Smart governance i participació ciutadana: la transformació digital del sector públic basada en processos participatius
Dr. Jorge Castellanos
Professor de dret constitucional UV
Coordinador del de l'Observatori PAGODA (Transformació Digital Sector Públic). Premi Tesi doctoral participació i TIC
Tractarem la qüestió de la denominada governança intel·ligent en la seua relació amb la participació dels ciutadans en els assumptes públics. En concret parlarem de smart governance i participació ciutadana, és a dir, de la incidència directa de la governança intel·ligent en la transformació digital del sector públic basada en processos participatius.
El procés evolutiu de la governança digital es focalitza principalment a partir de la segona dècada del Segle XXI. En aquest període es produeix una progressiva transformació digital del sector públic que es materialitza en la implementació gradual de les denominades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L'avanç d'aquestes tecnologies és imparable de manera que han anat desenvolupant-se i estenent-se en totes i cadascuna de les funcions desenvolupades per l'àmbit públic. Ara bé, aquesta evolució no s'ha produït de manera uniforme en les diferents actuacions de les administracions públiques ja que, si bé existeixen nombrosos treballs de reconeguts investigadors en determinats àmbits com la transparència o obertura general de les actuacions públiques, donant forma al que s'ha conegut com a govern obert, el desplegament de processos participatius aparellats a aquests processos tecnològics no ha generat el mateix desenvolupament. I és en aquest aspecte sobre el qual incidirem en el present text perquè la matèria de la participació, que podríem considerar com una qüestió matriu en tota col·lectivitat organitzada, i que marca la gènesi de l'expressió de la pròpia democràcia per al seu necessari desenvolupament, no ha tingut una evolució concorde als altres sectors que sí que s'han vist majorment desenvolupats.
Tecnologia i participació: brots verds
No obstant l'anterior, volem destacar que, malgrat el seu xicotet impacte, sí que són múltiples les possibilitats participatives que es desprenen de l'era digital. L'anomenada governança intel·ligent suposa un esperó en aqueix sentit perquè només amb l'ús de mecanismes participatius s'involucra a la ciutadania en la presa de decisions públiques i la governança intel·ligent, tenint com a teló de fons la implementació de les tecnologies més noves, no pot tindre com a objectiu altre diferent que la millora de la gestió i optimització del públic, comptant per a això en la major mesura possible amb la intervenció dels ciutadans. En aquest context la posició de l'Administració és clau per a fomentar un model reticular, és a dir, que s'entretixa una xarxa entre els diferents nivells administratius, de gestió, i la pròpia ciutadania perquè es desenvolupe la tasca governativa en un context de bidireccionalitat en la qual la nota característica siga la participació dels ciutadans en els assumptes públics.
L'Administració promou determinades activitats o actuacions per al bé comú des d'un punt de vista d'una relació més directa amb els ciutadans, coparticipant amb l'ús de les noves tecnologies en la tasca pública i, per tant, la manifestació democràtica de les societats ve nodrida del que s'ha denominat com a govern obert en envernissar-se la seua operativitat amb els processos participatius.
El gran pas en aquest sentit es produeix amb l'arribada a la Presidència dels Estats Units d'Amèrica de Barack Obama portant amb si aire fresc en el tema que ens ocupa amb el seu plantejament d'un govern obert i participatiu, òbviament basat en el desenvolupament de les xarxes socials i, per extensió de les noves tecnologies, a l'ésser aquests dos pilars en els quals va sustentar la seua campanya electoral presidencial allà pel 2008.
Aquest nou enfocament el que produeix és un empenyiment en el reconeixement als ciutadans en la seua tasca col·laborativa en la funció pública, sent el cas estatunidenc significatiu amb la irrupció d'elements propis de la smart governance com les plataformes de crowdsourcing ciutadà que s'orienten a la generació de processos de producció i innovació col·lectiva involucrant a determinats col·lectius socials o bé al conjunt d'una comunitat política, sobretot, en l'àmbit local. En concret, les administracions públiques que les promouen compten amb un paper essencial a l'hora d'establir les tasques i objectius generals dins d'una comunitat de participants voluntaris no experts, normalment ciutadans que ofereixen part del seu temps i coneixement dins d'aqueix espai i contribueixen en les dinàmiques de solució de problemes públics que planteja la pròpia organització.
