El canvi climàtic és un repte complex que no es pot abordar des d'una única disciplina. Aquest fòrum reuneix persones investigadores de referència de la Universitat de València per a explorar com la ciència i la tecnologia poden ajudar-nos a comprendre, monitorar, mitigar i adaptar-nos a un clima que canvia amb rapidesa.
Des dels materials avançats, els processos químics circulars i la descarbonització industrial fins a la intel·ligència artificial, l'observació de la Terra, la modelització predictiva i altres enfocaments científics emergents, la sessió mostrarà perspectives complementàries unides per un objectiu comú: convertir el coneixement en solucions accionables.
Quatre persones investigadores de diferents àmbits presentaran com contribueix la seua feina a afrontar els reptes ambientals i climàtics. Les seues intervencions donaran pas a una taula redona que explorarà com la investigació multidisciplinària, la innovació tecnològica i la col·laboració poden accelerar la transició cap a una societat més sostenible, resilient i preparada per al clima.
MODERADORA
Lucía Hipólito
PONENTS
Gustau Camps-Valls. De la predicció a l'acció: IA per a anticipar i abordar les policrisis climàtiques
La intel·ligència artificial pot transformar la manera en què comprenem i gestionem les policrisis climàtiques mitjançant l'aprofitament de les observacions per satèl·lit, la millora dels models predictius, el reforç dels sistemes d'alerta primerenca i el pas de la correlació cap a la comprensió causal. Aquesta ponència explora com la IA pot ajudar a anticipar, explicar i mitigar els impactes dels incendis forestals, les inundacions, les sequeres i altres extrems climàtics cada vegada més freqüents i severs.
Chantal Ferrer-Roca. Ciència pràctica (hands-on): evidència, aprenentatge i ciutadania en un món convuls
La humanitat s'enfronta a reptes que requereixen una comprensió genuïna de la ciència i del seu paper en les nostres vides; no sols per part de persones expertes dels sectors tecnològic i empresarial, sinó també de la ciutadania en general, que ha de recolzar les polítiques adequades. En un context de propagació desenfrenada de desinformació i bulos, com els relacionats amb el canvi climàtic, necessitem una educació i una divulgació d'alta qualitat que transmeten el mètode científic i no només els resultats finals. Tothom hauria d'entendre com els models basats en l'evidència i les prediccions quantitatives poden abordar problemes del món real. Fomentar la curiositat, l'experimentació i la comprensió no sols dona lloc a perfils professionals molt valorats, sinó que és també un requisit per a eixir de l'actual situació difícil.
José Badia. Tecnologia de polímers i enginyeria química: un binomi per a afrontar els reptes ambientals
Afrontar els reptes ambientals de les pròximes dècades exigeix repensar tant els materials que fem servir com els processos químics que els produeixen. Aquesta ponència presenta tres estratègies complementàries en la intersecció entre la ciència de materials, especialment la tecnologia de polímers, i l'enginyeria química: les tecnologies de membrana com a via per a la descarbonització de processos, les tecnologies de reciclatge de residus de plàstic i tèxtil, i l'ecodisseny de plàstics basat en els principis de la biorrefineria. Tot plegat, aquests enfocaments il·lustren com la ciència de materials i l'enginyeria química, considerades un binomi i no disciplines separades, poden oferir camins concrets cap a un model industrial més sostenible.
Maria Josep Picó. Periodisme climàtic en l'era de la postveritat. De la desinformació i el negacionisme a la gamificació del diàleg públic
El paradigma digital -i, en particular, les xarxes socials i el nou model de comunicació multidireccional- ha transformat per complet els fonaments del periodisme climàtic. El repte de transmetre coneixement climàtic al públic i fomentar una opinió pública informada sobre sostenibilitat es complica per la propagació de la desinformació i l'impacte de les notícies falses negacionistes del canvi climàtic, dissenyades per a servir interessos econòmics i ideològics. La tasca de distingir entre veritat i falsedat s'ha tornat molt més complicada amb la IA; per tant, calen nous enfocaments, com l'alfabetització mediàtica, especialment entre la joventut, i la gamificació del diàleg entre ciència i societat per a abordar la crisi climàtica amb una major participació de tots els sectors. També cal explorar nous formats com els laboratoris vius (living labs), on conflueixen els quatre pilars de la innovació activa: acadèmia, govern, societat i sector empresarial. En aquest sentit, parlarem de l'experiència del RossetaUVLab.
[Text original: From Knowledge to Climate Action: Multidisciplinary Science for a Resilient Future, versió completa en anglès]
