MENÚ
Arxiu Valencià del Disseny

Universitat de València Logo del portal

 

Fons de l'Arxiu Valencià del Disseny

Bernardo Tejeda
Bernardo Tejeda

 

 

 

Bernardo Tejeda ens agrupa la seua donació en 3 línies:

1 L'ancoratge [disseny tèxtil]
L'arxiu comprèn basicamente treballs realitzats en la dècada dels vuitanta que
sorgeixen de forma expontanea i en la seua major part sense client.
Els materials són relatius al disseny de patrons d'estampació en tèxtils i altres
elements.
- Roba per a home, corbates, camises, etcètera, de la signatura TEJEDA SPAIN.
- Marca de roba per a xiquets i xiquetes de la signatura TEJEDA per a KUROBUBO.
- Disseny de teixits per a altres signatures com MARILÓ MASCUÑAN o TOMÁS QUINTO.
- Tèxtils per a la llar: Catifes, cortines, entapissats...
Molts d'aquests elements són presentats en la Fira de Mostres de València en
esdeveniments com FIMI i TÈXTIL LLAR o en exposicions paral·leles als mísmos, a vegades
de la mà de l'IMPIVA (Saló de Dissenyadors...) i altres per iniciativa pròpia.
Aquest arxiu conté també altres materials inèdits i no realitzats com a esbossos o
prototips.
2 La comunicació [disseny gràfic]
Treballs editorials, cartelleria, impresos, identitat corporativa, exposicions,
anuncis... realitzats per a tercers.
- Galerias d'art com Luis Adelantado, La Dent del Temps, Rita Garcia...
- Conselleria de Cultura / Direcció General de Património.
- Universitat Politècnica de València (Consell Social, EGEI).
- Diverses empreses privades.
3 El comerç [disseny d'envasos]
Etiquetatge i embalatge de productes de farmàcia i dermocosmètica realitzats per a
diferents signatures.
- Naturalia, Terre Royale, α Mar, Derex, Fórmula Magistral...
Colegio Interioristas
Colegio Interioristas

Aquest conjunt de materials anomenats originàriament Arxiu d'Autors, són el producte d'un projecte que es va dur a terme per una subvenció de l'IMPIVA. La documentació es va anar recollint mitjançant contactes amb els propis interioristes o bé amb les seves famílies perquè recopilaren els seus treballs d'interiorisme i els donaren al CDICV.

Col·lecció de projectes dels següents professionals de l'interiorisme:

  • Arrufat, José (1930-1997)
  • Astorza, Ignacio de (1950)
  • Blanquer, Pepe (1929)
  • Buigues, Casto (1922-2005)
  • Dauffí, Manuel (1928)
  • García Nicolau (1914-2007)
  • Jorro, Paco (1938)
  • Martínez Medina, José (1919-2006)
  • Martínez Peris, José (1925-1989)
  • Munuera, Armando (1927)
  • Pinazo, Manuel (1941)
  • Sanchis, Juan Bautista (1931)
  • Sebastián, Francisco (1920)
  • Tamarit Pitarch, Rafael (1939)
  • Torre, Ramiro de la (1928-1998)
  • Zambrano, Diego (1939)
Dissenyadors Valencians. UJI
Dissenyadors Valencians. UJI

La Col•lecció Dissenyadors Valencians de l'UJI, reuneix un conjunt de monografies de dissenyadors/as valencians que durant la dècada dels 80 i 90 van estar en actiu i van exercir un cert protagonisme en les accions professionals i culturals des del disseny.
La col·lecció editorial, encara que no haja tingut publicacions fins als nostres dies, suposa un punt de referència sobre el disseny i dissenyadors de les dècades referenciades, des d'una institució com és la Universitat Jaume I. Per això, a part de fixar dades i assoliments dels dissenyadors/as arreplegats en els 14 volums editats, ha de ser entesa com un esforç editorial dins de la cultura valenciana a fi d'aconseguir un posicionament i estatus del disseny en l'entorn cultura de la CV.

 

Colección: Dissenyadors Valencians-Universitat Jaume I.

1. Rossana Zaera: L'emoció representada.
2. José Juan Belda. Objectes i espais. 
3. Lavernia, Cienfuegos i Associats: de la imatge al producte. 
4. Eduardo Albors. Disseny de producte. 
5. Vicent Martínez o el disseny de mobiliari en el marc de Puntmobles. 
6. Juan Nava: diseño gráfico para comunicar. 
7. Ana Gutiérrez Sígler. El disseny quotidià..
8. Àlvaro Bautista. Disseny gràfic per a una comunicació global. 
9. Sandra Figuerola + Marisa Gallén. Disseny-Comunicació..
10. Pepe Gimeno. Disseny Gràfic
11. Paco Bascuñan. Repertoris. 
12. Xavier Bordils. Disseny global. 
13. Vicente Belliure. Disseny Naval. 
14. Daniel Nebot. Disseny multidisciplinar. 

