La Universitat quantifica en 5,45 milions d’euros els danys de la DANA al sistema de regadiu i parcel·lari de l’Horta Sud
- Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
- 13 de febrer de 2025
El grup d’investigació ESTEPA (Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni) de la Universitat de València ha lliurat avui dijous 13 de febrer un informe al Tribunal de les Aigües de València en què quantifica en 5.454.300 euros els efectes econòmics de la DANA sobre el sistema de regadiu tradicional i el parcel·lari. En l’acte, després de la sessió del Tribunal, ha participat la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, per part de la Generalitat Valenciana, i Jorge Hermosilla, director del treball, per part de la Universitat de València, les dues entitats que han presentat l’informe, a més de Francisco Almenar, president del Tribunal de les Aigües.
L’informe, elaborat a petició de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, estima que el 38% de la superfície cultivable presenta algun dany provocada per la inundació, extensió que equival a 1.273,6 de les 3.354,4 hectàrees que reguen el conjunt de les séquies de l’Horta Sud. A més, 108 quilòmetres de séquies han sigut afectats.
El treball dels investigadors d’ESTEPA destaca que les principals afeccions sobre el parcel·lari són les d’acumulacions de terra, grava i argiles, erosió del sòl per la força de l’aigua, la caiguda de tanques i la dispersió de restes vegetals i residus urbans (sobretot plàstics) per la superfície agrícola. Així mateix, s’han ocupat els camps per a apilar-hi vehicles, residus i terra derivats de les tasques de recuperació. En els pitjors casos, alguns trams de séquies han desaparegut, o bé perquè la força de l’aigua els va arrancar o perquè han quedat colgats sota els sediments.
En concret, dels 265 quilòmetres que té el traçat de la xarxa de séquies de l’Horta Sud, 108,88 (el 41,1%) presenten algun tipus de desperfectes per la dana. Els sistemes més afectats quant a longitud són la séquia de l’Or, amb 44,6 quilòmetres (un 54,8% del seu recorregut); la séquia de Favara, amb 38 quilòmetres (un 49,5% de la seua superfície); i els canals de la séquia de Benàger i Faitanar, amb 12,6 quilòmetres. L’informe el signen Jorge Hermosilla, catedràtic de Geografia de la Universitat de València, i els investigadors Jesús García Patón i José Vicente Aparicio Vayá. Pel que fa a l’afecció econòmica, la partida més quantiosa (3.820.800 euros) és la neteja i retirada de les acumulacions de sediment, grava, canyes i tot tipus de residus depositats en el camp, sobre les 1.273,6 hectàrees afectades.
“La crescuda del riu Túria va afectar els assuts, elements de retenció i derivació de les aigües, així com als trams inicials dels canals. No obstant això, el desbordament de la rambla del Poio va ocasionar grans danys al sistema de regadiu de gran part de la comarca de L’Horta Sud”, explica el treball. De fet, la neteja i retirada de les acumulacions de sediment, grava, canyes i tot tipus de residus que obstaculitzen la circulació de l’aigua en les séquies és l’altra partida de despesa concretada, amb 1.633.500 euros.
Quant a la metodologia, el pla de treball desenvolupat per a abordar l’impacte de la DANA ha comptat amb la col·laboració dels síndics del Tribunal de les Aigües de l’Horta de València i la participació dels guardes de les séquies que formen part d’aquesta institució. En el cas de les séquies que no són del Tribunal, s’ha contactat amb els seus representants: el secretari de la Séquia de l’Or, el Síndic del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaia, i amb el president de la Comunitat de Regants de Manises. L’equip d’ESTEPA-UV sempre ha comptat amb l’acompanyament de representants de cada séquia en les eixides de camp.
Arxivat en: Recerca, innovació i transferència , Difusió i comunicació científica , Facultat de Geografia i Història , Investigació a la UV , Cultura Científica , Internacionalització recerca , Producció científica