Documentació procedent de Centre de Documentació ImpivaDisseny (IMPIVA-UPV). 1984-2012
Documentació formada principalment per catàlegs comercials de l'empresa Curvadora valenciana s.a.
Va ser la primera incorporació d'un fons integrament en format digital (1 Penn, 2 CD/DVD, 1 Llibre).
La segona entrega de documentació, va ser mes convencional (46 carpetes presentació, 78 esbossos i planols per a renders, 1 làmpada protodesign (FLY de Antares), 1 cartell /pòster de tela plastificada, de la làmpada FLY de Antares).
Julio Vives Chillida, estudiós del moble corbat a l'estil de Viena i col·leccionista, va fer entrega de la seua col·lecció de catàlegs d'empreses valencianes de moble corbat.
Col·lecció de catàlegs de empreses valencianes de moble corbat i d'exposicions monogràfiques.
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Documentació formada per un recull de catàlegs comercials de l'empresa, des de la dècada dels anys 1930 fins a la dècada dels anys 1990.
L'empresa "Sociedad limitada de muebles y decoración Mariano García", fabrica mobles de tots els estils des de 1893.
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Documentació composta per làmines, dibuixos i fotografies de amoblaments i mobles de diversos estils.
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Documentació recopilada pel Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (I.G.D.), durant les seues investigacions sobre el disseny valencià. Composta principalment per diapositives de producte i catàlegs des de 1880 fins a 1950.
La Mediterránea es va fundar com a cooperativa el 1975. És una fàbrica d'objectes de vidre que segueix la tradició vidriera de l'Olleria, però amb la característica que utilitzen vidre reciclat en una època en què encara no hi ha una conciència ecológica.
El 2006 l'empresa té un centre de producció de vidre a l'Olleria i un altre de ceràmica a Riba-roja de Túria. A partir de llavors és quan comença a notar-se la crisi econòmica i les vendes es ressenten.
El 2010 Valcapital compra La Mediterrània i intenta reactivar-la. L'empresa desapareix com a tal en 2013 quan Valcapital ven els seus actius de forma separada.
Quan l'empresa estava en fase de desaparició, la persona responsable de disseny i comunicació Silvia García, a instàncies de Manuel Lecuona, va estar durant uns tres mesos buscant i recollint documentació.
Va fer tres arxius:
1.- El mes complet, el va lliurar al Centre de Documentació Martínez Peris - IGD i és el que ara forma part de l'Arxiu Valencià de l'Disseny, per la donació de Manuel Lecuona.
2.- És propietat de Silvia García.
3.- És propietat de l'Ajuntament de l'Olleria.
Mariner és una empresa familiar, especialitzada en el disseny i creació de làmpares i mobles de luxe, fets a mida artesanalment. Des de 1893, els seus tallers elaboren mobles i il·luminació i s'han anat transformant amb el pas dels anys per convertir-se en modernes fàbriques.
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
La documentació és un clar exemple dels materials que utilitzaven les empreses que fabriquen i comercialitzen mobles durant la primera meitat de segle XX
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD
Col·lecció de documentació d'origen incert, agrupada per categories tan diverses com: Taulells (paviments i peces de ceràmica), Il·luminació, Joguets, Col·leccions i Material bibliogràfic.
Col·lecció de diverses publicacions sobre mobles, fabricació i fires. Principalment exemplars de "fm: Revista de la Feria Internacional del Mueble".
Consulta estes publicacions en l'apartat Fons bibliogràfics:
https://www.uv.es/arxiu-valencia-disseny/ca/cataleg/fons-bibliografics/llibres.html
Baixauli, S.A. (1946-2004)
Rafael Baixauli Ortega (1916-1959) després d'haver treballat d'ebenista a un taller de mobles decideix establir-se pel seu compte i el 1946 munta el seu propi taller. El negoci prospera i munta la primera fàbrica de mobles a Benetússer. Especialitzats en mobiliari estil valencià amb talla de fusta en faig i noguera, tenien com a clients les millors botigues de València. El 1954 mor Rafael i la seva vídua Amparo Capuz (1919-2003) juntament amb la seva filla Amparo Baixauli (1944) decideixen prendre les regnes del negoci i donar continuïtat a l'empresa. El 1963 comencen a participar a la recent inaugurada, Fira del Moble, sent fundadors i rebent per això diverses mencions fins al 2004, any en què tanca l'empresa i deixen de participar. El 1969 s'incorpora Pepe Benlliure com a dissenyador i introdueix el moble anglès i l'art déco. L'empresa creix i el 1973 compren uns terrenys a Paiporta construint el 1980 una fàbrica més gran i moderna. Baixauli, S.A. ha estat una empresa referent al sector del moble valencià i espanyol. L'excel·lència a la producció artesanal de cada moble juntament amb el disseny de Pepe Benlliure ha estat la clau de l'èxit de la firma.
Punt Mobles comença la seva activitat a València el 1980, creada pels dissenyadors Lola Castelló i Vicent Martínez i el tècnic Francisco Fernández.
Des dels seus inicis, la utilització del disseny industrial com a eina de desenvolupament i innovació ha fet possible que Punt Mobles ocupe un lloc destacat dins del món de les empreses amb cultura de producte.
La qualitat i la preocupació pel respecte a l'entorn són presents en el comportament quotidià de l'empresa, que està certificada per Aenor amb la ISO 9001 i ISO 14000. També AIDIMA, col•labora permanentment amb l'empresa, en projectes de cooperació, enginyeria, qualitat i medi ambient.
Punt Mobles ha rebut nombrosos reconeixements i premis com el Premi Nacional de Disseny el 1997.
La producció de Punt Mobles està present en mes de quaranta països i han desenvolupat productes de més de vint dissenyadors com Jorge Pensi, Terence Woodgate o Pedro Miralles.
Mobles de les seves col•leccions es troben en museus com el Victoria & Albert Museum de Londres, el Design Museum de Londres, el Museum für Angewandte de Colònia i Munic o al Museu de Disseny de Barcelona.
Aquesta marca de roba va ser creada pels germans Errando Mariscal a la fi dels setanta. Tráfico de Modas va començar la seua marxa dissenyant peces de punt teixit i de cotó en un pis de València i venent-les en una botiga de barri. Prompte van aconseguir la fama i van acabar amb cinc botigues pròpies a Espanya, dues col·leccions anuals, vendes internacionals i desfilades en les passarel·les Gaudí i Cibeles.
El dissenyador Javier Mariscal va col·laborar amb ells en la creació de dissenys i il·lustracions. Les peces que confeccionaven mostraven un caràcter mediterrani i oferien dissenys excèntrics que acompanyaven al context de l'època dels vuitanta, fortament influenciada per la Moguda Madrilenya i la Ruta del Bakalao. De fet, els germans van voler captar l'essència de l'època i reflectir-ho també en el nom de la marca; "Tráfico" en al·lusió a l'eclosió de les drogues.
Malgrat el gran èxit que van tenir en tan poc temps, aquest va ser efímer i després de la crisi tèxtil, van acabar per tancar en 1992.
Anys després, en 2019, Lola Errando, filla d'un dels fundadors, va recuperar els patrons més emblemàtics de Tráfico de Modas i va obrir una botiga en línia.