Doctor en Història Contemporània per la Universitat de València. M'he especialitzat en l'estudi de la història cultural de la política del segle XIX. En particular, he analitzat la dimensió transnacional del procés de construcció nacional d'aquell segle, subratllant com l'imaginari romàntic sobre la península Ibèrica influí en el mateix. Així mateix, he explorat com s'articulà eixe nacionalisme espanyol del XIX des de les diverses cultures polítiques del període i en relació amb altres identitats col·lectives com les de gènere. En l'actualitat, investigue sobre la relació entre música, emocions i política en el procés de construcció de les subjectivitats polítiques de l'Espanya de la revolució liberal.

Sóc autor d'El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional (Taurus, 2016) i d'España o la hija de un jornalero. Ayguals de Izco y el primer republicanismo (Marcial Pons, 2021), així com editor de Vivir la nación. Nuevos debates sobre el nacionalismo español (Comares, 2019), El imperio en casa. Género, raza y nación en la España contemporánea (Sílex, 2023) i, juntament amb Mònica Bolufer, d'European Modernity and the Passionate South. Gender and Nation in Spain and Italy in the Long 19th Century (Brill, 2022). El conjunt dels meus treballs es poden consultar a Dialnet o a Google Scholar.

Francisco Fuster es Profesor Titular de Historia Contemporánea en la Universidad de Valencia. Ha participado en nueve Proyectos de investigación I+D y en dos Redes Temáticas de Excelencia, financiadas por el Ministerio de Economía y Competitividad. Ha realizado estancias de investigación y docencia en centros de reconocido prestigio como la Universidad Complutense de Madrid (España), la Fundación Ortega y Gasset de Buenos Aires (Argentina), la École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París (Francia), la Escuela Española de Historia y Arqueología del CSIC en Roma (Italia), la Universidad de Tel Aviv (Israel), la Queen Mary University de Londres (Reino Unido) y la Université Sorbonne Nouvelle de París (Francia). Es miembro del “Grupo de Investigación sobre Cultura, Edición y Literatura en el Ámbito Hispánico (siglos XIX-XXI)" (ILLA-CSIC), del “Grupo de Investigación sobre el siglo XIX. Reforma y revolución en Europa y América (1763-1918)” (Universidad de Valencia) y del Instituto de Historiografía Julio Caro Baroja (Universidad Carlos III de Madrid). Su principal línea de investigación se centra en la historia de la cultura española del siglo XX, con especial interés en el período conocido como Edad de Plata (1900-1936). Sus últimos libros son "Aire de familia: historia íntima de los Baroja" (Cátedra, 2018), "Baroja en París: Guerra Civil y exilio (1936-1940)" (Marcial Pons, 2019), "Introducción a la Historia" (Cátedra, 2020) y "Julio Camba: una lección de periodismo" (Fundación José Manuel Lara, 2022), con el que obtuvo el "Premio Antonio Domínguez Ortiz de Biografías". Actualmente trabaja en una biografía del escritor José Martínez Ruiz, "Azorín".

Sóc Professor Contractat Doctor a l'Àrea d'Història Contemporània de la Universitat de València. Abans, vaig ser investigador (2010-2014) i director de projecte (2014-2015) al Cluster d'Excel·lència Religió i Política, a la Universitat de Münster (Alemanya), abans de guanyar el 2015 una plaça d'Ajudant Doctor a la UV. Fins ara, he estat Investigador Convidat a les universitats Lliure de Berlin (Friedrich-Meinecke Institut), de Viena (Institut für Zeitgeschichte) i Complutense de Madrid (Facultad de Ciencias Políticas), així com Docent Convidat a les universitats de Potsdam, Humboldt de Berlin i Viena.
La meua tesi doctoral (2014) estava centrada en les relacions entre la Sección Femenina de Falange i les organitzacions juvenils i femenina de l'Alemanya nazi. La meua recerca posa el focus en gènere i feixisme des d'una perspectiva transnacional. La meua principal línia és la cooperació transfronterera dels feixismes europeus a les dècades de 1930 i 1940, però també faig recerca sobre la València capital de la República (1936-1937) i sobre la pugna per les restes simbòliques del franquisme en l'espai públic després del 1979.

