Societat de responsabilitat limitada que reunia diversos fabricants. Creada en 1935

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació formada principalment per catàlegs comercials de l'empresa Curvadora valenciana s.l

Va ser la primera incorporació d'un fons integrament en format digital (1 Penn, 2 CD/DVD, 1 Llibre). 

La segona entrega de documentació, va ser mes convencional (46 carpetes presentació, 78 esbossos i planols per a renders, 1 làmpada protodesign (FLY de Antares), 1 cartell /pòster de tela plastificada, de la làmpada FLY de Antares).

Julio Vives Chillida, estudiós del moble corbat a l'estil de Viena i col·leccionista, va fer entrega de la seua col·lecció de catàlegs d'empreses valencianes de moble corbat.

Col·lecció de catàlegs de empreses valencianes de moble corbat i d'exposicions monogràfiques.

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació formada per un recull de catàlegs comercials de l'empresa, des de la dècada dels anys 1930 fins a la dècada dels anys 1990.

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació composta per làmines, dibuixos i fotografies de amoblaments i mobles de diversos estils

El Centre de Documentació és descendent directe del Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (IGD), creat en 1990 com a grup dependent de la Universitat Politècnica de València per a la promoció d'activitats relacionades amb el disseny des de la pròpia Universitat i vincular empreses amb aquesta.

Des del principi va quedar clara la necessitat de disposar de fonts bibliogràfiques per a la correcta realització dels projectes, per la qual cosa es va començar la recopilació quasi immediatament. Els responsables durant aquesta etapa van ser Manuel Lecuona i Gabriel Songel.

Després de les primeres aportacions, van començar l'any 92 una sèrie de viatges a les diferents fires del moble, començant per la pròpia Fira de València i continuant amb les de París, Colònia i Milà, on es va recopilar material en forma de catàlegs i dossiers de premsa de les empreses més representatives en l'avantguarda del disseny, tal és el cas de Driade , Tisettanta o Zero Disegno. Després de 6 anys es continua fent.

Es va realitzar un buidatge d'articles de diferents mitjans de la premsa escrita, així com la recopilació d'una biblioteca de revistes i llibres relacionats amb el tema interdisciplinari del disseny, a més de la captació de catàlegs de diferents empreses significatives del panorama actual del disseny, tant a la Comunitat Valenciana com a Europa, com pot ser Almerich , Punt Mobles, Sancal o Ikea.

L'any 1992 es va rebre l'encàrrec per part de l'IMPIVA de realitzar un arxiu sobre el producte realitzat a la Comunitat Valenciana abans de 1936, a causa de la conscienciació per part de l'administració de la deterioració i pèrdua de gran quantitat de material existent en fàbriques. Després de 4 anys de treball tot el material recopilat va formar la base de dades sobre producte històric de la Comunitat Valenciana per a l'IMPIVA, del qual existeix una còpia en el Centre de Documentació José Martínez Peris (posteriorment es va ampliar fins a aconseguir 6000 diapositives de productes compreses entre els anys 1880 i 1950). En aquesta fase es van incorporar al projecte Manuel Martínez Torán, Javier Pastor Castillo i Rodrigo Pérez Galindo, quedant-se aquest últim com a responsable juntament amb Manuel Lecuona i Gabriel Songel, a partir de 1996 i una vegada completat el treball amb l'IMPIVA.

A la fi de 1997 es va arribar a un acord amb la família del mort Sr. José Martínez Peris, conegut interiorista i dissenyador que va aconseguir la seua major popularitat en els anys 50 i 60, per a cedir-nos l'hemeroteca i bibliografia que va recopilar durant la seua llarga trajectòria professional, juntament amb croquis i material relatiu als projectes decoratius i de construcció, la qual cosa ha sigut motiu perquè el Centre de Documentació de l'I.G.D. passara a dir-se "Centre de Documentació José Martínez Peris".

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació recopilada pel Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (I.G.D.), durant les seues investigacions sobre el disseny valencià. Composta principalment per diapositives de producte i fotocòpies de catàleg fotogràfic amb fitxes per a emplenar amb les dades dels productes.