En el cas ressenyat apareixen certs al·licients a la tasca democràtica com la possibilitat que s'executen premis aparellats a aqueixa tasca democràtica, fomentant així aqueixa actitud per part dels ciutadans. El concepte clau és la col·laboració en la gestió del públic entre els ciutadans i el sector públic, i el canal que s'empra per a escometre aquests processos participatius és el propiciat per internet i les noves tecnologies. S'aconsegueix amb això una nova dimensió participativa superant barreres físiques tradicionals i donant forma amb això el futur pròxim dels entorns democràtics.
La democràcia és un sistema d'organització humana dinàmic. No pot romandre estàtic. Per la seua pròpia naturalesa requereix d'avanç o reculada, sent aquesta última opció la menys desitjada pel que implica en regressió de drets fonamentals i llibertats públiques. Per aquest motiu des del punt de vista del dret i de l'organització jurídic-política general el que es tracta de subratllar és l'avanç de la democràcia fent ús de tots els progressos existents, sent el paradigma de tots ells l'avanç de les tecnologies que multipliquen les possibilitats de connexió i interacció entre els ciutadans.
Com vam dir abans, la smart governance basada en processos participatius del que es nodreix és de la idea d'una societat xarxa en la qual tots participen gràcies a les tecnologies derivades d'internet i en la concepció que tots els ciutadans poden contribuir a la millora del desenvolupament social i polític. Així, per part de les administracions públiques es veu com un procés lògic i natural que el seu desenvolupament ha de descansar en majors nivells d'interacció amb la ciutadania al compàs de l'evolució de les tecnologies.
No sols a l'estranger: perspectiva nacional i valenciana
Són amplis i diversos els exemples que podem indicar de processos participatius desenvolupats amb la implantació d'instruments de participació ciutadana íntegrament tecnològics. I això es plasma no sols allèn les nostres fronteres: també tenim exemples molt pròxims d'administracions públiques que els utilitzen i que ens poden familiaritzar amb aquesta manifestació d'una governança més pròxima i intel·ligent. En concret a la Comunitat Valenciana s'ha tingut un desenvolupament participatiu considerable impulsat per la Direcció general de Participació ciutadana en el marc de la Conselleria de Participació Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
L'exemple sobre el qual ens secundarem és el procés participatiu denominat la Vega Renhace i que ha suposat un remei tècnic al plantejament inicial d'un procés participatiu presencial. Com a conseqüència de la pandèmia que ens assola va caldre reconfigurar moltes de les actuacions públiques i aquest projecte no va ser una excepció.
La idea original era fer partícips als ciutadans per a trobar solucions conjuntes amb les Administració per a pal·liar o reconfigurar els escenaris que pateixen les denominades DANA (depressions aïllades en nivells alts) o gota freda. L'ús mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació va propiciar que aquest mecanisme tan necessari i emparat en l'emergència climàtica tinguera el ressò i canal oportú mitjançant el seu desenvolupament en format online. Sens dubte les qüestions climàtiques, en aquesta contínua adaptació de les solucions democràtiques als problemes actuals, són una nova via per a desenvolupar formats participatius d'índole tecnològic. Així, del procediment per a contribuir per part de la ciutadania a establir millores quant als desastres causats, en aquest cas qüestions climàtiques generades per pluges torrencials, es genera un avanç tecnològic considerable que propicia la interacció, en temps real, dels diferents sectors perjudicats per aquestes catàstrofes i es propicia un debat entre els ciutadans i entre els ciutadans i l'Administració, que es plasma en el plantejament de solucions en la decisió conjunta quant a l'adaptació de les unes o les altres, mitjançant processos participatius i democràtics.
Suposa un punt d'inflexió i un punt d'avanç quant a aquesta concepció del ciutadà no com a subjecte pacient, sinó com a element actiu de la societat que interacciona amb les tecnologies que empra per al seu desenvolupament professional i per al seu oci, ací també per al seu compromís envers la societat i la pretensió d'exercir de ciutadà amb la presa de decisions deliberades i participades. Tot això implica que els ciutadans puguen participar mitjançant xarxes telemàtiques o mitjançant processos telemàtics amb fòrums i amb possibilitat de proposar a l'administració pública solucions que des de la pròpia experiència ciutadana poden aportar per a millorar aquest tipus de situacions
L'evolució en el curt termini
Finalment, i per a exemplificar amb un element que és fàcilment recognoscible per tots com a paradigma dels processos participatius hem de posar sobre la taula la qüestió i evolució dels denominats pressupostos participatius. Aquest instrument és per antonomàsia el mecanisme participatiu amb major repercussió i que ha tingut major fama al llarg d'aquests anys des de la seua posada en marxa a Porto Alegre, el Brasil, a la fi dels anys huitanta del passat segle. Per això, l'evolució tecnològica d'aquesta denominada governança intel·ligent suposa un punt d'inflexió també en aquesta qüestió quant a la possibilitat d'implementar aqueixos pressupostos participatius sobre la base de fòrums i mecanismes afavorits per les noves tecnologies. Aquest salt qualitatiu quant a la possibilitat d'obrir la participació dels ciutadans a una opció tan transcendent com és la gestió dels assumptes públics en la determinació de les assignacions de partides pressupostàries és l'element més pròxim i pròxim sobre el qual hem de posar el focus.