He coeditat Reactionary nationalists, fascists and dictatorships. Against democracy (Palgrave 2019) i Tot està per fer.València, Capital de la República 1936-1937 (UV 2016) i sóc autor de nombrosos articles en revistes europees, com ara el Journal of Contemporary History, Zeitgeschichte i Historia y Política. A banda d'algun article científic en alemany, francès, anglès o italià, he traduït al castellà tres llibres: Haupt/Langewiesche (eds.), Nation und Religion in Europa (Campus 2004); Raphael, Geschichtswissenschaft im Zeitalter der Extreme (C.H. Beck 2003), i Caruso, Geist oder Mechanik (Peter Lang 2010).

Jorge Ramos Tolosa és doctor en Història Contemporània i professor ajudant doctor (acreditat com a professor titular d'universitat) del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. És docent del Curs Internacional "Epistemologías del Sur" del Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO), de la Faculdade Latino-Americana de Ciências Sociais (FLACSO Brasil) i de la Universidade de Coimbra.

La seua tesi doctoral compta amb Menció Internacional, va ser qualificada amb excel·lent "cum laude" i va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Va ser dirigida pel catedràtic d'Història Contemporània Ismael Saz Campos i per la catedràtica d'Història Contemporània Mª Cruz Romeo Mateo. Aquesta tesi doctoral és una investigació històrica sobre Palestina-Israel titulada ¿'Las Naciones Unidas no son nada'? Pablo de Azcárate y el fracaso de la ONU en Palestina (1947-1952), de lliure accés en: https://mobiroderic.uv.es/bitstream/handle/10550/51957/Tesis%20doctoral%20de%20Jorge%20Ramos%20Tolosa.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Ha publicat 4 llibres d'autoria única sobre Palestina-Israel:

• Jorge Ramos Tolosa: Palestina desde las Epistemologías del Sur, Buenos Aires, CLACSO-CES Universidade de Coimbra, 2022, descàrrega lliure en pdf: clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2498&pageNum_rs_libros=0&totalRows_rs_libros=1647
• Jorge Ramos Tolosa: Una historia contemporánea de Palestina-Israel, Madrid, Catarata, 2020, catarata.org/libro/una-historia-contemporanea-de-palestina-israel_105654/
• Jorge Ramos Tolosa: Palestina. Una història essencial, València, Sembra Llibres, 2020, sembrallibres.com/llibres/palestina-una-historia-essencial/
• Jorge Ramos Tolosa: Los años clave de Palestina-Israel. Pablo de Azcárate y la ONU (1947-1952), Madrid, Marcial Pons, 2019, marcialpons.es/libros/los-anos-clave-de-palestina-israel/9788416662951/

També va coordinar amb el professor Diego Checa el llibre Comprender Palestina-Israel: estudios pluridisciplinares y decoloniales (Editorial Universidad de Granada, 2019). També és coautor dels següents llibres: València viva i combativa (Sembra Lllibres, 2021), Existir es Resistir. Pasado y presente de Palestina-Israel (Comares, 2017) i Memòria democràtica i patrimoni. 1936-1939. Conéixer, difondre i posar en valor (Universitat de València, 2017).

Últims articles de divulgació sobre Palestina-Israel a Público:

• (Febrer 2024, El origen de la "solución de los dos Estados" en Palestina y por qué es colonial, injusta e inviable): https://blogs.publico.es/otrasmiradas/79563/el-origen-de-la-solucion-de-los-dos-estados-en-palestina-y-por-que-es-colonial-injusta-e-inviable/
• (Octubre 2023, Todo está en el contexto: cinco claves históricas y actuales para entender Palestina): https://blogs.publico.es/otrasmiradas/77078/todo-esta-en-el-contexto-5-claves-historicas-y-actuales-para-entender-palestina/
• (Abril 2023, La memoria hierve en Palestina: el presente eterno de Deir Yassin): https://blogs.publico.es/otrasmiradas/70803/la-memoria-hierve-en-palestina-el-presente-eterno-de-deir-yassin/
• (Maig 2022, Palestina: "Armados con cámaras"): https://blogs.publico.es/otrasmiradas/59666/palestina-armados-con-camaras/

Les seues principals línies d'investigació són: Palestina-Israel; els estudis postcolonials-decolonials, àrab-islàmics, les Epistemologies del Sud, el racisme/antiracisme, les migracions i els Drets Humans; la història i memòria de la II República, de la Guerra Civil Espanyola i de la dictadura franquista; l'extrema dreta; i els moviments socials.