La Mediterránea es va fundar com a cooperativa el 1975. És una fàbrica d'objectes de vidre que segueix la tradició vidriera de l'Olleria, però amb la característica que utilitzen vidre reciclat en una època en què encara no hi ha una conciència ecológica.

El 2006 l'empresa té un centre de producció de vidre a l'Olleria i un altre de ceràmica a Riba-roja de Túria. A partir de llavors és quan comença a notar-se la crisi econòmica i les vendes es ressenten.

El 2010 Valcapital compra La Mediterrània i intenta reactivar-la. L'empresa desapareix com a tal en 2013 quan Valcapital ven els seus actius de forma separada.

Quan l'empresa estava en fase de desaparició, la persona responsable de disseny i comunicació Silvia García, a instàncies de Manuel Lecuona, va estar durant uns tres mesos buscant i recollint documentació.

Va fer tres arxius:

1.- El mes complet, el va lliurar al Centre de Documentació Martínez Peris - IGD i és el que ara forma part de l'Arxiu Valencià de l'Disseny, per la donació de Manuel Lecuona.

2.- És propietat de Silvia García.

3.- És propietat de l'Ajuntament de l'Olleria.

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

La documentació és un clar exemple dels materials que utilitzaven les empreses que fabriquen i comercialitzen mobles durant la primera meitat de segle XX

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Col·lecció de diverses publicacions sobre mobles, fabricació i fires. Principalment exemplars de  "fm: Revista de la Feria Internacional del Mueble".

Baixauli, S.A. (1946-2004)

Rafael Baixauli Ortega (1916-1959) després d'haver treballat d'ebenista a un taller de mobles decideix establir-se pel seu compte i el 1946 munta el seu propi taller. El negoci prospera i munta la primera fàbrica de mobles a Benetússer. Especialitzats en mobiliari estil valencià amb talla de fusta en faig i noguera, tenien com a clients les millors botigues de València. El 1954 mor Rafael i la seva vídua Amparo Capuz (1919-2003) juntament amb la seva filla Amparo Baixauli (1944) decideixen prendre les regnes del negoci i donar continuïtat a l'empresa. El 1963 comencen a participar a la recent inaugurada, Fira del Moble, sent fundadors i rebent per això diverses mencions fins al 2004, any en què tanca l'empresa i deixen de participar. El 1969 s'incorpora Pepe Benlliure com a dissenyador i introdueix el moble anglès i l'art déco. L'empresa creix i el 1973 compren uns terrenys a Paiporta construint el 1980 una fàbrica més gran i moderna. Baixauli, S.A. ha estat una empresa referent al sector del moble valencià i espanyol. L'excel·lència a la producció artesanal de cada moble juntament amb el disseny de Pepe Benlliure ha estat la clau de l'èxit de la firma.

Punt Mobles comença la seva activitat a València el 1980, creada pels dissenyadors Lola Castelló i Vicent Martínez i el tècnic Francisco Fernández. 
Des dels seus inicis, la utilització del disseny industrial com a eina de desenvolupament i innovació ha fet possible que Punt Mobles ocupe un lloc destacat dins del món de les empreses amb cultura de producte.
La qualitat i la preocupació pel respecte a l'entorn són presents en el comportament quotidià de l'empresa, que està certificada per Aenor amb la ISO 9001 i ISO 14000. També AIDIMA, col•labora permanentment amb l'empresa, en projectes de cooperació, enginyeria, qualitat i medi ambient.
Punt Mobles ha rebut nombrosos reconeixements i premis com el Premi Nacional de Disseny el 1997.
La producció de Punt Mobles està present en mes de quaranta països i han desenvolupat productes de més de vint dissenyadors com Jorge Pensi, Terence Woodgate o Pedro Miralles. 
Mobles de les seves col•leccions es troben en museus com el Victoria & Albert Museum de Londres, el Design Museum de Londres, el Museum für Angewandte de Colònia i Munic o al Museu de Disseny de Barcelona.