 

 

 
Fires europees de l'hàbitat
Fires europees de l'hàbitat

Dins de l'ecosistema del disseny els diferents certàmens firals sectorials són un evident reflex de les característiques i evolució del disseny, arreplegats en els catàlegs i l'oferta de les empreses.
Els principals certàmens del context de la UE com el Saló del Moble de París, Maison & Objet, Imm Cologne, ISaloni, Eurocucina, Euroluce, ISH, Ligthin & Building, CERSAIE
 

El valor i transcendència d'aquest fons documental radica en la possibilitat d'interactuar mitjançant les eines de la web de l'AVD, per a realitzar anàlisis comparatives, mapes de producte, anàlisis semàntiques... amb els fons documentals d'empreses de la CV i espanyoles, així com de la trajectòria dels dissenyadors.
 

1. Catàlegs impresos i electrònics d'aquests certàmens

2. Material en suport diapositiva de diferents formats, subministrat per les empreses en els dossiers de premsa que es faciliten en els certàmens.

3. Material en suport electrònic (CD) de les imatges dels productes en formats: tif, jpg i web

4. Dossiers de premsa en format pdf i diferents idiomes, relatius als productes i característiques materials.

 Tot el material aquesta ressenyat per nom/denominació del producte, dissenyador, empresa i any
I.G.D.
I.G.D.

El Centre de Documentació és descendent directe del Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (IGD), creat en 1990 com a grup dependent de la Universitat Politècnica de València per a la promoció d'activitats relacionades amb el disseny des de la pròpia Universitat i vincular empreses amb aquesta.

Des del principi va quedar clara la necessitat de disposar de fonts bibliogràfiques per a la correcta realització dels projectes, per la qual cosa es va començar la recopilació quasi immediatament. Els responsables durant aquesta etapa van ser Manuel Lecuona i Gabriel Songel.

Després de les primeres aportacions, van començar l'any 92 una sèrie de viatges a les diferents fires del moble, començant per la pròpia Fira de València i continuant amb les de París, Colònia i Milà, on es va recopilar material en forma de catàlegs i dossiers de premsa de les empreses més representatives en l'avantguarda del disseny, tal és el cas de Driade , Tisettanta o Zero Disegno. Després de 6 anys es continua fent.

Es va realitzar un buidatge d'articles de diferents mitjans de la premsa escrita, així com la recopilació d'una biblioteca de revistes i llibres relacionats amb el tema interdisciplinari del disseny, a més de la captació de catàlegs de diferents empreses significatives del panorama actual del disseny, tant a la Comunitat Valenciana com a Europa, com pot ser Almerich , Punt Mobles, Sancal o Ikea.

L'any 1992 es va rebre l'encàrrec per part de l'IMPIVA de realitzar un arxiu sobre el producte realitzat a la Comunitat Valenciana abans de 1936, a causa de la conscienciació per part de l'administració de la deterioració i pèrdua de gran quantitat de material existent en fàbriques. Després de 4 anys de treball tot el material recopilat va formar la base de dades sobre producte històric de la Comunitat Valenciana per a l'IMPIVA, del qual existeix una còpia en el Centre de Documentació José Martínez Peris (posteriorment es va ampliar fins a aconseguir 6000 diapositives de productes compreses entre els anys 1880 i 1950). En aquesta fase es van incorporar al projecte Manuel Martínez Torán, Javier Pastor Castillo i Rodrigo Pérez Galindo, quedant-se aquest últim com a responsable juntament amb Manuel Lecuona i Gabriel Songel, a partir de 1996 i una vegada completat el treball amb l'IMPIVA.

A la fi de 1997 es va arribar a un acord amb la família del mort Sr. José Martínez Peris, conegut interiorista i dissenyador que va aconseguir la seua major popularitat en els anys 50 i 60, per a cedir-nos l'hemeroteca i bibliografia que va recopilar durant la seua llarga trajectòria professional, juntament amb croquis i material relatiu als projectes decoratius i de construcció, la qual cosa ha sigut motiu perquè el Centre de Documentació de l'I.G.D. passara a dir-se "Centre de Documentació José Martínez Peris".

