Universitat de València Logo del portal

 
Bernardo Tejeda
Bernardo Tejeda

 

 

 

Bernardo Tejeda ens agrupa la seua donació en 3 línies:

1 L'ancoratge [disseny tèxtil]
L'arxiu comprèn basicamente treballs realitzats en la dècada dels vuitanta que
sorgeixen de forma expontanea i en la seua major part sense client.
Els materials són relatius al disseny de patrons d'estampació en tèxtils i altres
elements.
- Roba per a home, corbates, camises, etcètera, de la signatura TEJEDA SPAIN.
- Marca de roba per a xiquets i xiquetes de la signatura TEJEDA per a KUROBUBO.
- Disseny de teixits per a altres signatures com MARILÓ MASCUÑAN o TOMÁS QUINTO.
- Tèxtils per a la llar: Catifes, cortines, entapissats...
Molts d'aquests elements són presentats en la Fira de Mostres de València en
esdeveniments com FIMI i TÈXTIL LLAR o en exposicions paral·leles als mísmos, a vegades
de la mà de l'IMPIVA (Saló de Dissenyadors...) i altres per iniciativa pròpia.
Aquest arxiu conté també altres materials inèdits i no realitzats com a esbossos o
prototips.
2 La comunicació [disseny gràfic]
Treballs editorials, cartelleria, impresos, identitat corporativa, exposicions,
anuncis... realitzats per a tercers.
- Galerias d'art com Luis Adelantado, La Dent del Temps, Rita Garcia...
- Conselleria de Cultura / Direcció General de Património.
- Universitat Politècnica de València (Consell Social, EGEI).
- Diverses empreses privades.
3 El comerç [disseny d'envasos]
Etiquetatge i embalatge de productes de farmàcia i dermocosmètica realitzats per a
diferents signatures.
- Naturalia, Terre Royale, α Mar, Derex, Fórmula Magistral...

I.G.D.
I.G.D.

El Centre de Documentació és descendent directe del Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (IGD), creat en 1990 com a grup dependent de la Universitat Politècnica de València per a la promoció d'activitats relacionades amb el disseny des de la pròpia Universitat i vincular empreses amb aquesta.

Des del principi va quedar clara la necessitat de disposar de fonts bibliogràfiques per a la correcta realització dels projectes, per la qual cosa es va començar la recopilació quasi immediatament. Els responsables durant aquesta etapa van ser Manuel Lecuona i Gabriel Songel.

Després de les primeres aportacions, van començar l'any 92 una sèrie de viatges a les diferents fires del moble, començant per la pròpia Fira de València i continuant amb les de París, Colònia i Milà, on es va recopilar material en forma de catàlegs i dossiers de premsa de les empreses més representatives en l'avantguarda del disseny, tal és el cas de Driade , Tisettanta o Zero Disegno. Després de 6 anys es continua fent.

Es va realitzar un buidatge d'articles de diferents mitjans de la premsa escrita, així com la recopilació d'una biblioteca de revistes i llibres relacionats amb el tema interdisciplinari del disseny, a més de la captació de catàlegs de diferents empreses significatives del panorama actual del disseny, tant a la Comunitat Valenciana com a Europa, com pot ser Almerich , Punt Mobles, Sancal o Ikea.

L'any 1992 es va rebre l'encàrrec per part de l'IMPIVA de realitzar un arxiu sobre el producte realitzat a la Comunitat Valenciana abans de 1936, a causa de la conscienciació per part de l'administració de la deterioració i pèrdua de gran quantitat de material existent en fàbriques. Després de 4 anys de treball tot el material recopilat va formar la base de dades sobre producte històric de la Comunitat Valenciana per a l'IMPIVA, del qual existeix una còpia en el Centre de Documentació José Martínez Peris (posteriorment es va ampliar fins a aconseguir 6000 diapositives de productes compreses entre els anys 1880 i 1950). En aquesta fase es van incorporar al projecte Manuel Martínez Torán, Javier Pastor Castillo i Rodrigo Pérez Galindo, quedant-se aquest últim com a responsable juntament amb Manuel Lecuona i Gabriel Songel, a partir de 1996 i una vegada completat el treball amb l'IMPIVA.

A la fi de 1997 es va arribar a un acord amb la família del mort Sr. José Martínez Peris, conegut interiorista i dissenyador que va aconseguir la seua major popularitat en els anys 50 i 60, per a cedir-nos l'hemeroteca i bibliografia que va recopilar durant la seua llarga trajectòria professional, juntament amb croquis i material relatiu als projectes decoratius i de construcció, la qual cosa ha sigut motiu perquè el Centre de Documentació de l'I.G.D. passara a dir-se "Centre de Documentació José Martínez Peris".

Documentació procedent del Centre de Documentació Martínez Peris - IGD

Documentació recopilada pel Grup d'Investigació i Gestió del Disseny (I.G.D.), durant les seues investigacions sobre el disseny valencià. Composta principalment per diapositives de producte i fotocòpies de catàleg fotogràfic amb fitxes per a emplenar amb les dades dels productes.