Una tècnica desenvolupada a la Universitat, l’ús de terres rares, traça la mobilitat humana en la prehistòria
- Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
- 31 de gener de 2022

L’anàlisi de materials arqueològics a partir de la seua caracterització química és una línia de gran interès per avaluar la mobilitat dels grups humans, les estratègies d’explotació de diferents materials o els mecanismes de difusió. Aquesta tècnica, l’anàlisi de terres rares, desenvolupada per la Unitat de Recerca ArchaeChemis de la Universitat de València (UV), ha permès caracteritzar que els pobladors de la Cueva de la Cocina de Dos Aguas (València) van utilitzar materials obtinguts a més de 50 quilòmetres de distància, una dada que permet conèixer que la seua mobilitat era més gran de la pensada.
En aquest estudi, publicat aquest mes a la revista Geoarchaeology, s’ha aplicat aquesta tècnica en els afloraments silicis aprofitats pels darrers caçadors i recol·lectors fa uns 8500 anys. La investigadora Oreto García Puchol (Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV) ha confirmat el potencial de l’aplicació de l’anàlisi de terres rares (tècnica creada el 2014) per discriminar entre diferents afloraments silicis com a base per desenvolupar hipòtesis sobre l’abastament de matèries primeres i els patrons de mobilitat a la Prehistòria.
Com s’observa per les anàlisis de terres rares, els caçadors recol·lectors de la Cueva de la Cocina recollien el sílex d’afloraments locals, però també s’ha observat que arribava sílex d’afloraments més allunyats, com ara des de la Vall del Serpis. La Cueva de la Cocina és un jaciment arqueològic excavat i investigat en els últims anys a través de fons del Museu de Prehistòria de València en el marc de diversos projectes del ministeri de Ciència i Innovació i de la Fundació Palarq.
La Unitat de recerca multidisciplinària ArchaeChemis de la UV està desenvolupant mètodes de caracterització basats en l’ús de les terres rares (rare earth elements, REE en anglès) per tal de contribuir a solucionar qüestions referides a la identificació de diferents tipus de roca . L’any 2016 es van analitzar per primera vegada les REE d’un conjunt de dolerites d’afloraments naturals de la Comunitat Valenciana i es van comparar amb peces arqueològiques trobades als jaciments d’Arenal de la costa i Ereta del pedregal (València), i Bancal de Satorre (Alacant) amb l’objectiu de relacionar-ne la procedència amb els afloraments d’origen.
Els investigadors Gianni Gallello, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, coordinador d’ArchaeChemis, i Agustín Pastor, del Departament de Química Analítica de la UV, comenten: “el procediment seguit en aquest estudi també es va utilitzar per a la identificació de les procedència de les dolorites emprades per a la construcció de Stonehenge en un estudi publicat recentment (2021)”.
Els elements de terres rares són components químics comuns a l’escorça terrestre essencials per al desenvolupament de noves tecnologies. Per determinar-los, es fa servir l’espectrometria de masses (ICP-MS), una tècnica amb què els ions produïts en el plasma d’argó s’injecten en l’espectròmetre de masses, separant així els ions en funció de la seua relació de massa i càrrega. Així, mostres d’objectes lítics i de roques dels afloraments potencials es digereixen amb una dissolució àcida que inclou l’ús d’àcid fluorhídric, per després estudiar-ne les proporcions i concentracions i comparar-les estadísticament entre les mostres estudiades.
Aquests primers treballs han servit de base a ArcheChemis per emprar les REE en la identificació de roques silícies, emprades per a la fabricació d’utensilis lítics a la prehistòria. Un treball metodològic (2019) abordava la caracterització de diversos afloraments de sílex de la vall del Serpis (Alacant), material àmpliament explotat a la Prehistòria. El processament dels REE mitjançant estadística multivariada va proporcionar resultats prometedors per a la distinció entre diferents afloraments localitzats en un radi inferior a 20 km.
Articles:
Ramacciotti, M., García‐Puchol, O., Cortell‐Nicolau, A., Gallello, G., Morales‐Rubio, A., & Pastor, A. (2022). “Moving to the land: First archaeometric study of chert procurement at Cueva de la Cocina (Eastern Iberia)”. Geoarchaeology. https://doi.org/10.1002/gea.21903
Gallello, G., Orozco, T., Pastor, A., de la Guardia, M., & Bernabeu, J. (2016). Regional provenance of dolerite prehistoric objects through mineral analysis. Microchemical Journal, 124, 167-174. https://doi.org/10.1016/j.microc.2015.08.018
Bevins, R. E., Pearce, N. J., & Ixer, R. A. (2021). Revisiting the provenance of the Stonehenge bluestones: Refining the provenance of the Group 2 non-spotted dolerites using rare earth element geochemistry. Journal of Archaeological Science: Reports, 38, 103083. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2021.103083
Ramacciotti, M., Gallello, G., Pastor, A., Diez Castillo, A., & García Puchol, O. (2019). Chert nucleus and cortex characterization for archaeological provenance study tested in the Prebaetic system region (Valencian community, Spain). Lithic Technology, 44(3), 166-180. https://doi.org/10.1080/01977261.2019.1618043
Arxivat en: Investigació a la UV , Difusió i comunicació científica , Col·laboració amb empresa , Facultat de Geografia i Història , Internacionalització recerca , Finançament recerca , Recerca, innovació i transferència