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació recopilada pel Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (I.G.D.), durant les seues investigacions sobre el disseny valencià. Composta principalment per diapositives de producte i fotocòpies de catàleg fotogràfic amb fitxes per a emplenar amb les dades dels productes.
Juan Nava Franquesa
Juan Nava Franquesa

 

El treball de Juan Nava és un referent del desenvolupament del disseny com a servei per a les activitats comercials de les empreses de diferents sectors. El seu treball i la seua figura li fan mereixedor de la seua transcendència dins del disseny de la CV.
A través del seu llegat es poden reconstruir les diferents etapes del disseny gràfic en relació a les diferents tècniques i tecnologies que han anat apareixent i integrat en aquesta activitat del disseny.
El llegat dels fons tipogràfics de Juan Nava, aporten una mirada silenciosa, sensible i reflexiva cap al món de les tipografies i rètols dels àmbits comercials, presents en l'entorn urbà.
Tot això fa evident la necessitat per part de l'AVD, d'integrar el llegat de Juan Nava entre els seus fons.

 
La Mediterránea
La Mediterránea

La Mediterránea es va fundar com a cooperativa el 1975. És una fàbrica d'objectes de vidre que segueix la tradició vidriera de l'Olleria, però amb la característica que utilitzen vidre reciclat en una època en què encara no hi ha una conciència ecológica.


El 2006 l'empresa té un centre de producció de vidre a l'Olleria i un altre de ceràmica a Riba-roja de Túria. A partir de llavors és quan comença a notar-se la crisi econòmica i les vendes es ressenten.


El 2010 Valcapital compra La Mediterrània i intenta reactivar-la. L'empresa desapareix com a tal en 2013 quan Valcapital ven els seus actius de forma separada.

Quan l'empresa estava en fase de desaparició, la persona responsable de disseny i comunicació Silvia García, a instàncies de Manuel Lecuona, va estar durant uns tres mesos buscant i recollint documentació.

Va fer tres arxius:

1.- El mes complet, el va lliurar al Centre de Documentació Martínez Peris - IGD i és el que ara forma part de l'Arxiu Valencià de l'Disseny, per la donació de Manuel Lecuona.

2.- És propietat de Silvia García.

3.- És propietat de l'Ajuntament de l'Olleria.
Llibrets fallers, falla Mossen Sorell
Llibrets fallers, falla Mossen Sorell

La Falla Mossèn Sorell–Corona ha desenvolupat una relació significativa amb l'àmbit del disseny contemporani, especialment des de començaments del segle XXI. Diversos estudis assenyalen que aquesta comissió va adoptar una estratègia cultural orientada a l'experimentació estètica i conceptual, incorporant dissenyadors gràfics, il·lustradors i creatius en el desenvolupament integral del projecte faller. El disseny no es limita al monument, sinó que abasta també el cartell, el llibret i la identitat visual, configurant un discurs coherent. Aquesta pràctica ha situat a la falla com a referent dins de les anomenades falles innovadores o experimentals. Així mateix, la seua aposta ha contribuït a la renovació del llenguatge visual de la festa, establint vincles entre les Falles i la cultura del disseny i l'art contemporani.

LLibret 2013. Ornament i delicte

Llibret 2014. El joc de la Reinvenció

Llibret 2015. Tot el que sobra

Llibret 2016. Pàtries de Nailon

Llibret 2017. Sense Permís

llibret 2018. Salvar el Foc

Llibret 2019. Èsser

Llibret 2020-2021. Jo per a ser feliç vull un camió

Llibret 2022. Don dinero s'ha escapat

Llibret 2023. Mai se sap

Llibret 2024. Veritat o nas?

Cartells polvora a la vespra 2023-2024 
Manolo Bañó ( Bañó+Lax Asociados)
Manolo Bañó ( Bañó+Lax Asociados)

L'interès especial d'aquest fons és que se centra en el treball fet per a la indústria del calçat, en concret per a l'empresa SNIPE, en el qual destaca un calçat ecològic que va rebre el premi de València Innovació, del qual comptem amb prototips i maquetes. A més, els treballs per a la indústria del joguet, especialment per a l'empresa FAMOSA.

En aquest sentit aquest llegat ens completa els fons de l'AVD, en aportar-nos fons de sectors (Joguet i Calçat) fonamentals a la Comunitat Valenciana i d'anys crucials com van ser els 80’, 90’ i 00’.

 

 

Aquest material està compost per:

  2 carpetes grans, de 140x100 que contenen presentacions a mans, processos i esbossos. 

