L’exposició itinerant MEDITERRANI: L’ÚLTIMA CRIDA. Crisi climàtica, emergència i acció/adaptació sintetitza de manera clara la gravetat del canvi climàtic a Espanya, un país situat en una de les regions més vulnerables del planeta. Directament vinculada al llibre “Canvi Climàtic: Evidències Científiques”, editat pel PUV, l’exposició recull les intervencions de la I Conferència d’Experts sobre Canvi Climàtic i Territori al Mediterrani Ibèric, organitzada per la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani de la Universitat de València.
Els fets recents, com els incendis forestals de l’estiu de 2025 i la DANA de 2024 a València, no són episodis aïllats, sinó símptomes d’una crisi climàtica que exigeix una resposta immediata i coordinada. Espanya, i en particular el seu àmbit mediterrani, pateix els impactes del canvi climàtic de manera accelerada i multifacètica. L’augment de la temperatura del Mediterrani —que s’ha incrementat en 1,5 °C en els últims 40 anys— actua com un motor que intensifica fenòmens extrems.
La DANA de 2024 a València n’és un exemple catastròfic: les pluges torrencials que van afectar el llevant i el sud-est peninsular, amb acumulacions superiors a 600 litres per metre quadrat en menys de 48 hores, provocaren inundacions que arrasaren infraestructures, negaren nuclis urbans, paralitzaren economies locals i ocasionaren nombroses víctimes mortals. Aquest esdeveniment va posar de manifest la vulnerabilitat del territori davant un clima cada vegada més imprevisible i la urgent necessitat de revisar la gestió de l’aigua i l’ordenació del sòl.
Pocs mesos després, els incendis de l’estiu de 2025 al centre del país confirmaren l’altra cara de la moneda climàtica: l’aridificació, desertificació i la calor extrema. Una sequera prolongada, sumada a onades de calor primerenques i persistents, creà les condicions per a incendis d’una virulència i escala mai vistes. Aquests no foren simples incendis, sinó megaincendis de sisena generació, incontrolables i amb un comportament explosiu, que devoraren milers d’hectàrees, esborraren àrees de gran valor patrimonial i posaren en evidència el col·lapse d’ecosistemes sencers. Aquests fenòmens reflecteixen el que l’exposició denuncia com una realitat dual: «excés que destrueix, defecte que calcina».
Davant aquesta crisi, la mostra insisteix que la inacció ja no és una opció. Proposa un enfocament integral fonamentat en cinc pilars: solucions basades en la natura, com la restauració d’aiguamolls i boscos autòctons; la transformació dels models econòmics, especialment el turístic i l’agrícola, cap a pràctiques sostenibles i de baix consum hídric; la protecció de la població vulnerable, mitjançant refugis climàtics i sistemes d’alerta primerenca; una governança efectiva i cooperativa que supere la fragmentació administrativa; i una comunicació i educació que fomente la coresponsabilitat ciutadana.
La importància d’actuar amb celeritat es remarca al llarg de tota l’exposició. S’alerta que el Mediterrani espanyol és un «laboratori d’alt risc» on s’anticipen els impactes que afectaran la resta d’Europa. No és només un problema ambiental, sinó també una qüestió de seguretat humana, econòmica i social. La mostra conclou amb una alerta roja: cal actualitzar els mapes de risc, prohibir la construcció en zones inundables, integrar l’educació ambiental en tots els nivells i coordinar totes les institucions per evitar externalitzar els costos de la inacció.
En definitiva, els desastres de 2024 i 2025 han de servir com a punt d’inflexió. Tal com afirma l’exposició, «el temps d’actuar és ara». El futur del Mediterrani —i d’Espanya— depèn de la nostra capacitat per combinar el rigor científic amb l’equitat social, transformant les estratègies en accions concretes. L’última crida ja ha sonat.
L’exposició s’inaugura al vestíbul del Rectorat de la Universitat de València, punt de partida de la seua itinerància pels campus universitaris i les seus de la institució al territori.
La mostra, comissariada pel professor Javier Serrano, està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat, a través del programa Universitat i Societat, en estreta col·laboració amb el Rectorat i la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani. Compta amb la participació dels il·lustradors i il·lustradores valencians Tres Voltes Rebel, Rosa Deltoro, Ana Esmu, Marta Contel, David González i Pablo Caracol, així com del Centre Ocupacional de Xirivella, responsable de l’elaboració de les peces ceràmiques que acompanyen la mostra.
MEDITERRANI: L’ÚLTIMA CRIDA es concep com una exposició viva i en moviment, que vol acostar el coneixement científic i la reflexió climàtica a la comunitat universitària i al conjunt de la societat.
DOCUMENTS PER REFLEXIONAR
Mòdul 1-A: AGUA
Mòdul 1-B: FUEGO
Mòdul 2-A: AIRE
Mòdul 2-B: TIERRA
Mòdul 3-A: INSTITUCIONES
Mòdul 3-B: CIUDADANÍA
Mòdul final: MEDIDAS URGENTES
