El professor de la Universitat de València Manuel Guillén defensa en una intervenció en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) la necessitat de comprendre i promoure la "lògica del do" en el govern de les organitzacions.
El passat 7 de juliol el professor Manuel Guillén, del Departament de Direcció d'Empreses "Juan José Renau Piqueras", i Director de la Càtedra d'Ètica Empresarial IECO-UV, va ser invitat a impartir una sessió de formació en el MediaLab del MIT.
El MediaLab forma part de la Facultat d'Arquitectura i Planificació del conegut Institut Tecnològic de Massachusetts, i està ubicat al singular edifici Wiesner, dissenyat per l'arquitecte Ieoh Ming Pei. El conegut laboratori va obrir les seues portes en 1985 i es dedica des dels seus orígens a projectes d'investigació en els quals convergeixen el disseny i la tecnologia multimèdia. Més recentment el laboratori ha centrat també el seu interès en el disseny i creació de tecnologies que s'ocupen de causes socials.
Entre els més de trenta grups de recerca que treballen al MIT MediaLab es troba el Grup de Cooperació Escalable. En ell, prop d'una dotzena d'investigadors estudien la forma en la qual la tecnologia està canviant la naturalesa de la cooperació humana, i treballen en el disseny de maneres radicalment noves d'ampliar la cooperació. Entre els projectes de recerca més populars d'aquest Grup es troben el de la "promoció de la Cooperació", el de la "Cooperació Humans-Màquines" i el de l'"ètica dels vehicles autònoms".
En el marc de les conferències i xerrades de formació organitzades al sit d'aquest Grup del MIT, el professor Manuel Guillén, de la Universitat de València, va ser invitat el passat dia 7 de juliol a impartir una sessió amb el títiol "la lògica del do: inspirant comportaments en les organitzacions més enllà dels límits del deure i l'intercanvi". Aquest títol coincideix amb el de l'article publicat el passat curs per la revista Business Ethics Quarterly, del qual el professor Guillén és coautor, en col·laboració amb Tomás Baviera, aleshores sotsdirector de l'IECO, i amb el professor William English, de la Universitat Georgetown de Washington.
En la seua sessió, i en línia amb les idees d'aquest article, el professor Guillén va expossar la dificultat de comprendre el concepte d'una lògica del do en el marc de les organitzacions, on allò que es prima són la lògica de l'intercanvi i la lògica del deure. En la lògica de l'intercanvi, quan donem alguna cosa, ho donem "per a rebre altra cosa a canvi"; i en la lògica del deure, quan donem alguna cosa, la donem "per a complir amb un deure o un compromís adquirit". Això no obstant, la lògica del do no busca rebre res a canvi, ni complir cap obligació. En la lògica del do, o del regal, quan donem alguna cosa, la donem "per a donar-la". La raó no es ni rebre, ni complir, sinó donar. En aquesta lògica, a diferència de les altres dues, el fet de donar no busca cap altra cosa que el bé de l'altra persona, i el cerca d'una manera desinteressada, gratuïta. Aquesta lògica del do està present en multitud d'ocasions en totes les organitzacions humanes en les quals reina un clima amistós, un clima humà. No tot comportament és resultat d'una negociació o un contracte.
Al llarg de la seua presentació, el professor de la Universitat de València va posar en relleu la necessitat de distingir les tres lògiques (intercanvi, deure i do), i el seu distint paper en el món de le sorganitzacions. Sobre tot, va insistir en què sense la lògica dl do, ´es molt difícil, si no impossible, comprendre els comportaments cooperatius al si de qualsevol organització humana. Una afirmació que, en cas de ser certa, obligaria a revisar les premises de les quals parteixen la major part de les teories econòmiques i del management, per a les quals els agents decissors seran sempre egoïstes i oportunistes, en el marc d'unes regles del joc establertes per contractes. Això no és sempre cert, i representa una visió massa estreta de la conducta humana a les organitzacions.
Després de l'exposició d'aquesta i altres idees, es va produïr un animat debat entre els membres del grup de recerca del MIT MediaLab. Som els éssers humans sempre i sols egoïstes? Som generosos tan sols perquè esperem rebre alguna cosa a canvi, tot i que sols siga la satisfacció de ser-ho? Es pot pensar en una generositat sense més, una l`ogica del do en dissenyar teories de la direcció i el govern? Sense cap dubte aquestes qüestions eren rellevants entre científics que intenten explicar els comportaments cooperatius entre els éssers humans, en les institucions i entre les m+aquines, així com les seues implicacions morals.
Després de la seua intervenció, el professor Guillén va agraïr els membres del MediaLab del MIT la seua invitació, que es va produir en el marc de les activitats que la Universitat de València desenvolupa a Boston, en el marc de la signatura en novembre de 2015 d'un conveni amb el Real Colegio Complutense a Harvard. Mercè a aquest conveni, nombrosos professors i investigadors de la Universitat de València poden realitzar estades de recerca a la Universitat de Harvard, i dur a terme activitats de col·laboració amb altres universitats de prestigi de l'àrea de Boston, com és el cas del MIT.
