Cada modalitat, cada jugador requereix un tipus de protecció –dins d’un ventall de materials permesos per la reglamentació federativa– en funció del pes i consistència de la pilota, de la seua sensibilitat, de l’estil de joc i la comoditat a l’hora de jugar. La singularitat de la pilota ha fet que encara no hi haja una protecció estandarditzada per tots els jugadors.

A l’àmbit professional o d’elit es gasten sovint aquests materials:

• El guant de pell és la ferramenta de protecció per excel·lència. Protegeix la palma deixant lliures els dits encara que el seu ús en detriment en favor d’altres materials.
• Cinta adhesiva de doble cara per fixar des de la palma i dits les proteccions.
• El “tessamoll” és espuma adhesiva que amorteix el colp.
• Les cartes de joc –els naips– degudament retallades i doblades són un element indispensable a la bossa d’un pilotari.
• Les planxetes són xicotets trossos de ferro concebuts per adaptar-se a la mà o dits del pilotari.
• Els didals sols s’utilitzen a la modalitat de raspall. Eviten danys als dits i ungles la “raspada” contra les lloses.
• L’esparadrap es gasta per fixar tots els elements anteriors.

La majoria d’aquests materials tenen una característica en comú que ha perdurat a través de la història, aquesta és que tant les pilotes com les proteccions s’elaboren encara manualment per artesans que transmeten el secret de pares a fills.