“La Llei Rider espanyola va ser un primer pas, però Europa ens obliga a anar molt més enllà: ara la protecció ha d’arribar a totes les plataformes digitals, no només les de repartiment. Aquest estudi analitza les obligacions que imposa la directiva europea de treball en plataformes per a acabar amb el frau dels falsos autònoms”, explica Todolí. En l’informe elaborat pel també professor de la Facultat de Dret s’analitzen les proteccions de la directiva davant de la cessió il·legal de treballadors mitjançant empreses intermediàries.

Les plataformes laborals digitals han guanyat protagonisme a causa de l’augment de la digitalització i l’aparició de noves pràctiques empresarials. El 2021 es calcula que més de 28,3 milions de persones a la UE obtenien feina a través de plataformes laborals digitals. D’aquestes, s’estima que 5,5 milions reben un cert grau de control des de la plataforma on treballen, fet que per a la Comissió Europea significa que estan mal classificades laboralment.

La directiva s’adreça específicament al treball autònom fals, amb l’objectiu de mitigar-ne la prevalença. Estableix una presumpció legal refutable d’una relació laboral, i transfereix la càrrega de la prova a les plataformes per demostrar que una persona que fa un treball de plataforma no està en una relació laboral. L’estudi està basat en una investigació documental i un qüestionari en profunditat distribuït a Bèlgica, Itàlia, els Països Baixos, Portugal i Espanya

“Treballador”, “direcció i control” i “organització”

Amb unes plataformes multinacionals que funcionen de manera similar entre països, els tribunals dels diferents estats membres de la Unió Europea estan harmonitzant la seua doctrina, amb un canvi significatiu en l’enfocament de la “prova”, que ha passat de centrar-se en l’ocupació (instruccions explícites, horaris concrets, substituir o rebutjar tasques), cap a indicadors d’integració en la plataforma. Aquests són l’estandardització dels serveis que ofereix la plataforma, la selecció de treballadors específics per a tasques, l’ús de qualificacions o puntuacions de rendiment, la plataforma que gestiona els pagaments dels clients o que els treballadors apareguen com a part de l’empresa (p. ex., portar logotips o aparèixer al lloc web), entre d’altres.

Aplicació a diversos països

Bèlgica, Portugal i Espanya han establit presumpcions legals d’ocupació per al treball en plataforma, cadascun amb diferents àmbits i mecanismes. Si bé Bèlgica i Portugal apliquen presumpcions àmplies en tots els sectors, l’enfocament d’Espanya és més restringit, però es reforça amb sancions penals i inspeccions especialitzades. Mentrestant, els Països Baixos no han establit una presumpció legal específica d’ocupació per als treballadors de la plataforma. Itàlia, per la seua banda, no té explícitament una presumpció d’ocupació en el treball de plataformes. La seua legislació permet l’aplicació de la “disciplina de la relació laboral” als col·laboradors autònoms si la seua feina està organitzada per una plataforma.

Bones pràctiques per a l’aplicació

Per a saber si una persona que fa un treball de plataforma és un empleat o un autònom, l’informe que dirigeix Adrián Todolí identifica diverses eines i bones pràctiques. Aquestes inclouen l’intercanvi d’informació entre agències i jurisdiccions, directrius no vinculants, campanyes de sensibilització i formació adaptada a les complexitats de cada plataforma. També es proposen mesures per a fomentar el compliment voluntari per part de les empreses, com mecanismes d’autoavaluació i campanyes de sensibilització per a fomentar la claredat i l’adhesió. També proposa l’autoavaluació digital a través d’un portal web que proporcione als treballadors una guia clara sobre la classificació correcta que alhora pressione els empresaris perquè complisquen la normativa.