En una distribució simètrica i equilibrada, com la distribució normal, la mitjana, la mediana i la moda solen coincidir o estar molt properes. Això significa que el valor que representa el centre de les dades és clar i únic, i qualsevol d’estes mesures ens dona una bona idea del valor central. 

En una distribució asimètrica o amb valors extrems, estes mesures se separen aporten informació diferent. La mitjana es veu afectada pels valors molt alts o molt baixos, i per això pot desviar-se cap a un costat. La mediana, en canvi, indica el punt que divideix el conjunt en dues parts iguals, sense que els valors extrems la modifiquen. La moda indica quin és el valor més repetit, que pot estar lluny de la mitjana o la mediana si la distribució és molt desigual.

La mitjana: Aquesta mesura és la més habitual per resumir un conjunt de dades, ja que té en compte tots els valors. És especialment útil quan les dades no tenen valors extrems que puguen desviar molt el resultat. Per exemple, quan volem saber la nota mitjana d’una classe o la temperatura mitjana d’un més, la mitjana ens dona un resultat clar del nivell general. 

La mediana: Aquesta mesura és recomanable quan el conjunt de dades pot tenir valors molts alts o molt baixos que podrien influir en la mitjana. La mediana ens diu quin és el valor central, deixant a la meitat de les dades per baix i l’altra per dalt. Per exemple, si volem saber quina és l'edat central d’un grup on hi ha una persona molt major i altra molt menuda respecte a la resta, la mediana ens ajudarà a tindre una visió més realista del resultat. 

La moda: Aquesta mesura s’usa quan vol saber-se quin valor és el que més es repeteix en un conjunt de dades. És molt útil en variables qualitatives o quan volem detectar quin és el resultat més freqüent. Per exemple, si volem saber quina talla de pantaló és la més venuda en una tenda o quina edat és la més habitual en un poble, la moda ens dona aquesta informació.