El turisme cultural rep una atenció creixent i juga un paper significatiu en la configuració del panorama turístic global. No obstant això, la definició de turisme cultural continua sent ambigua, i no hi ha mètodes estandarditzats per a mesurar-ne l’abast. Este estudi introdueix una metodologia innovadora per a quantificar els turistes culturals en les regions espanyoles. L’enfocament proposat consistix a calcular l’elasticitat dels fluxos turístics d’una regió en relació amb la dimensió dels sectors culturals i creatius. Per a això, s’apliquen tècniques d’aprenentatge automàtic, en particular el Causal Forest, emprant una base de dades completa que recull informació de regions europees entre els anys 2008 i 2019. Es simula un escenari contrafactual, assumint l’absència de treballadors culturals i creatius en cada regió, per tal d’identificar el nombre de pernoctacions atribuïdes al turisme cultural. Els resultats indiquen que el turisme cultural representa el 18,6% del total de pernoctacions a Espanya, per damunt del mètode tradicional, que en calculava un 10,1%. Tot i això, hi ha diferències importants entre regions, des d’un 65% a Galícia fins a un impacte quasi nul a les Illes Canàries o a Cantàbria. La metodologia proposada és prometedora i podria convertir-se en un estàndard acceptable i comparable per a altres regions.