A més de Premi Extraordinari de Doctorat, és Premi Extraordinari de la Llicenciatura d'Història (2009) per la Universitat de València i Premi Extraordinari del Màster Interuniversitari d'Història Contemporània (2010). Investigador visitant a la London School of Economics and Political Science sota la direcció del Dr. Paul Preston (2011) i a la Université Paris 8 sota la direcció de la Dra. Mercedes Yusta (2014).

Ha escrit capítols en llibres com: Contra los lugares Comunes. Historia, memoria y nación en la España democrática (Catarata, 2022), capítol -per a desmentir aquest títol/lloc comú/tòpic- "En España no hay racismo"; en l'obra Neofascismo. La bestia neoliberal (Siglo XXI Editores, 2019), capítol "Memoria y (anti)fascismo"; en el llibre Epistemologías del Sur (CLACSO, 2018), capítol "Propuestas para decolonizar Palestina-Israel" (disponible en: http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20181124092336/Epistemologias_del_sur_2018.pdf); en el llibre València capital de la República: 1936-1937 (Ajuntament de València, 2016), capítol "El combat contra l'oblit: la memòria de la València capital de la República i de la guerra Civil des de les Associacions i els moviments socials (1995-2015)"); o en l'obra Lecciones Sobre Estado Social y Derechos Sociales (Tirant lo Blanch, 2014), capítol, amb Juan Carlos Colomer: "Antecedentes, Transición y Estado social en España").

Ha estat membre de projectes d'investigació sobre la Història d'Espanya del segle XX tant del Ministeri d'Educació com del Ministeri de Ciència i Innovació, la majoria d'ells dirigits pel catedràtic d'Història Contemporània Ismael Saz Campos. Col·laborador en diversos projectes didàctics i d'innovació docent universitària. Ha impartit conferències sobre Palestina-Israel i Història i Memòria en diverses universitats, centres socials i instituts, a més d'haver presentat ponències en congressos internacionals o en actes acadèmics celebrats a l'Estat espanyol i a l'estranger (Argentina, Colòmbia, França, Grècia, Itàlia, Mèxic, Palestina, Regne Unit, Romania, Marroc i Veneçuela).

Ha publicat en revistes acadèmiques com Ayer (nº 93 i nº 124 -coordinador del dossier-), Historia Social (nº 78), Nuestra Historia (nº 7), Pasado y Memoria (nº 24), Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos (REIM, nº 15) o Revista de Paz y Conflictos (vol. 13, nº 2) i en diverses revistes i diaris de divulgació. Va ser cofundador i membre del col·lectiu editor de Eclèctica, revista d'Estudis Culturals, publicació activa entre el 2010 i el 2015. Ha assistit com a especialista a reunions sobre Palestina-Israel en el Parlament Europeu i ha estat entrevistat, ha intervingut o ha publicat en diversos mitjans de comunicació: El País, Radio Nacional de España, La 2 de Televisión Española (TVE), Canal 24 Horas de TVE, Cadena SER (en el programa "Hora 25" amb Àngels Barceló), La Sexta, Público, eldiario.es, À Punt, Levante-EMV, Info Libre, Canal Red, Rebelión, Diario de León, La Directa, El Salto, Diagonal, Radio Aragón, Ràdio Klara, Ràdio Malva, Levante TV, CV Ràdio, al-Araby-The New Arab, Sputnik News (Rússia), Revista Siempre! (Mèxic), Globovisión, TeleSUR i Venezuela News (Veneçuela), La Colectiva (Argentina), etc.).

És avaluador/revisor extern de revistes científiques com Anaquel de Estudios Árabes, Cuestiones Pedagógicas, Historia Actual Online, Historia Contemporánea, Historia Social, Journal of Feminist, Gender and Women Studies, Relaciones Internacionales o Revista de Paz y Conflictos. També de les editorials acadèmiques Palgrave Macmillan i Comares.

És un dels tres coordinadors del Grup Especial "Palestina y América Latina" del Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) i és membre de el Grup de Treball "Epistemologías del Sur" també de CLACSO.

Igualment, és membre del grup de recerca South Training Action Network of Decoloniality (STAND), dirigit pel professor Antonio Ortega Santos de la Universidad de Granada: standugr.com/

Des de finals del 2023 coordina el nou Laboratori d'Epistemologies de Sud de la Universitat de València, integrat en l'Observatori Universitari Internacional de Cultura Immaterial i Aldea Global, en el qual és responsable del seu Comitè d'Orient Pròxim. També participa en la Comissió Diversitats de la Universitat de València.

