Àrees principals d’internacionalització

L’estudi ofereix un diagnòstic integral del procés d’internacionalització de la dansa valenciana, a partir del marc analític MAP (Motivació–Acció–Política) i d’un enfocament participatiu que ha comptat amb la implicació directa de professionals del sector.

En primer lloc, l’informe identifica tres grans àrees d’acció en la internacionalització de la dansa:

• Àmbit funcional, on destaquen la participació en festivals internacionals i la diplomàcia cultural com a principals vies de projecció exterior.
• Àmbit ètic-cultural, centrat en la mobilitat artística ètica i la coreografia transcultural, amb especial atenció a l’equitat i a l’intercanvi intercultural.
• Àmbit digital, que inclou pràctiques com l’streaming, les residències virtuals i la cocreació en línia, encara poc desenvolupades a causa de la percepció que el digital no pot substituir l’experiència escènica en viu.

Pel que fa a les motivacions per a la internacionalització, l’informe conclou que els factors econòmics són els més determinants, ja que permeten diversificar fonts d’ingressos i accedir a nous mercats. A aquests s’hi sumen motivacions geogràfiques i lingüístiques, professionals (desenvolupament de carrera i capital simbòlic) i emocionals, vinculades al compromís artístic amb la dansa.

Desafiaments estructurals

L’anàlisi identifica també desafiaments estructurals que s’agrupen en quatre dimensions:

• Sectorials, com la feble integració de la dansa en el sistema educatiu i la manca d’un ecosistema de suport a la internacionalització.
• Administratives, destacant la burocràcia, els retards en els pagaments públics i l’opacitat en l’accés a la informació.
• Institucionals, caracteritzades per l’absència de polítiques culturals a llarg termini i de sistemes estables de suport econòmic als artistes.
• Professionals, relacionades amb la precarietat econòmica, l’autoexplotació, les dificultats de conciliació i la limitada formació contínua.

Implicacions polítiques

Finalment, l’informe subratlla la necessitat d’avançar cap a un enfocament estructural i a llarg termini de la política cultural, que supere les intervencions puntuals i responga a les especificitats del sector de la dansa. En aquest sentit, es destaca la importància d’integrar la dansa de manera més sòlida en el sistema educatiu, tant en l’educació reglada com en la formació superior, amb la finalitat de reforçar el seu reconeixement social, acadèmic i professional.

Així mateix, l’estudi assenyala la conveniència de desenvolupar estructures específiques de suport a la internacionalització, com oficines o unitats especialitzades que actuen com a intermediàries entre el sector i els mercats internacionals, facilitant l’accés a informació, xarxes professionals, finançament i espais d’exhibició. Aquestes mesures haurien de complementar-se amb un reforç del finançament públic, incloent-hi instruments més estables i plurianuals que contribuïsquen a reduir la precarietat estructural del sector.

Finalment, l’informe planteja la conveniència de reconéixer la cultura i la dansa com a elements estratègics del desenvolupament sostenible, no sols per la seua contribució econòmica, sinó també pel seu paper en la cohesió social, el diàleg intercultural i la projecció internacional del territori.

L’informe es basa en un taller participatiu organitzat per AVED al novembre de 2025, amb la participació de companyies de dansa valencianes i programadors internacionals, i constitueix una eina estratègica per orientar futures polítiques culturals i accions sectorials.

Amb aquesta publicació, ECONCULT i AVED reforcen el seu compromís amb la investigació aplicada, el diàleg amb el sector professional i el disseny de polítiques culturals basades en evidència, amb l’objectiu d’impulsar una dansa valenciana més sostenible, visible i internacional.