El càlcul mental representa molt més que una simple tècnica de resolució d’operacions: és una eina essencial per al desenvolupament de la competència matemàtica global en l’alumnat de primària. Lluny de reduir-se a la memorització mecànica de resultats, el càlcul mental estimula la flexibilitat cognitiva, la creativitat, el pensament crític i la comprensió profunda de les relacions numèriques.

Una de les aportacions més valuoses del document és el reconeixement del càlcul mental com una pràctica significativa i contextualitzada, que facilita la transferència dels coneixements matemàtics a situacions quotidianes (com comprar o repartir objectes) i estableix la base per a continguts més abstractes com el càlcul amb fraccions, percentatges i àlgebra.

Des d’un punt de vista teòric, el càlcul mental es fonamenta en diversos marcs psicològics i pedagògics. Seguint Piaget, es pot afirmar que aquest tipus de càlcul afavoreix el pas del pensament concret al simbòlic; amb Vigotsky, es destaca la importància de la interacció social i la zona de desenvolupament proper; i amb Bruner, es visualitza el càlcul com un procés que transita des del manipulatiu cap al simbòlic.

En relació amb les estratègies, el document mostra una gran riquesa metodològica, presentant tècniques específiques per a cadascuna de les operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). Aquestes estratègies es fonamenten sovint en propietats matemàtiques (commutativa, associativa, distributiva) i en l’ús de descomposicions numèriques, arredoniments i analogies amb altres operacions. A més, es fomenta una forma de càlcul més visual i conceptual, on l’estudiant comprèn per què una operació funciona i no només com fer-la.

Una aportació destacada del projecte és l’èmfasi en la diversificació didàctica. Es proposen múltiples activitats per a cada cicle educatiu, amb un enfocament adaptatiu i inclusiu, tenint en compte la diversitat d’alumnes i promovent l’autonomia. Les activitats inclouen reptes, jocs, dinàmiques lúdiques i tasques contextualitzades, mostrant que el càlcul mental no ha de ser avorrit ni repetitiu. Al contrari, pot ser una font de motivació i plaer si es presenta d’una manera creativa i participativa.

Pel que fa a les pautes pedagògiques, el document subratlla la importància d’un enfocament actiu, en què l’alumne descobreix i verbalitza les estratègies pròpies, les comparteix amb la resta del grup i les confronta amb altres punts de vista. Aquest aprenentatge social i col·laboratiu és clau per a la construcció del coneixement. Es recomana evitar la pràctica mecànica i afavorir sessions breus, variades i amb objectius clars.

A més, es reconeix el valor de recursos com l’àbac japonès, una eina que combina l’aspecte manipulatiu i visual del càlcul i que estimula ambdós hemisferis cerebrals. Aquesta eina permet desenvolupar no només habilitats matemàtiques, sinó també habilitats cognitives com l’atenció, la memòria i la concentració.

Quant a l’avaluació, el document presenta un model estructurat i basat en la resolució de problemes verbals, la qual cosa implica una connexió directa amb el llenguatge i amb la vida quotidiana. Aquesta forma d’avaluació posa l’èmfasi en la representació mental del problema i en l’aplicació d’estratègies més enllà del càlcul escrit, la qual cosa afavoreix una avaluació més competencial i formativa.

Finalment, cal destacar la visió global que ofereix el treball: el càlcul mental es presenta no només com un objectiu didàctic, sinó com una eina transversal i transformadora dins del currículum matemàtic, amb impacte en les actituds de l’alumnat, en la seva autoestima i en la seva disposició cap a les matemàtiques. El càlcul mental ben treballat pot ser una via per reduir l’ansietat matemàtica, millorar el rendiment i fomentar el gaudi per l’aprenentatge.