La Càtedra ESPACIOS publica el seu primer article científic internacional sobre equipaments culturals i territori

La Càtedra ESPACIOS. Per a la Cultura, la Creativitat i la Innovació fa un pas decisiu en la seua trajectòria investigadora amb la publicació del seu primer article científic en el Journal of Cultural Economics, la revista acadèmica internacional de referència. El treball, titulat Development of the Spanish Theatre Geo-Database: a comprehensive tool for cultural infrastructure analysis, està signat per Virgilio Pérez, Vicente Coll i Pau Rausell-Köster.

En coherència amb els objectius fundacionals d’ESPACIOS, l’article contribueix a generar coneixement especialitzat, desenvolupar metodologies de classificació i anàlisi, i oferir eines útils per a una política pública basada en evidència sobre infraestructures culturals.

L’estudi aborda un dels grans dèficits de la investigació sobre infraestructures culturals: l’absència de bases de dades integrades que permeten relacionar la localització dels equipaments amb les seues característiques físiques i urbanes. Per a respondre a aquesta mancança, l’equip ha desenvolupat la Spanish Theatre Geo-Database, una base de dades original que combina informació geoespacial i cadastral de teatres públics a Espanya a partir de fonts com el Cadastre i Redescena. Segons l’article, aquesta eina permet analitzar la dotació espacial de les infraestructures culturals amb un nivell de detall inèdit i amb una metodologia replicable en altres contextos.

Un dels principals avanços del treball és la proposta de quatre indicadors innovadors per a mesurar la dotació territorial d’infraestructures culturals: Theatre Density Rate (TDR), Theatre Area Rate (TAR), Public Building Density Rate (PBDR) i Public Building Area Rate (PBAR). Aquests indicadors permeten distingir entre diferents lògiques de la política pública cultural: d’una banda, l’extensió territorial de l’oferta i, d’una altra, l’escala física i la intensitat del capital invertit en els equipaments. El mateix article subratlla que aquesta distinció ajuda a comprendre millor com es combinen l’accés territorial, l’acumulació històrica i el pes de les grans infraestructures culturals en la configuració del mapa cultural espanyol.

L’anàlisi provincial revela, per exemple, diferències notables entre territoris en els indicadors proposats, mentre que a escala municipal es constata que els 1.427 teatres analitzats es distribueixen en 972 municipis, és a dir, en l’11,85% del total de municipis espanyols. Aquestes evidències confirmen que la infraestructura teatral no es distribueix de manera homogènia, sinó que respon a dinàmiques d’aglomeració, herències institucionals i desigualtats territorials.

La rellevància d’aquesta aportació també resideix en el fet que aprofundeix i sistematitza una línia de treball ja iniciada en el projecte de la Càtedra, els avanços conceptuals i metodològics del qual poden consultar-se en la pàgina del projecte de mapatges dels equipaments culturals i en els materials vinculats al PITEC. De fet, el mateix article assenyala que la metodologia i els indicadors desenvolupats són especialment adequats per a donar suport a la fase de cartografia i diagnòstic territorial de les infraestructures culturals, en sintonia amb els plantejaments del Pla d’Impuls Territorial a Equipaments Culturals.

Amb aquesta publicació, la Càtedra ESPACIOS consolida una de les seues vocacions principals: convertir l’anàlisi dels equipaments culturals en un camp d’investigació robust, útil per a la presa de decisions i connectat amb els debats contemporanis sobre cohesió territorial, drets culturals i ecosistemes creatius. Aquest primer article obri, a més, un itinerari de treball que permetrà ampliar bases de dades, refinar indicadors i avançar cap a una comprensió més precisa del paper de les infraestructures culturals en l’articulació del territori.