La Universitat de València ha investit Doctor "Honoris causa" a Juan Pascual-Leone

  • Unitat Web i Màrqueting
  • 5 de maig de 2023
 

El passat dijous 4 de maig va tindre lloc en el Paranimf de l'històric edifici de La Nau la investidura del científic i professor emèrit, Juan Pascual-Leone, com a doctor “Honoris causa” per la Universitat de València.

L'acte de nomenament va estar presidit per la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre i, la professora i catedràtica de Psicologia Bàsica de la UV, Mª Ángeles Cerezo, va ser la padrina i encarregada de llegir la laudatio. A més, a la investidura va assistir com a padrí Antonio Manuel Ferrer, professor titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, i degà de la Facultat de Psicologia i Logopèdia.

Al nomenament també van estar Paula Samper, directora del Departament de Psicologia Bàsica; Javier Roca, director del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació; Ana d’Ocon, professora de Psicologia Bàsica i vicedegana de la Facultat de Psicologia i Logopèdia; Francisco Alcantud, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació; una àmplia representació del Consell de Direcció de la Universitat; gran part dels degans i deganes de la institució i membres i representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària.

El lliurament d'aquest reconeixement com a Doctor “Honoris causa” a Juan Pascual-Leone per part de la UV ha sigut impulsada per la Facultat de Psicologia de la Universitat de València com a reconeixement a la seua labor a l'ésser el primer científic a quantificar la capacitat d'atenció mental.

Juan Pacual en la lectio ha esmentat els seus inicis com a estudiant de medicina a la Universitat de València i el seu posterior interés per la psicologia, destacant la importància del seu treball amb Piaget, que va iniciar la seua carrera en aquest camp i va despertar en ell l'interés per la psicologia evolutiva. Al llarg de la intervenció ha parlat precisament dels seus estudis relatius a aquest tema i ha conclòs explicant que l'aprenentatge és essencial, però son necessaries mes coses per a explicar el desenvolupament cognitiu. També fa falta capacitat mental per a resoldre conflictes en situacions noves.

La lectio completa del Dr. Juan Pascual-Leone pot llegir-se ací.

Per la seua part, la rectora de la Universitat de València, ha destacat en el seu discurs que aquesta distinció com a Doctor “Honoris causa” la rep “un home que, com ell mateix ha assenyalat en la seua esplèndida lectio, autèntica lliçó magistral d'explicació de la ment a través dels esquemes i els operadors, sempre ha tingut 'tendència a observar la ment i manera cognitiva de ser en xiquets i adults”. Durant la seua intervenció, Mestre també ha parlat de la seua carrera com a psicòloga, fent esment del compromís institucional i passió per la Psicologia que té la UV com a disciplina acadèmica i, també, en la seua vessant professional.

Es pot accedir al discurs complet de la rectora Mª Vicenta Mestre ací.

Mª Ángeles Cerezo, com a encarregada de llegir el laudatio, ha realitzat un repàs per tota la trajectòria del Doctor i ha exposat les raons que li porten a obtindre aquesta distinció, esmentant la seua gran labor en diferents camps i àrees de la psicologia i l'educació i el seu constant ímpetu d'aprenentatge que li ha portat a convertir-se en el professional que és hui dia.

Per a llegir el laudatio de la catedràtica Mª Ángeles Cerezo, faça clic ací.

 

Juan Pascual-Leone

Juan Pascual Leone (València, 1933) és un psicòleg del desenvolupament i fundador de l'enfocament neo-piagetano del desenvolupament cognitiu. Es va doctorar en Psicologia en la Universitat de Ginebra amb Jean Piaget, en 1969. Abans de marxar-se d'Espanya, es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València amb 24 anys i es va especialitzar en Psiquiatria i Neurologia en la Universitat de Valladolid. Impulsat pel seu gran interés en la ment humana, es va diplomar en Psicologia Experimental del Desenvolupament en l'Institut Rousseau a Suïssa en 1963 i va obtindre el màster en Psicologia en 1964 en la Universitat de Ginebra, on ja iniciava el seu camí amb Jean Piaget.

La seua labor com a acadèmic va començar en la Universitat de British Columbia, Vancouver, i va continuar a la York University a Toronto, Canadà, en el Departament de Psicologia, on va fundar el Developmental Processes Laboratory que es va convertir en referent mundial de formació en investigació per a diverses generacions. Actualment, el Dr. Pascual-Leone és Professor Emèrit de la York University, Sènior Scholar i co-dirigeix el laboratori amb la Dra. Janice Johnson.

Dins de la Psicologia del Desenvolupament, Pascual-Leone constitueix l'origen del moviment neo-Piagetiano, que té un caràcter constructivista, metasubjetivo i dialèctic. La seua línia de treball i les seues troballes han guiat a molts investigadors que, amb els seus estudis, han establit aquest moviment tan fructífer d'una nova investigació teòrica i empírica sobre les relacions entre el processament de la informació i el desenvolupament cognitiu. Precisament per ser el pioner d'aquest moviment, compta amb més de 10.000 cites als seus treballs, fet que li dona un gran pes dins de la comunitat científica.

El seu treball ‘A Mathematical Model for the transition rule in Piaget’s developmental stages’, de 1970 en Acta Psychologica, es troba entre els 500 articles més citats en el camp de la Psicologia. En aquest treball, Pascual-Leone va proposar un model matemàtic d'atenció mental endògena, que explica com i quan es desenvolupen les capacitats cognitives humanes.

A partir dels anys 90, l'investigador va canviar el focus del desenvolupament cognitiu i es va centrar en l'adultesa i l'envelliment. Proposant un model, per a les etapes adultes d'abstracció, basat en les seues idees innovadores de les habilitats cognitives en l'envelliment, que presenta un anàlisi cognitiu d'aquests processos i el sorgiment de la sabiesa en els últims anys.

La seua investigació més recent tracta temes de mesurament, superdotació cognitiva i neurociència. En particular, la connexió que creativament estableix entre cervell i consciència suggereix desenvolupaments molt rellevants en la investigació interdisciplinària actual.