Des del curs 2015-2016 és membre de la Comissió (Des)Memòria de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, que ha organitzat el programa d'activitats "València capital de la República 2016-1936" (http: // links.uv.es/pU8nkCv). Aquest treball ha rebut l'atenció de mitjans de comunicació espanyols com El País (bit.ly/1ocO9zn) o ABC (bit.ly/1WiXLTH) i internacionals com The New York Times (http://nytimes.com/2015/11/20/world/europe/in-spain-civil-war-legacy-continues-to-divide-politics-and-streets.html?_r=0).

També és membre de l'Aula Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València i guia recorreguts històric-culturals per la València capital de la República i de la Guerra Civil, així com altres rutes sobre dones en la II República i la Guerra Civil.

Així mateix, ha sigut el comissari de les exposicions: "València viva i combativa" (Centre del Carme Cultura Contemporània, inaugurada el juny del 2023), "Primavera Valenciana" (a petició de l'Ajuntament de València i inaugurada en l'IES Lluís Vives el febrer del 2022), "Somiar molt i dormir poc: el 15M a València" (a petició de l'Ajuntament de València i inaugurada en la plaça de l'Ajuntament de València el maig del 2021) i "El temps suspés: els camps de persones refugiades palestines al Líban" (Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, inaugurada el maig del 2021). També ha estat un dels comissaris de l'exposició itinerant de la Universitat de València "Memòria democràtica i patrimoni. 1936-1939. Conéixer, difondre i posar en valor" (2017-2018) i ha participat en l'equip d'investigació de la exposició itinerant de la Diputació de València "No tindreu pau després de la guerra" (2018).

Ha participat en documentals sobre la Guerra Civil espanyola intervenint com a especialista acadèmic en "Calderona, la serra més propera" (2016), "Passava per ací" (2017-2018 i amb Carme Bernat, dedicat a Dorothy Parker i a la seua estada a València durant la Guerra Civil, disponible ací: https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/passava-per-aci/10-08-2018-valencia-dorothy-parker), "Encontres d'Exili I" i "Encontres d'Exili II" (2018 i 2021, respectivament, dels quals ha sigut codirector, i disponibles ací: https://encontresdexili.org/documental/), "Quan la mort ve del cel" (2018, sobre els bombardejos franquistes-nazi-feixistes a Gandia i la Safor durant la Guerra Civil espanyola, disponible ací: youtube.com/watch?v=8s10iYotU_Q) o "L'amarg final de la República", del que ha sigut coguionista i que es va estrenar l'any 2020 (https://www.youtube.com/watch?v=a6bKuJenrDY).

[Biografia, versió en valencià]

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de València (2012), és especialista en la Segona República i la Guerra Civil. Ha treballat sobre el socialisme espanyol i valencià durant la dècada de 1930, especialment sobre la seua organització, els seus conflictes interns i les seues relacions amb la democràcia, amb el reformisme –també educatiu– i amb altres actors polítics del moment. Tot això intentant ressaltar la potència del municipi com a “lloc natural” per a les accions d'aquest tipus, i amb una voluntat comparativa expressa tant amb la resta de socialismes espanyols com amb altres socialismes europeus del moment.

Actualment dirigeix, juntament amb el Dr. Aurelio Martí Bataller, el projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació "El antifascismo socialista en el período de entreguerras: municipalismo, reformismo y nación en el sur de Europa” (PID2020-114379GA-I00). I és membre del Grup d’Investigació d'Excel·lència Prometeu Grup d'Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia (GEHTID – GVPROMETEO/2020/050), dirigit per la Dra. Ana Aguado Higón i finançat per la Generalitat Valenciana; i del grup homònim de la Universitat de València (GIUV-2013-060) dirigit per la Dra. Aurora Bosch Sánchez. A més, pertany a la Comissió de Coordinació de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València i coordina el Laboratori de Fonts Orals Ronald Fraser, també d'aquesta universitat.

De la seua producció cal destacar els llibres Republicanos con la Monarquía, socialistas con la República. La Federación Socialista Valenciana durante la Segunda República y la Guerra Civil (PUV, 2015) i Ni contigo ni sin ti. Socialismo y republicanismo histórico en la Valencia de los años treinta (Alfons el Magnànim, 2015). És també editor de diverses obres col·lectives i autor de nombrosos articles en revistes científiques i capítols de llibre.