A partir d'experiències i investigacions d'Ortega, T. Ortiz, M. (2005), es proposen algunes pautes generals per a guiar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'objectiu és que els alumnes i les alumnes descobrisquen per si mateixos/as les estratègies i regles que el professor o la professora proposa, abans de passar a practicar-les. S'ha de respectar l'originalitat de les estratègies personals, ja que compartir-les amb la resta de la classe facilita la seua comprensió, en estar els/les altres alumnes en condicions similars.

L'intercanvi d'idees i estratègies durant la correcció d'exercicis és fonamental, perquè permet als i les estudiants justificar els seus raonaments, compartir mètodes de resolució i detectar les causes dels errors.

A més, se suggereix presentar els exercicis de manera lúdica o "esportiva", ja siga en equips o individualment, fomentant la motivació i evitant mètodes repetitius i avorrits. No es tracta de realitzar milers d'operacions, sinó de diversificar les activitats, inventar jocs apropiats i promoure la competitivitat saludable entre grups.

El càlcul ha de treballar-se tant de manera visual com oral, ja que cada modalitat aporta aspectes formatius distints i afavoreix el coneixement del sistema de numeració i les operacions bàsiques. No obstant això, no s'ha d'abusar dels exercicis exclusivament orals, especialment en els primers cursos, ja que resulten més difícils si no hi ha un suport visual.

L'enfocament ha de centrar-se en el raonament i no en la rapidesa o el simple encert dels resultats, per a no desmotivar als alumnes que són més lents o que cometen errors.

Com el càlcul mental requereix gran concentració i provoca cansament ràpid, les sessions han de ser breus, variades i durar uns deu minuts diaris, tots els dies de la setmana, per a mantindre l'atenció i obtindre millors resultats.

El càlcul mental ha d'ensenyar-se de manera contínua i en diferents contextos, no de manera aïllada. Si, després d'un període d'entrenament planificat, els/les alumnes segueixen sense preveure resultats o depenen de calculadores o llapis i paper per a càlculs senzills, és senyal que no s'han aconseguit els objectius mínims.

A més, cal tindre present que a l'aula existeixen diferents ritmes d'aprenentatge; no tots els estudiants tenen la mateixa capacitat. El docent  ha de ser flexible i conscient d’aquesta diversitat, oferint materials d'autoajuda quan siga necessari.

D'altra banda, segons Fernández, I. (2018), per a treballar el càlcul mental a les aules podem fer ús de l'àbac japonés, que és una eina antiga per a realitzar operacions bàsiques (sumes, restes, multiplicacions i divisions). El seu ús motiva a l'alumnat, facilita l'enteniment dels càlculs en treballar d'esquerra a dreta (com en la lectura) i enforteix la seua confiança. A més, estimula tots dos hemisferis cerebrals: l'esquerre, en raonar; i el dret, en visualitzar operacions, la qual cosa ajudarà principalment a la millora del càlcul mental. El maneig freqüent de l'àbac millora la concentració, atenció, memòria, rapidesa mental, raonament lògic i organització de la informació.