L'article introdueix una reflexió crítica sobre els efectes que la versió del capitalisme cultural basada en grans esdeveniments i símbols arquitectònics té en la resiliència de les ciutats quan s'utilitzen com a motor, i no com a complement de les polítiques de transformació urbana. L'article introdueix com a cas d'estudi l'anomenat «model Calatarrava» de la ciutat de València. El model d'una bombolla cultural de València, dissenyada per permetre un nou espai, es desenvolupa i contrasta amb altres dos exemples de transformació urbana dissenyats per revitalitzar espais: Bilbao -representat simbòlicament pel museu Guggenheim de Frank Gehry- i el Barcelona 22. -representat simbòlicament per la Torre Agbar de Jean Nouvel. A través de la noció de "plasticitat" analitzem com, malgrat el fracàs global del model de Calatrava i el seu efecte negatiu en la capacitat a curt termini de la ciutat per absorbir xocs, València és capaç d'adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant del complex arquitectònic de Calatrava i incorporar-la en els seus processos de resiliència dinàmica.