Sobre Europa s’ha abatut un tsunami que ha trastocat, submergit, sub-abocament, arrancat la majoria d’aquelles certeses que sustentaven aquell comtes-cendiente eurocentrisme de finals dels 80, que va veure en la caiguda del mur de Berlín la fi de la Història, i en la integració econòmica el triomf definitiu del que el comediant intel·lectual Jeremy Rifkin va denominar el “Somni Europeu”. El sociòleg americà en 2004 arriba a afirmar que la Unió Europea és l’exemple més avançat del nou model de govern transnacional. La Unió Europea és en l’actualitat la primera institució de govern realment postmoderna i la psique col·lectiva, entre l’individualisme extrem dels Estats Units i l’extremat col·lectivisme d’Àsia, la més adequada per a encapçalar la marxa cap a la nova època.