La DGT ha determinat, en consulta adjunta, que els dies d'estada forçosa en territori espanyol a conseqüència de la COVID-19 en la qual es van limitar dràsticament els drets de lliure circulació de les persones s'han de computar i poden ser determinants per a concloure que una persona física ha romàs en territori espanyol per més de 183 dies.
Es desconeix així, de manera expressa, la recomanació de l'OCDE realitzada el 3 d'abril de 2020 en el document Analysis of Tax Treaties and the Impact of the Covid-19 Crisi, i que ha sigut seguida per les administracions tributàries de molts països (per exemple, Regne Unit, Austràlia o Singapur), i ha donat lloc a acords entre diferents Estats per a determinar la rellevància del confinament forçós de determinades persones amb rendes transfrontereres.
El criteri seguit per la DGT no sols desoeix les recomanacions internacionals sinó que a més pot generar situacions de doble imposició internacional per la disparitat en la determinació de la rellevància d'aquests períodes d'estada forçosa al nostre país.
Queda, per veure, a més, si l'Administració Tributària atorgarà la mateixa rellevància tributària a les estades forçoses a l'estranger a l'efecte de determinar la possible pèrdua –o no adquisició– de la condició de resident habitual al nostre país.