  2 caixes de documentació amb projectes, prototips, maquetes, esbossos, presentacions, mostres de materials i algun producte acabat.
Pepe Benlliure
Pepe Benlliure

Baixauli, S.A. (1946-2004)

Rafael Baixauli Ortega (1916-1959) després d'haver treballat d'ebenista a un taller de mobles decideix establir-se pel seu compte i el 1946 munta el seu propi taller. El negoci prospera i munta la primera fàbrica de mobles a Benetússer. Especialitzats en mobiliari estil valencià amb talla de fusta en faig i noguera, tenien com a clients les millors botigues de València. El 1954 mor Rafael i la seva vídua Amparo Capuz (1919-2003) juntament amb la seva filla Amparo Baixauli (1944) decideixen prendre les regnes del negoci i donar continuïtat a l'empresa. El 1963 comencen a participar a la recent inaugurada, Fira del Moble, sent fundadors i rebent per això diverses mencions fins al 2004, any en què tanca l'empresa i deixen de participar. El 1969 s'incorpora Pepe Benlliure com a dissenyador i introdueix el moble anglès i l'art déco. L'empresa creix i el 1973 compren uns terrenys a Paiporta construint el 1980 una fàbrica més gran i moderna. Baixauli, S.A. ha estat una empresa referent al sector del moble valencià i espanyol. L'excel·lència a la producció artesanal de cada moble juntament amb el disseny de Pepe Benlliure ha estat la clau de l'èxit de la firma.

 
Punt Mobles
Punt Mobles

Punt Mobles comença la seva activitat a València el 1980, creada pels dissenyadors Lola Castelló i Vicent Martínez i el tècnic Francisco Fernández. 
Des dels seus inicis, la utilització del disseny industrial com a eina de desenvolupament i innovació ha fet possible que Punt Mobles ocupe un lloc destacat dins del món de les empreses amb cultura de producte.
La qualitat i la preocupació pel respecte a l'entorn són presents en el comportament quotidià de l'empresa, que està certificada per Aenor amb la ISO 9001 i ISO 14000. També AIDIMA, col•labora permanentment amb l'empresa, en projectes de cooperació, enginyeria, qualitat i medi ambient.
Punt Mobles ha rebut nombrosos reconeixements i premis com el Premi Nacional de Disseny el 1997.
La producció de Punt Mobles està present en mes de quaranta països i han desenvolupat productes de més de vint dissenyadors com Jorge Pensi, Terence Woodgate o Pedro Miralles. 
Mobles de les seves col•leccions es troben en museus com el Victoria & Albert Museum de Londres, el Design Museum de Londres, el Museum für Angewandte de Colònia i Munic o al Museu de Disseny de Barcelona.

 
Sandra Figuerola
Sandra Figuerola

- 1 memòria USB amb 4 carpetes.

     00 Fotos navilieres

     01 Producte

     02 Gràfic

     03 IVAM la NAU

- 5 samarretes 

- 4 unflables TOI

- 18 exemplars LA NAU 2 (Desembre 86)

- 9 DVD/CD

- Diversos fullets publicitaris

- 1 exemplar del llibre “Sandra Figuerola + Marisa Gallén  disseny|comunicació” de Rosalia Torrent i Joan Manuel Marín

- 1 exemplar de “Dansa València 2002”

- 1 exemplar d'Atrium OH La La! 2001

 - 4 exemplars de Paper Ela-fante 4 (febrer 2005)

- 24 sobres amb diapositives
Tráfico de modas
Tráfico de modas

Aquesta marca de roba va ser creada pels germans Errando Mariscal a la fi dels setanta. Tráfico de Modas va començar la seua marxa dissenyant peces de punt teixit i de cotó en un pis de València i venent-les en una botiga de barri. Prompte van aconseguir la fama i van acabar amb cinc botigues pròpies a Espanya, dues col·leccions anuals, vendes internacionals i desfilades en les passarel·les Gaudí i Cibeles.
El dissenyador Javier Mariscal va col·laborar amb ells en la creació de dissenys i il·lustracions. Les peces que confeccionaven mostraven un caràcter mediterrani i oferien dissenys excèntrics que acompanyaven al context de l'època dels vuitanta, fortament influenciada per la Moguda Madrilenya i la Ruta del Bakalao. De fet, els germans van voler captar l'essència de l'època i reflectir-ho també en el nom de la marca; "Tráfico" en al·lusió a l'eclosió de les drogues.
Malgrat el gran èxit que van tenir en tan poc temps, aquest va ser efímer i després de la crisi tèxtil, van acabar per tancar en 1992.
Anys després, en 2019, Lola Errando, filla d'un dels fundadors, va recuperar els patrons més emblemàtics de Tráfico de Modas i va obrir una botiga en línia.