Les víctimes de l’erupció de Pompeia vestien túnica i mantell de llana pesant, fet que suggereix condicions ambientals diferents a l’estiu

  • Servei de Màrqueting i Comunicació
  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 3 de desembre de 2025
 
Llorenç Alapont amb els calcs de Pompeia.
Llorenç Alapont amb els calcs de Pompeia.

El grup d’investigació en cultura de la mort ÁTROPOS de la Universitat de València (UV), d’acord amb l’anàlisi de catorze calcs de Pompeia, ha conclòs que, tant dins com fora de les cases, les víctimes de l’erupció vestien túnica i mantell de llana, i aquesta llana, per la manera com estava teixida, era molt pesant. El treball també suggereix que les condicions ambientals a l’agost del 79 dC, quan es va produir l’erupció que va soterrar la ciutat, podrien haver sigut molt diferents de les esperades.

“D’un estudi sobre els calcs, podem saber com anaven vestides les persones un dia concret de la història. També, el tipus de tela amb què anaven vestides i com és l’entramat dels fils, que en aquest cas és gros. La major part de les víctimes vestien dues peces: túnica i mantell, totes dues de llana. No sabem si aquesta roba en concret era per a protegir-se dels gasos o de la calor ambiental provocada per l’erupció volcànica”, explica Llorenç Alapont, arqueòleg, antropòleg i professor d´història antiga a la Universitat de València. Aquests resultats van ser presentats al congrés internacional sobre la data de l’erupció del Vesuvi fa uns quants dies, per tractar un dels temes més debatuts en la història de l’antiga Pompeia.

ÁTROPOS ha analitzat les trames dels teixits plasmats en el guix dels calcs de les víctimes de Pompeia. Tot i que la llana era el teixit per excel·lència de l’època, més econòmic i popular, el fet de dur dues peces en el moment de fugir suggereix temperatures diferents de les que s’esperen un 24 d’agost.

En la seua ponència, Alapont va incidir en el fet que “la roba que portaven les víctimes suggereix no sols la possibilitat d’un clima més fred del normal, sinó també un dia amb un ambient nociu del qual calia protegir-se. Dels 14 calcs estudiats, en 4 s’ha pogut assegurar el tipus de peces de roba i com estaven teixides, clarament de llana pesant.

“El nostre estudi també ha determinat que, comparats amb altres calcs, els de dins de les cases i els de fora tenien els mateixos entramats de teles. La gent estava vestida dins i fora de les cases amb les mateixes peces de roba”, afirma Alapont. Els calcs analitzats van ser trobats a la necròpolis de Porta Nola l’any 1975.

La data de l’erupció del Vesuvi encara genera controvèrsies, però la hipòtesi més acceptada, basada en els escrits de Plini el Jove, és que el desastre que va sepultar la ciutat va tenir lloc el 24 d’agost de l’any 79 dC. La presència de fruits de tardor, d´estufes amb restes de brases a les cases i vi fermentant als dolis (recipients de fang similars a àmfores) fa suposar que la data podria haver sigut més tardana, cosa que impulsa a implementar noves metodologies i dur a terme nous estudis que desvelen les circumstàncies de l’erupció del Vesuvi.

El grup d’investigació en cultura de la mort ÁTROPOS de la UV és un equip interdisciplinari integrat per especialistes l’àmbit de la història antiga, la història de l’art i el patrimoni cultural, l’arqueologia, la bioantropologia, la química i el dret romà.

Imatges: