Entre les aportacions més destacades d'Unamuno figura la distinció entre història i intrahistoria. Respecte a la primera, l'intel·lectual basc incorporava poques novetats a les ja conegudes en el seu moment sobre l'expressió temporal dels esdeveniments que havien forjat l'esdevenir de la humanitat. No obstant això, en les seves reflexions sobre els fets culturals, sincrònicament explicitats, introduïa un matís important: la relació dels petits fets que conformen la cultura d'un poble. Sobre aquest concepte del rector de Salamanca, els exegetes han passat gairebé de puntetes, encara a pesar que en el seu moment va servir perquè alguns historiadors marxistes l'apliquessin a la seva dialèctica pròpia de la història i fins i tot uns altres el rebategessin amb un terme diferent, però semblant en el seu contingut: el de microhistòria.