Projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació i cofinançat amb fons FEDER.

Referència: PID2022-142050NB-C21

Vigència: 01-09-2023 a 30-08-2026

Investigador Principal 1: Juan Francisco Pardo Molero

Investigador Principal 2: Daniel Muñoz Navarro

El projecte té com a objectiu fonamental avançar en el coneixement del model social de la Monarquia Hispànica d’època moderna, a través de les estratègies pràctiques i els discursos teòrics sobre l’èxit i fracàs, no sols entre les elits, sinó en tots els nivells de l’estructura social, en un marc cronològic ampli que abasta des de finals del segle XV fins a principis del segle XIX. Així mateix, es busca entendre com afrontaven els homes i dones de la Monarquia Hispànica l’èxit i el fracàs, individual i col·lectivament, en les diverses activitats de la seua vida; i com poden els historiadors aproximar-se a la comprensió d’aquests fenòmens. Per a això, s’han delimitat tres línies d’anàlisi, amb perspectiva integradora i transversal, a partir de tres plans de l’activitat humana: el treball i el mercat, el poder polític i social, i els desafiaments a l’ordre. Però, per què estudiar l’èxit i el fracàs en l’Edat Moderna? Per què interessa analitzar en eixe període les mobilitats socials ascendents i descendents? En primer lloc, perquè la mesura de l’èxit i el fracàs permet conéixer les oportunitats ocupacionals i educatives que brinda una societat, així com la igualtat o desigualtat de les oportunitats que eixa societat facilita a persones d’orígens socials diferents. En segon lloc, perquè la societat de l’Edat Moderna està impregnada de la dicotomia de l’èxit o fracàs, victòria o derrota, triomf o desastre, tant en l’economia, la política, l’art i fins i tot la religió (salvació enfront de condemnació), encara que amb una perspectiva de l’èxit i el fracàs molt diferent a l’actual.

WINLOSE està emmarcat en un projecte coordinat, desenvolupat per la Universitat de València i la Universidad Autónoma de Madrid, seguint una coordinació entre els dos grups d’investigació ja consolidada (iniciada en 2012). Per això, els resultats obtinguts en l’estudi d’aquests territoris es compararan amb els assolits en la investigació dels mateixos processos a Madrid i la seua zona d’influència. No obstant això, es plantegen novetats metodològiques respecte al projecte precursor; en primer lloc, s’amplia el marc geogràfic de les investigacions, centrant una part de la investigació en la història connectada, a través de l’estudi de diferents fenòmens de projecció i interacció (social, econòmica i cultural) València el seu hinterland amb altres regions del Mediterrani Occidental. En segon lloc, es plantegen nous horitzons en la mostra social analitzada, que incorporen de manera transversal la perspectiva de gènere, amb un nombre significatiu de tasques d’investigacions centrades en abordar el paper de les dones en tots els àmbits socials, des de la cort amb l’estudi de les virreines, als espais de treball forçat, amb les esclaves. Aquesta perspectiva social tracta de llançar llum a aquests aspectes, reivindicant el paper femení en els espais productius (de l’economia formal i informal) i en els mercats i el món dels negocis, ressaltant la capacitat d’acció de les dones en determinats àmbits i la col·laboració entre tots dos sexes en l’economia quotidiana de les ciutats d’Antic Règim i les seues àrees d’influència. Metodològicament, aquest projecte se centra en la història comparada amb perspectiva social, en línia amb els anteriors projectes (a través de l’anàlisi de les fonts -impreses i manuscrites-, la investigació d’arxiu i l’actualització bibliogràfica).

En suma, aquest projecte preval l’anàlisi de la mobilitat social abordant les següents línies d’estudi:

• La pròpia conceptualització dels termes èxit i fracàs, i aquells inherents a la mobilitat social, tant des del punt de vista historiogràfic com a través de l’anàlisi cultural de totes dues idees en l’Edat Moderna.

•La tipologia de les estratègies econòmiques, socials i culturals que van derivar en l’èxit i el fracàs.

• Les trajectòries de vida i intergeneracionals, de famílies, llinatges i sagues, així com les trajectòries laborals.

• Els diferents desenvolupaments polítics i institucionals i la seua relació amb els processos de canvi social, i les diferents aspiracions d’individus i grups.

• Els moviments de protesta social i política i els processos de creació de consensos.

• El paper de les dones en els diferents processos enumerats i, específicament, com a agents i subjectes de canvis i continuïtats.

• Les formes d’integració i exclusió de les minories ètnic-religioses i la capacitat d’acció dels seus membres en els processos socials.

• La dimensió geogràfica d’eixes estratègies, incloent-hi la seua translació a espais tan amplis com els diferents virregnats americans; i una dimensió comparativa amb altres espais similars.