Segons Formoso, J. et, al. (2017), es proposa avaluar el càlcul mental d'aquesta manera: l'avaluació es duria a terme a través de la resolució de problemes aritmètics de sumes i restes plantejats de manera verbal. L'instrument contindria 4 ítems de pràctica i 12 ítems d'avaluació amb dificultat progressiva.

Respecte a l'estructura, cada ítem inclouria un màxim de tres enunciats, i les operacions s'efectuarien amb elements del mateix tipus (com a peres amb peres o bolígrafs amb bolígrafs), reduint al mínim la informació irrellevant, com poden ser noms o llocs, per a ajudar a la construcció de la representació mental del problema.

Seguint la classificació de Kintsch i Greeno (1985), s'utilitzarien exclusivament problemes del tipus Canvi amb resultat desconegut (“Si tens deu llibres i prestes tres, quants llibres et quedarien?”) i Combinació amb conjunt major desconegut (“Si en una cistella hi ha quatre pomes i en una altra hi ha sis, quantes pomes hi ha en total?”).

Tant en sumes com en restes, el nombre màxim d'elements amb el qual es treballaria seria de 12, combinant grups de 2 o 3 segons la dificultat de la tasca. L'instrument demostraria una alta fiabilitat, amb un coeficient de consistència interna de *α = 0.89 (alfa de *Cronbach).

Durant l'avaluació, s'animaria als xiquets a realitzar els exercicis mentalment, ja siga mitjançant comptatge verbal en silenci o recordant fets aritmètics, demanant-los que mantingueren les mans tancades i visibles per a l'avaluador. En cas de no seguir aquesta indicació, o si no s'aconseguira la resolució mental correcta, es permetria l'ús dels dits, encara que eixes respostes no comptarien per a la puntuació final.

La qualificació de cada participant es basaria en el nombre de respostes correctes obtingudes, conforme a les condicions prèvies.