L’ETNO guanya el Premi Emya que entrega cada any la European Museum Forum, sent així el segon del País Valencià després de l’assoliment en 2004 del Museo Arqueológico Provincial de Alicante, i el quint espanyol
L’ETNO guanya el Premi Emya que entrega cada any la European Museum Forum. Sent així el segon del País Valencià després de l’assoliment en 2004 del Museo Arqueológico Provincial de Alicante i el quint espanyol, (Medina Azahara de Córdoba (2012), el Cosmocaixa (2006), el Arqueológico Provincial de Alicante (2004) y el Guggenheim de Bilbao (2000)).
L’ETNO així es posiciona com un referent internacional i comença de la millor forma possible amb el seu nou director Joan Seguí qui va assolir la direcció recentment i qui ja va comentar en la seua investidura la idea de que “Querría que ese trabajo fuera el punto de partida de esta nueva etapa de L’ETNO”.
D’aquesta forma L’ETNO museu es consolida com un museu consolidat després del gran treball realitzat durant l’etapa de l’anterior director Francesc Tamarit. Durant aquesta etapa l’equip d’Econcult va col.laborar en la realització de l’estudi de públics 2021 del museu. Així, l’equip d’Econcult composat per Pau Rausell, Inés Carreras, Pau Díaz, Aitana Cabedo, Guillem Bacete y Sendy Ghirardy, junt amb l’equip del ETNO composat per Francesc Cabañés i Paula Pedro van mostrar la actualització d’un altre estudi realitzat en 2018 també realitzat per Econcult però aquesta vegada amb la col.laboració de la Consultoria Culturalink.
La vinculació d’Econcult amb el ETNO ha sigut una constant, així s’observa la participació del ETNO amb els estudis ja anomenats però també amb altres projectes compartits com la vinculació amb el comité del ICOME on Pau Rausell i Franscesc Cabañés van presentar el seu estudi de públics. No obstant això, l’element més recent de cooperació el trobem amb la vinculació del ETNO al projecte de MESOC. Com ja vam comentar doncs, Francesc Cabañés va realitzar una entrevista per al projecte MESOC com molts altres membres claus del panorama cultural.
En esta entrevista Cabañés parla sobre la necessitat que la institució ha de tindre una funció social vinculada al benestar; així com comprendre que el museu ha de tindre coneixement cientifics per tal de desenvolupar projectes de forma molt més eficient. I en última instància marca la rellevància del teixit ciutadà per a la configuració del programa.
En la part 2 del Policy Dialogue, Cabañés destaca que este tipus d’organitzacions no poden eliminar-se i son claus per a la ciutadania. L’enrquiment de les linies d’actuació front al consum de recurssos que necessiten mostra que son iniciatives, segons Cabañés, que “han vingut per quedar-se”.
En definitiva, el ETNO continua el seu procés d’expansió i de difusió que va començar en l’etapa directiva anterior. La seua col.laboració en entitats científiques així com la innovació i la bona gestió han fet que siga un museu de referència internacional que sembla que en esta nova etapa també podrà seguir creixent i consolidant-se com un dels museus de referència.
