- D. Manuel J. Baeza Díaz-Portales
Magistrat del TSJ de la Comunitat Valenciana. President de la Sala del contenciós-administratiu
- Dra. Ana Isabel González González
Professora Titular de Dret Financer en la Universitat d'Oviedo
- Dra. Aurora Ribes Ribes
Catedràtica de Dret Financer en la Universitat d'Alacant
- Dr. Gabriel Casado Ollero
Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat Complutense de Madrid. Advocat
La retroacció d'actuacions en l'àmbit tributari
Pensem en l'escenari d'una liquidació tributària anul·lada per defecte de forma en la qual s'acorda la retroacció d'actuacions i s'emet una nova liquidació tributària. Encara que va haver-hi alguna aresta respecte a la seua impugnació, es pot concloure que a pesar que existeix una regla general relativa de que el jutge que va anul·lar la liquidació conserva tot el seu poder sobre l'execució, en la pràctica, com aquesta prèvia sentència que va anul·lar la liquidació va deixar en prejutjat el fons, la impugnació de la nova liquidació s'ha de fer autònomament, en un nou procediment. És a dir, no ha d'anar a un incident d'execució.
Alhora, l'anul·lació total per vicis de fons suscita també un debat que es basa en la falta de certitud jurídica. En aquest sentit, podem concloure que continua vigent la doctrina que es va asseure en una sèrie de sentències del Tribunal Suprem de juny de 2015 i unes altres posteriore; quan hi ha una anul·lació total per motius de fons, l'Administració Tributària pot tornar a liquidar però sense tramitar una altra vegada el procediment i sense completar la instrucció pertinent. Això vol dir que les noves liquidacions que es dicten necessàriament han de fer-se de manera directa i en execució de sentència. L'Administració no pot eixir del procediment i portar alguna cosa que no tenia en el procediment anterior, això es tradueix en què la majoria de les ocasions no es podrà liquidar novament perquè si el prototip més habitual d'anul·lació per motius de fons és per falta de requisits o pressupostos, si està acreditat i no pot eixir-se per a acreditar-ho, no es podrà fer. En aquest vessant, també trobem la doctrina del tir únic, el Tribunal Suprem la va rebutjar però pel que fa a vicis de fons, s'arriba a la mateixa conclusió pràctica encara que siga amb una argumentació jurídica diferent. De manera que “el doble tir” continua vigent i encara que hi ha una STS del 2020, ponent Don Jose Antonio Montero, que suscita algun dubte sobre aquesta doctrina, l'anul·lació total per vicis de fons comporta l'inici d'un nou procés limitant-se l'execució a anul·lar la liquidació.
Cal afegir que no hi ha molts casos en els quals es puga tornar a liquidar d'una anul·lació total per vicis de forma. S'ha plantejat aquesta qüestió en el Tribunal Econòmic Administratiu Central (d'ara en avant, TEAC), establint-se la possibilitat d'acudir a un nou procediment amb el termini de prescripció de 4 anys. En la STS de 2021, ponent Esperanza Córdoba Castroverde (STS 1089/2021), es va qüestionar si es pot decretar pel TEAC una retroacció d'actuacions no demanada per la part, si en el cas concret si era o no encertada. El supòsit concret és una resolució del TEAC que anul·la una liquidació tributària perquè no s'ha determinat amb fonament la naturalesa de cert programari i aqueixa no determinació és necessària per a qualificar determinades rendes com a cànons o beneficis empresarials. El TEAC anul·la i acorda retroacció d'actuacions perquè es practique un nou dictamen parcial que determine de manera fundada la naturalesa; la part, no obstant això la recorre en cassació. Ací se suscita la següent qüestió: pot fer-ho si la part no ho demana?, és correcta?
La resposta que va donar el Tribunal Suprem va ser que com la part no havia demanat la retroacció no es pot entendre que hi ha una estimació total de la seua presumpció, en tot cas parcial. Si no hi ha estimació total i, en conseqüència, no s'han estimat totes les expectatives de la part, aquesta té dret a qüestionar-ho conforme al 106.1 CE, però això no significa que no càpia retroacció perquè la part no l'haja demanada, sinó que al no estimar el que va demanar pot qüestionar la retroacció.
És procedent? El TS diu que no és procedent perquè el vici pel qual s'havia anul·lat la liquidació era de fons, no de forma. Si es van classificar malament els rendiments es tracta de forma i per a que hi haja retroacció d'actuacions ha d'haver-hi vicis de forma i no de fons. En conclusió, el panorama llança que no existeix una claredat en conceptes jurídics bàsics. Això s'ha de pal·liar amb una legislació aclaridora la presència de la qual coexistisca amb l'important paper del TS que hauria de fer un pas més allà, perquè podria acabar de perfilar aquesta sèrie de problemes. A la seua vegada, la comunitat jurídica ha de trobar un consens al més prompte possible en aquest sentit i establir una defensa de la línia doctrinal assentada que no es poden computar els terminis entre si conforme a l'aplicació de l'article 150.7 LGT, perquè només és aplicable quan hi ha una anul·lació de forma i s'acorda retroacció d'actuacions.
