El Consell Valencià de la Joventut va presentar el passat 15 de setembre de 2025 els resultats d’un ampli estudi elaborat per la Càtedra de Joventut de la Universitat de València, que ofereix una radiografia actualitzada de la situació social de la joventut al nostre territori.
L’informe ha estat realitzat per David Gil Solsona, professor de la Universitat Jaume I i membre de la Càtedra de Joventut de la Universitat de València, i per Raül Beltrán Benages, també professor de la Universitat Jaume I. El treball analitza la realitat de la població jove valenciana d’entre 12 i 34 anys, entesa no sols com un segment d’edat sinó com una etapa vital de transició marcada per l’educació, el treball, l’habitatge, la salut i l’oci.
Mitjançant l’anàlisi de dades estadístiques i la incorporació de grups de discussió, l’estudi ofereix una mirada àmplia i crítica sobre les condicions de vida del jovent i sobre els principals reptes que afronta la societat valenciana en matèria de polítiques de joventut.
Resultats més destacats
- Més joves i més diversos: La població jove ha crescut en més de 300.000 persones des de 2020 i un 28% ha nascut a l’estranger, amb una part important ja plenament arrelada a la Comunitat Valenciana.
- Educació a l’alça, però desigual: El nivell formatiu ha millorat notablement en les darreres dècades, amb un 40% de titulats universitaris entre els 24 i 26 anys. No obstant això, persisteixen desigualtats segons l’origen familiar i nacional, i l’FP continua infrarepresentada.
- Mercat laboral polaritzat: Només la meitat del jovent treballa actualment. Tot i que la taxa d’ocupació millora amb estudis superiors, un 29% pateix sobrequalificació. El mercat laboral mostra una creixent polarització entre professions tècniques i feines no qualificades dels serveis.
- Dificultats d’emancipació: Només un 15% del jovent aconsegueix independitzar-se abans dels 30 anys, menys de la meitat que el 2008. L’augment dels ingressos juvenils no compensa l’escalada del preu de l’habitatge, que absorbeix fins al 75% del sou mitjà d’un jove de 25 a 34 anys.
- Salut i benestar: Tot i que la percepció general de salut és millor que la d’altres grups d’edat, l’estudi detecta un fort increment dels problemes de salut mental, especialment entre les xiques. El suïcidi és la primera causa de mort juvenil i afecta més als xics, tot i que les xiques arriben més al sistema sanitari en forma de temptatives.
- Oci desigual: La gran majoria de joves (89%) dedica temps lliure a relacions socials i activitats culturals o esportives, però es registra una creixent bretxa social: els fills de famílies amb menys recursos tenen més dificultats per poder gaudir d'aquest tipus d’activitats.
Conclusions
L’estudi apunta que la joventut valenciana és més diversa i millor formada que en dècades anteriors, però que es veu condicionada per fortes barreres estructurals en emancipació, mercat laboral i salut mental.
Els autors alerten que aquestes dinàmiques podrien anticipar una societat futura més desigual i fragmentada si no es desenvolupen polítiques públiques decidides i inclusives que situen les necessitats del jovent al centre.
