanyes d’excavació. Aquest jaciment habitat entre fa 2.900 i 2.000 anys, aproximadament, és Bé d’Interés Cultural i d’ell procedeix una de les col·leccions de textos d’escriptura ibèrica més important que es coneix, elaborada sobre làmines de plom. Des de 2017, la UV ha assumit la direcció tècnica i científica dels treballs arqueològics al jaciment, que des de 2019 estan finançats pel SIP de la Diputació de València.

El repte, ara, per part de la UV és continuar investigant les dades replegades en el treball de camp i en el laboratori, i per part de l’Ajuntament de Yátova i del Museu de Prehistòria de València, és continuar la posada en valor de les restes amb la consolidació d’estructures, les visites guiades i la difusió cultural d’aquest assentament que forma part de la Ruta dels Íbers de València.

“De la mateixa manera, es pretén aprofundir en l’estudi dels materials recuperats (ceràmica, metall, numismàtica, pasta de vidre, fauna, carbons, llavors, etc.) i publicar de forma extensa en una monografia els resultats obtinguts. En definitiva, el projecte ha permès avançar en el coneixement de les societats ibèriques de l’actual zona valenciana, en particular en els segles posteriors a la conquesta romana (II-I a.C.), en un complex context de contacte i canvi cultural conegut com a romanització”, expliquen Consuelo Mata i David Quixal, professora i professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i codirectors científics de l’excavació.

En concret, enguany l’excavació està exhumant un edifici amb possible funció d’hàbitat en la vessant septentrional d’aquest jaciment d’unes 3 hectàrees d’extensió, situat en el cim noroccidental de la Serra Martés, a més de 1.000 metres d’altitud. El Pico de los Ajos s’ubica en un entorn de singular bellesa i agrest paisatge, amb excel·lent visibilitat de bona part de la província de València, on el riu Magre era l’eix que articulava el poblament i les comunicacions. Al llarg d’aquests deu anys, s’han intervingut en diferents sectors, recuperant espais d’hàbitat, de treball i emmagatzematge i el sistema defensiu composat per fossat, torre i porta principal.

En l’equip de David Quixal i Consuelo Mata també formen part els investigadors predoctorals Dario Pérez i Pablo Cerdà i els arqueòlegs egressats del Màster en Arqueologia de la UV José Luis Azorín, Benjamín Martínez,  Itziar de Haro i Diana Navarro, entre d’altres. Aquests treballs han permès realitzar pràctiques extracurriculars d’arqueologia al llarg dels anys a vora 60 alumnes dels graus en Història, Història de l’Art, Màster en Arqueologia de la UV, així com d’altres centres nacionals i estrangers.

A més, durant aquesta dècada ja han vist la llum nombroses publicacions avançant part dels resultats, així com la presentació dels mateixos en congressos i reunions científiques. El passat mes de febrer el projecte es va presentar en una conferència al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i en abril va ser el tema principal d’una universitat estacional organitzada per UVSocietat a Yátova.