Francesc Felipe, membre d’Econcult, i Àlvar Peris, professor de Comunicació Audiovisual i director del Màster de Continguts i Formats Audiovisuals, analitzen la circulació internacional de l’audiovisual en espanyol i la presència cultural del castellà als Estats Units

Francesc Felipe-Campillo i Àlvar Peris-Blanes presenten la comunicació “Circulación algorítmica y diversidad lingüística. El audiovisual en español en plataformas de streaming y la presencia cultural del español en Estados Unidos” en el marc del XI Simposi de l’Observatori de l’Institut Cervantes en la Universitat de Harvard. La trobada, organitzada per l’Observatori del Instituto Cervantes en Harvard en col·laboració amb la UNAM-Boston, se celebra els dies 4 i 5 de juny de 2026 en format híbrid.

El simposi forma part de la programació anual de l’Observatori i reuneix especialistes de diferents disciplines per abordar qüestions vinculades amb la llengua espanyola i les cultures hispàniques als Estats Units. En aquesta edició, el programa inclou comunicacions de quinze minuts, sessions de debat i conferències plenàries, amb la participació de ponents procedents d’àmbits com la literatura, la història, el medi ambient, la traducció, l’ensenyament, la música, el dret, el periodisme o la política.

El programa complet del XI Simposi es pot consultar en aquest enllaç al programa, i el document d’abstracts i biografies està disponible en aquest enllaç als abstracts i bios.

La comunicació de Francesc Felipe-Campillo i Àlvar Peris-Blanes aborda les transformacions que les plataformes digitals de streaming introdueixen en la circulació internacional de l’audiovisual en espanyol i en la presència cultural del castellà als Estats Units. El treball parteix de la persistència de l’hegemonia industrial i lingüística de l’anglés, però planteja que els catàlegs globals, la disponibilitat simultània en diversos països, la subtitulació, el doblatge i els sistemes de recomanació algorítmica han modificat parcialment les condicions de distribució i visibilitat dels continguts audiovisuals.

La proposta se situa en un context històric marcat per la centralitat de la indústria estatunidenca i de Hollywood en la circulació internacional del cinema i de l’audiovisual. Aquest sistema ha configurat una estructura asimètrica en què les cinematografies nacionals han hagut de negociar les seues possibilitats de presència global davant el pes econòmic, lingüístic i cultural de la producció en anglés.

En aquest marc, la comunicació analitza especialment el cas de l’audiovisual en espanyol, situant-lo dins de xarxes transnacionals de producció, distribució i consum. El treball subratlla que el cas espanyol i hispanoamericà resulta particularment rellevant perquè combina diverses dinàmiques: la integració parcial en Hollywood, la presència en festivals i circuits europeus, la circulació digital mitjançant plataformes, la relació lingüística amb Amèrica Llatina i el vincle amb el mercat hispà dels Estats Units.

Un dels eixos de la intervenció és la tensió entre continuïtat i canvi. D’una banda, l’anglés continua funcionant com a llengua dominant en la gran producció audiovisual internacional i com una via d’accés a circuits industrials globals. D’altra banda, les plataformes digitals han obert la possibilitat que algunes produccions en espanyol aconseguisquen visibilitat internacional sense abandonar necessàriament la seua llengua original.

La comunicació incorpora exemples de produccions i trajectòries vinculades a aquesta transformació. En el cas de Netflix, es comenten títols com La casa de papel, Narcos o Machos alfa, així com altres fenòmens no anglòfons com Squid Game o Lupin. També es fa referència a altres plataformes que han impulsat continguts en espanyol, com HBO, Prime Video o Disney+. Aquests casos permeten observar com la producció local pot ser integrada en estratègies de circulació global.

El treball també aborda el paper dels directors que han desenvolupat projectes internacionals i que, en anys recents, han tornat a produir obres en les seues llengües maternes dins de plataformes globals. La presentació menciona, entre altres exemples, Roma d’Alfonso Cuarón, La sociedad de la nieve de J. A. Bayona i El cautivo d’Alejandro Amenábar. Aquesta dinàmica és interpretada com un possible “viatge d’anada i tornada” entre la integració en el mercat audiovisual global i la recuperació de la llengua pròpia com a llengua de producció internacional.

La dimensió estatunidenca ocupa un lloc rellevant en l’anàlisi. La comunicació incorpora dades sobre la població que parla espanyol a casa als Estats Units i sobre el pes del streaming entre les audiències hispanes. Aquestes dades permeten contextualitzar la importància cultural i comercial del mercat hispà estatunidenc, tot i que el treball evita establir una relació causal simplificada entre l’existència d’una gran audiència hispanoparlant i l’èxit internacional de produccions concretes.

Un altre concepte central de la comunicació és el de les microcomunitats de gust. Les plataformes no organitzen la visibilitat dels continguts únicament per llengua, sinó també a partir de patrons de consum, preferències de gènere, hàbits de visionat i recomanacions personalitzades. Aquesta lògica pot afavorir que obres en llengües diferents de l’anglés arriben a públics que no formen part necessàriament de la seua comunitat lingüística d’origen.

La comunicació defensa una lectura matisada del fenomen. L’augment de la visibilitat internacional de determinats continguts en espanyol no implica una democratització plena del sistema audiovisual global. Les plataformes continuen funcionant mitjançant infraestructures privades de distribució, mesurament i recomanació, amb mecanismes interns àmpliament opacs. Per això, els rànquings i dades disponibles han de ser interpretats com a indicadors parcials de visibilitat i no com a mesures independents i completes del consum audiovisual internacional.

Una de les aportacions principals de la presentació és formular aquesta transformació com una paradoxa. Les plataformes poden ampliar la circulació lingüística i geogràfica de determinats continguts no anglòfons, però aquesta obertura conviu amb una forta centralització industrial i amb el control privat de les infraestructures culturals globals. En altres paraules, pot haver-hi més diversitat lingüística visible sense que això implique necessàriament una redistribució equivalent del poder audiovisual.

La participació d’Econcult en el XI Simposi de l’Observatori del Instituto Cervantes en Harvard s’inscriu en les seues línies de treball sobre economia de la cultura, indústries creatives, transformacions digitals i circulació internacional de la producció cultural. La comunicació contribueix al debat sobre com les plataformes globals reconfiguren les condicions de presència, accés i valor cultural de les llengües en l’ecosistema audiovisual contemporani.