De 15 de maig de 2025 a 12 d’octubre de 2025

Els anys vuitanta contenien l’ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d’una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l’aparició de tribus urbanes i un elogi a l’excés, es va anar revestint de capes que afegien major contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d’eixir d’una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar la marxa de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d’una manera de crear més lúdica i d’aspecte canviant. Amb aquest bateig, alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi– juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l’entorn familiar.

D’altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d’expressió artística. En una època consagrada a l’esplendor d’identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d’aprofitar l’amplitud de mirades cap a la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades, tan diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, convençuts que el disseny de moda, a més d’oferir varietat, ha d’oferir qualitat, i això es basa en l’elecció de bons teixits i la confecció made in Spain. Respecte a això últim, la seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d’una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això emmarcat en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a desplegar eines econòmiques, espais i manteniment perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar.

L’entrada dels noranta va apagar –o va transformar– la festa. L’esperit insurrecte d’algunes propostes creatives es va ofegar en la dinàmica de producció accelerada. La fórmula creixent de moda a baix preu va guanyar terreny i va afectar nombroses empreses tèxtils, per això sostenir la producció de qualitat en territori nacional cada vegada va ser més complicat. La consolidació del capitalisme com a model hegemònic demanava que la moda fora cada vegada més de pressa, i Tráfico de Modas havia nascut sense rumb concret, però amb algunes idees clares —treballar envoltats d’amics, aspirar a un model de negoci sostenible, i gaudir—. Així doncs, després de més de deu anys d’existència, una indústria voraç i un inevitable desgast, va posar fi al projecte.

Aquesta exposició, impulsada des de l’Arxiu  Valencià del Disseny, cerca reivindicar el disseny de moda valencià i integrar-lo en una tradició tèxtil nacional. Valorar la creativitat i l’ímpetu d’uns joves que, sense nocions prèvies en confecció, van afegir al panorama de la moda espanyola una manera de fer desenfadada, explosiva i eclèctica, que venia a cobrir els seus desitjos i els de tants altres de vestir-se en desacord amb les generacions anteriors, construir les seues pròpies identitats d’acord amb valors de futur.

Data :

De 15 de maig de 2025 a 12 d’octubre de 2025

Horari:

Dimarts - dissabte, 10:00 - 14:00 h i 16:00 - 20:00 h
Diumenges i festius, 10:00 - 14:00 h
Entrada lliure
Aforament limitat

Centre: Centre Cultural La Nau

Sales:

Sala de Bigues

Organitza:

Vicerectorat de Cultura i Societat, Universitat de València
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

Col·labora:

Arxiu Valencià del Disseny

Comissariat:

Esther González Gea
Pedrín Errando
Mª José Villalonga