L’acte, celebrat a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, ha reunit representants del món de la política i la societat amb vinculació a la comunitat educativa compromesos amb una educació que respecte la nostra llengua i cultura.

Segons l’informe, elaborat per la professora de la Universitat de València Alícia Martí i el professor de la Universitat d’Alacant Jordi Antolí, i que es pot descarregar a través del web d’Escola Valenciana, els efectes de la Llei 1/2024 “són clarament perjudicials per a l’ensenyament del valencià, especialment en les zones de predomini castellà, amb més exempcions del valencià, un retrocés en el temps d’exposició a la llengua i una afectació de la cohesió social”.

Segons les principals conclusions, la configuració d’unitats docents per raó de la llengua base —tal com estableix el nou sistema— pot generar dinàmiques de segregació entre l’alumnat i posar en risc la cohesió territorial. L’informe adverteix que l’estructura de grups separats per llengua, en compte d’assegurar la convivència de models i la igualtat d’oportunitats, pot tendir a concentrar perfils socials i lingüístics en aules diferents, amb l’efecte col·lateral d’una escola menys integradora.

L’informe, a més, aporta evidències que apunten que la Llei 1/2024 genera desigualtat entre territoris i centres educatius. Segons les dades, “la comunitat educativa ha demostrat sobradament la seua capacitat per gestionar l’activitat docent i adaptar els recursos al context sociolingüístic de cada centre”. Per això, consideren “inadmissible” qualsevol intromissió administrativa que limite aquesta autonomia i denuncien que la consulta sobre la llengua base “va ser una mesura populista, innecessària i ideològicament esbiaixada que ha obstaculitzat desproporcionadament l’organització dels centres educatius”.

Així, l’informe recorda que la consolidació de les competències lingüístiques depén de variables com la continuïtat d’ús vehicular, la formació i estabilitat del professorat, el projecte lingüístic de centre i el context sociolingüístic, factors que queden debilitats si el model es fragmenta en funció d’una consulta puntual.

Les entitats reclamen un pla estratègic per a reforçar el valencià a les comarques de predomini castellà i evitar la disgregació idiomàtica. Segons l’anàlisi, l’aplicació de la llei ha discriminat les famílies de zones de Predomini Lingüístic Castellà que havien sol·licitat ensenyament en valencià.

Tot i les dificultats imposades per la llei, l’informe també revela símptomes d’esperança. Famílies de ciutats mitjanes i grans com Vila-real, Gandia, Alcoi, Torrent i Sagunt han exigit públicament una educació en valencià, amb una demanda creixent de centres que oferisquen ensenyament en la nostra llengua. En aquest sentit, destaquen el fort atractiu social que manté el valencià. “Més de la meitat de les famílies que participaren en la consulta impulsada per l’Administració triaren el valencià com a llengua base per als seus fills i filles”. Aquesta dada, apunten, desmenteix el tòpic d’un suposat rebuig social i reforça la idea que la comunitat educativa està disposada a apostar per models que asseguren un aprenentatge efectiu i equitatiu de les dos llengües oficials.

En aquest sentit, des d’Escola Valenciana, insten la Conselleria d’Educació a parar aquesta ofensiva contra la llengua i adoptar un pla estratègic per garantir l’ensenyament en valencià a totes les comarques, incloent-hi els centres privats-concertats, que fins ara han estat refractaris a oferir línies en valencià.