El pròxim 13 de maig, el Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General de Drets Culturals, presentarà al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza l’informe La cultura com a bé públic mundial, essencial, bàsic i de primera necessitat, una publicació coordinada per la Fundació Gabeiras que situa la cultura en el centre del debat sobre els drets culturals i les polítiques públiques. L’assistència a l’acte serà mitjançant invitació i l’esdeveniment es podrà seguir també en streaming.
Pau Rausell i Tony Murphy participen en l’informe La cultura com a bé públic mundial, essencial, bàsic i de primera necessitat
El pròxim 13 de maig, el Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General de Drets Culturals, presentarà al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza l’informe La cultura com a bé públic mundial, essencial, bàsic i de primera necessitat, una publicació coordinada per la Fundació Gabeiras que situa la cultura en el centre del debat sobre els drets culturals i les polítiques públiques. L’assistència a l’acte serà mitjançant invitació i l’esdeveniment es podrà seguir també en streaming.
Entre les persones col·laboradores que han participat en aquest treball figuren Pau Rausell, d’Econcult, i Tony Murphy, de Culturalink, junt amb un grup interdisciplinari d’especialistes integrat, entre altres, per Alfons Martinell, Patricia Gabeiras, Roger Dedeu, Inmaculada González, José María Lasalle, Tere Badia, Ana Villarrolla, María Lorenzo, Belén Álvarez i Paula Ráez. La redacció de l’informe correspon a Jesús Prieto de Pedro.
El document parteix d’una constatació: en els últims anys s’ha intensificat la circulació d’expressions que defineixen la cultura com a “bé bàsic i de primera necessitat”, “bé públic mundial” o “bé essencial”. L’informe sosté que aquesta evolució no ha de quedar-se en una formulació retòrica, sinó traduir-se en instruments efectius per a garantir els drets culturals, des del seu reconeixement legal fins a la seua aplicació en les polítiques públiques i en el funcionament quotidià de les institucions.
Al llarg dels seus diferents capítols, la publicació examina el significat d’aquests conceptes des del dret i l’economia, analitza el seu encaix en el marc constitucional espanyol i proposa una lectura de la cultura com a garantia objectiva dels drets culturals. En aquesta línia, el text defensa que considerar la cultura com a bé públic mundial suposa reforçar el seu valor col·lectiu i la seua centralitat en la vida democràtica, al mateix temps que amplia el camp d’acció dels organismes internacionals i dels Estats en la seua protecció i provisió.
Entre les principals recomanacions, l’informe proposa impulsar un grup de treball d’àmbit estatal que avance en la delimitació conceptual i legislativa de nocions com “bé bàsic”, “bé de primera necessitat” i “bé essencial”; instar la UNESCO a constituir un fòrum d’experts sobre la cultura com a bé públic mundial; i incorporar aquest debat a l’agenda de Mondiacult 2025 a Barcelona. També planteja l’elaboració d’un Llibre Blanc per a una Llei del sistema públic de cultura, amb l’objectiu de dotar de major solidesa normativa aquests principis.
La participació de Pau Rausell i Tony Murphy en aquesta publicació reforça la presència d’Econcult en un debat estratègic sobre el paper de la cultura en les societats contemporànies: no només com a àmbit de creació i expressió, sinó com un bé compartit, indispensable per a la cohesió social, la construcció de comunitat i l’exercici efectiu dels drets culturals.
