El format d’escola que proposa l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives és mixt, amb una part divulgativa i una altra formativa associada a un taller o seminari, amb un alumnat reduït com a eina clau del nostre plantejament.

El terme 'escola' deriva del llatí schola i es referix alhora a l'espai, al lloc on s’imparteix el coneixement, així com a l’aprenentatge que s’hi desenvolupa i a la metodologia utilitzada pel professorat.

Una metodologia que pretén ser acurada, fluida, i oberta, entre estudiant i docent.

Amb aquesta iniciativa volem contribuir a crear un espai de reflexió i formació dins d’un àmbit geogràfic i cultural del què formem part. Es vol posar l’accent en la necessitat d’establir relacions entre projectes, càtedres, organismes i persones que tracten de convertir en pròximes les produccions i identitats culturals que existeixen a Europa.

Diuen els diccionaris que és allò que es du a la realitat gràcies a l’activitat de la nostra raó: els pensaments són productes que la ment elabora voluntàriament a partir d’una ordre racional, o involuntàriament a través d’un estímul extern. El pensament és acumulatiu i es desenvolupa al llarg del temps, pel fet de funcionar des d’estratègies que tendeixen a resoldre problemes.

Lluís Vives (1493-1540) va ser un influent filòsof, humanista i pedagog valencià del Renaixement. Nascut a València, Vives es va destacar pel seu pensament crític i les seues contribucions a la reforma de l'educació. Va estudiar a la Universitat de València i després a París, la qual cosa li va permetre estar en contacte amb les corrents humanistes més avançades del seu temps. Vives és conegut per les seues obres en llatí, on va advocar per una educació més pràctica i menys escolàstica, i per la seua crítica a la lògica medieval. Va ser un pioner en la psicologia moderna i un defensor de l'ensenyament inclusiu, propugnant l'educació per a dones i xiquets pobres.

La relació de Lluís Vives amb València, Europa, el Pensament i el Debat és profunda i multifacètica. El seu pensament va influir notablement en el debat intel·lectual de l'època, promovent l'humanisme cristià i les reformes educatives. Les seues idees van fomentar el debat sobre la moral, la política i l'educació, deixant una empremta indeleble en el desenvolupament del pensament renaixentista i en la cultura europea en general.