La smart governance es materialitza així en què es tinga un major impuls per part de la ciutadania a l'hora de participar en la qüestió pressupostària. La possibilitat que els ciutadans plantegen proposades perquè siguen susceptibles de ser votades ja és un avanç. El fet que cadascuna de les propostes tinga el seu propi espai web perquè els ciutadans puguen comentar i col·laborar en la perfecció i *codiseño de les propostes també genera un notori creixement i millora en l'eficàcia i eficiència de la tasca pressupostària. L'ajust tècnic i econòmic, òbviament tasca governamental, es dona la mà amb les iniciatives ciutadanes que es projecten en les millores públiques de les propostes. En generar un abast major de les diferents opcions el resultat final ha de ser, per força, més ajustat a les necessitats dels ciutadans. La seua repercussió en la reducció de desigualtats socials solo es veurà plasmada amb la seua pràctica, però a priori pot col·legir-se que el major nombre de ciutadans en la presentació de propostes, la seua millora col·lectiva i la seua definitiva votació pot comportar un avanç considerable en les mesures democràtiques que possibiliten una millora col·lectiva. És així la manera en el qual les noves tecnologies i la participació dels ciutadans s'interconnecten per a propiciar escenaris democràtics no sols més eficients i eficaços, sinó també en major mesura realitzadors de la pròpia naturalesa dels entorns democràtics que no és una altra que encoratjar i propiciar la major participació del major nombre de ciutadans en les majors activitats amb ressonància pública.
És, també, en aquest sentit la Generalitat Valenciana una administració pionera en aquesta direcció amb la seua projecció d'uns pressupostos participatius autonòmics de pròxima implantació. L'èxit d'aquesta iniciativa només serà possible amb una gradual assimilació de la participació amb l'ús de les noves tecnologies sent així una plasmació superadora de la tradicional concepció participativa reduïda al local i restringida a processos de poca substància a causa de les limitacions materials de propiciar debats i entorns amplis per a decisions conjuntes.
Governança participativa: governança intel·ligent
La governança intel·ligent és aquella en la qual participa la ciutadania perquè és la font i destinació de totes les decisions que es prenen en els entorns democràtics. L'ús de les noves tecnologies en tots els diferents aspectes de la vida humana no pot quedar de costat quan, precisament, el desenvolupament democràtic implica una major integració dels ciutadans en els assumptes públics.
El ritme de vida propi de la nostra era, l'assimilació de les noves tecnologies en la millora de tots els processos productius i la consciència que la facilitació de la vida humana passa per una major democratització i abast de les possibilitats que ofereix Internet i els seus derivats ens condueixen a la conclusió que només mitjançant les noves tecnologies, en aquest denominada era digital, és la que provocarà un vertader creixement democràtic de les societats. Si es vol progressar com a organitzacions democràtiques ha d'impulsar-se la participació dels ciutadans i solo es podrà fer de la mà de les noves tecnologies. La smart governance, la governança intel·ligent, és i serà la que comporte més interacció ciutadana amb els servidors públics i l'únic mètode propiciatori d'això és l'ocupació de les TIC.
Professor de Dret constitucional de la Universitat de València. Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració.
Llicenciat en Dret per la Universitat CEU Cardenal Herrera (2009) i en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat de València (2014), sent premi extraordinari de llicenciatura. És, a més, Doctor en Dret per la Universitat de València (2019), havent obtingut la màxima qualificació en la seua tesi doctoral (excel·lent cum laude i esment internacional).
La seua investigació se centra en l'àmbit de la innovació democràtica i la modernització de les polítiques públiques mitjançant la participació ciutadana i amb els instruments de l'era digital. Sobre això, ha desenvolupat períodes d'investigació en Universitats italianes com la Università degli Studi di Roma "Tor Vergata" y la Università degli Studi di Palermo.
