L’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà dilluns 11 de maig de 2026 la presentació de l’Informe sobre l’Estat de la Cultura a Espanya 2025. Cultura per a la pau, elaborat per l’Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundación Alternativas. L’activitat està organitzada per ACICOM i la Fundación Alternativas, amb la col·laboració del Centre Cultural La Nau, Econcult i l’Observatori Cultural de la Universitat de València.

L’acte serà inaugurat per Albert Moncusí Ferré, vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social de la Universitat de València. La presentació comptarà amb la participació de Manuel Gutiérrez Aragón, president de la Fundación Alternativas; Patricia Corredor Lanas, professora de la Universidad Rey Juan Carlos i coordinadora de l’enquesta inclosa a l’informe; Núria Lloret Romero, catedràtica de la Universitat Politècnica de València i especialista en intel·ligència artificial i diversitat cultural; i José Ignacio Pastor Pérez, president d’ACICOM i autor d’un dels capítols dedicats a alfabetització mediàtica i vulnerabilitat digital.

Un informe sobre cultura, democràcia, cohesió social i transformació digital

L’informe, que arriba a la seua dotzena edició, planteja una reflexió àmplia sobre el paper de la cultura davant els grans desafiaments contemporanis: la crisi del multilateralisme, les transformacions provocades per la digitalització i la intel·ligència artificial, la polarització política i l’augment de les anomenades “guerres culturals”. El document defensa la necessitat de situar la cultura com un bé públic essencial i com un element central per al desenvolupament sostenible, la cohesió social i la construcció de pau.

Segons el pròleg del director de la Fundación Alternativas, Diego López Garrido, l’informe reivindica que la cultura siga reconeguda com un Objectiu de Desenvolupament Sostenible específic en l’agenda internacional posterior a 2030 i insisteix en el paper de les polítiques culturals com a eina contra els discursos d’exclusió, l’autoritarisme i la fragmentació social.

L’obra està estructurada en dos grans blocs temàtics i reuneix aportacions de diferents especialistes en polítiques culturals, comunicació, educació i indústries creatives. Entre els temes abordats destaquen les polítiques culturals i els drets culturals a Espanya, la relació entre cultura, salut i pau, els reptes de la recomanació algorítmica i les plataformes digitals, l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la creació cultural, la situació del sector musical i editorial, les arts vives i la alfabetització mediàtica i informacional.

Un dels eixos centrals de l’informe és precisament la relació entre cultura i democràcia. El text assenyala que la cultura no és només un motor econòmic sinó també “el principal baluard contra la polarització i els discursos d’exclusió”, i defensa que les polítiques culturals han de contribuir a reforçar la convivència democràtica, els drets humans i la participació ciutadana.

L’informe també dedica una atenció especial als efectes de la intel·ligència artificial generativa sobre els sectors culturals i creatius. Diversos capítols alerten sobre els riscos derivats de l’ús massiu de continguts culturals per entrenar sistemes d’IA sense consentiment ni remuneració adequada per a les persones creadores, i plantegen la necessitat d’impulsar nous marcs de protecció dels drets culturals i de propietat intel·lectual.

A més, el document posa èmfasi en la necessitat de reforçar l’alfabetització mediàtica i informacional com una competència clau per a la ciutadania democràtica en un context marcat per la desinformació, les xarxes socials i la sobreabundància informativa. En aquest sentit, el capítol coordinat per José Ignacio Pastor Pérez analitza els reptes de la desinformació digital i defensa un enfocament sistèmic per fomentar el pensament crític i la participació ciutadana.

La sessió conclourà amb un col·loqui obert amb el públic assistent. L’acte començarà a les 18.00 hores amb entrada lliure prèvia inscripció.