Els dies 31 de març a 6 d'abril va tindre lloc la XXX edició del Programa internacional EUCOTAX WINTERCOURSE, en la qual la Universitat de València va ser l'amfitriona.
L'equip organitzador va estar dirigit per D. F. Alfredo García Prats, que va comptar amb la col·laboració de la professora Carmen Uriol Egido i dels professors Carlos Pedrosa López i Benjamí Sevilla Bernabéu. L'organització d'aquest esdeveniment va comptar amb la inestimable ajuda del projecte Prometeu XXITAX i el patrocini d'altres institucions nacionals i internacionals.
El EUCOTAX Wintercourse va reunir investigadors de 14 universitats europees i nord-americanes per a abordar un tema de l'actualitat jurídica imperant: la protecció dels drets fonamentals dels contribuents a nivell internacional després de l'aplicació del pla d'acció BEPS. La trobada internacional va comptar en la seua inauguració amb la participació del Conseller d’Economia i Hisenda, el prof Dr. Vicent Soler, i durant el mateix es van analitzar diferents vessants que incideixen, condicionen i afecten l'elaboració d'un estatut del contribuent a nivell supranacional, a partir de les implicacions derivades de la interacció entre els diferents sistemes tributaris. En particular, van ser objecte d'anàlisi els procediments d'assistència mútua i procediments de control simultani, la defensa dels drets dels contribuents en la recaptació d'impostos, la tutela judicial efectiva en el dret tributari, els mecanismes alternatius de resolució de disputes, la càrrega de la prova en l'àmbit tributari i els drets dels obligats tributaris en dret penal tributari.
Així doncs, una de les línies de debat que es va suscitar durant la celebració de li vint-i-setena edició del EUCOTAX Wintercourse ha versat respecte els mecanismes de cooperació internacional, els convenis d'intercanvi d'informació tributària i de com les autoritats fiscals i judicials dels diferents països estan legitimats per a l'ús de dades de caràcter tributari, amb la finalitat de perseguir tant conductes defraudatòries o d'evasió fiscal, com d'evitar la doble imposició internacional del contribuent. Al seu torn, un segon tema a tractar ha consistit en com els drets dels contribuents es reconeixen en el sistema tributari, la seua invocació efectiva en un procediment administratiu o judicial i la seua relació respecte a la protecció per l'article 24 de la nostra Constitució, referent a la tutela judicial efectiva.
En aquest mateix sentit, un tercer tema ha tractat respecte de la càrrega de la prova en el dret tributari i la seua ingerència en els drets dels contribuents en seu judicial. Si bé, tot això des d'una perspectiva processal en la qual el principi acusatori resulta especialment particular quan un ciutadà es veu involucrat en un procés contra l'Administració Tributària. Així, es va debatre sobre com la càrrega de la prova es pot veure invertida en aquesta mena de procediments i de quins instruments garantistes disposa el contribuent per a fer valdre el seu dret a la defensa. Així mateix, es va tractar com el contribuent pot enervar els seus drets en el procés de recaptació tributària i aplicació dels tributs; en seu administrativa, on el contribuent es troba en una especial situació de desequilibri davant la potestat administrativa de les agències tributàries. Això inclou quins elements es poden invocar davant un procediment d'inspecció i el seu pes posterior en seu judicial.
A fi de superar una visió purament judicial i administrativa dels procediments tributaris, una cinquena línia d'investigació es va dur a terme en relació als mecanismes alternatius de solució de conflictes o MAPs, consistents en la cerca de solucions amistoses desproveïdes de la característica litigiosidad judicial. Conseqüentment, es va exposar el marc normatiu europeu i domèstic de cada estat en relació a la implementació d'aquests sistemes autocompositivos i heterocompositivos, bé siga perquè es tracten de mecanismes de mediació, conciliació o arbitratge. Això va aportar la possibilitat d'observar noves vies resolutives capaces de desbloquejar la massificació judicial i el fenomen conegut com «judicialización dels conflictes».
Finalment, es va tractar un sisé tema respecte a il·lícits penals tributaris i la defensa dels drets dels contribuents quan aquests es veuen embolicats en causes de frau fiscal o conductes d'evasió fiscal. En aquest aspecte va resultar clau l'anàlisi de la influència de les administracions tributàries en el procés judicial; el paper de la fiscalia i la configuració del procés en si, perquè quan estem davant casos de frau fiscal el procés penal tributari adquireix un caire particular que, en determinats casos, pot suposar una inversió dels principis més fonamentals d'aquest. Alguns exemples són els principis de publicitat del procés i de la sentència, la càrrega de la prova i el non bis in ídem. Alhora que es van debatre figures de gran controvèrsia com el cas de l'aplicació d'amnisties fiscals, el dret a guardar silenci o el deure de col·laboració tributària en conflicte amb el deure de confidencialitat dels assessors fiscals i la seua responsabilitat penal.
Durant aquesta setmana es van debatre i van comparar les estructures legals dels diferents països participants, el resultat dels quals està sent objecte de revisió i posterior publicació.
Imatges:
