Resum
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala el pronunciament del Tribunal General en el marc de les ajudes d'Estat en forma de garantia. Es delimiten en aquest àmbit el deure de diligència i la càrrega de la prova que recau sobre la Comissió per a declarar l'existència d'una ajuda estatal contrària al mercat interior. Recau sobre la Comissió la càrrega de la prova que no concorren els elements d'aplicació del principi de l'operador privat. S'ha de provar, en primer lloc, l'existència d'una prima de garantia de referència oferida en els mercats així com, en segon lloc, la d'un preu de mercat d'un préstec similar no garantit.
El TJUE resol un recurs de cassació plantejat per la Comissió enfront d'una sentència del Tribunal General que anul·la la Decisió 2017/365 de la Comissió, de 4 de juliol de 2016, relativa a l'ajuda estatal concedida per Espanya al València CF SAD, Hèrcules CB SAD i Elx CF SAD. En aquest assumpte sol es litiga per l'ajuda concedida al València CF SAD.
Origen: l'Institut València de Finances va atorgar en 2009 a la Fundació València un aval per a un préstec bancari de 75 milions d'euros que li va ser concedit per Bancaixa, gràcies al qual la Fundació va adquirir el 70,6% de les accions del València CF (VCF). Es preveia que el reembosse del préstec avalat es finançara amb la venda de les accions del CVF adquirides per la Fundació València. La fundació abonava una comissió d'aval anual IVF. L'IVF rebia com contragarantía una peça de segon rang sobre les accions del VCF. En 2010, l'IVF va incrementar el seu aval en favor de la Fundació.
La Comissió va dictar una Comunicació relativa a l'aplicació dels articles 87 i 88 del TUE a les ajudes estatals atorgades en forma de garantia. D'aquesta «Comunicació sobre les garanties», assenyalem com a rellevants els següents extrems:
- Per a determinar si s'està atorgant un avantatge a través d'una garantia, la Comissió ha de basar la seua valoració en el principi d'un inversor que actua en una economia de mercat (principi d'inversor. (“S'han de tenir en compte les possibilitats efectives que l'empresa beneficiària obtinga recursos financers equivalents recorrent al mercat de capitals”, punt 3.1 de la Comunicació).
- Ha de complir totes les següents condicions per a descartar la presència d'una ajuda estatal:
- Que l'empresari no es trobe en una situació difícil, d'acord amb les Directrius comunitàries sobre ajudes estatals de salvament i de reestructuració d'empreses en crisis.
- Pagament d'un preu per la garantia basat en el mercat. El preu pagat per la garantia ha de ser, com a mínim, tan elevat com la corresponent referent per a la prima de la garantia que puga trobara en els mercats financers. Si no es pot trobar aquesta referència de prima, el cost financer total del préstec garantit s'haurà de comparar amb el preu de mercat d'un préstec similar no garantit.
- L'incompliment d'aquestes condicions no significa que la garantia es considere automàticament una ajuda estatal.
- En el punt 4.1 s'assenyala que l'incompliment del principi de l'inversor, suposarà que implica ajuda estatal, per la qual cosa s'ha de quantificar l'element d'ajuda, per a comprovar si es pot considerar compatible en virtut d'alguna excepció específica d'ajudes estatals.
Per al càlcul de l'element d'ajuda és necessari parar atenció a:
– si el prestatari es troba en una situació financera difícil.
– si s'han tingut en compte les característiques específiques de la garantia i el préstec.
- Si el mercat no ofereix garanties per a la mena de transacció considerada, no es disposa de preu de mercat per a la garantia. L'element ajuda es calcula per la diferència entre el tipus especifique d'interés de mercat que l'empresa haguera hagut d'assumir sense la garantia i el tipus d'interés obtingut mitjançant la garantia estatal una vegada deduïdes les primes pagades.
- Les condicions que es fixen en la Comunicació sobre els tipus de referència, són vàlides per a calcular la intensitat de l'ajuda de les garanties individuals.
La Comissió planteja en el seu recurs de cassació dos motius fonamentals per a sol·licitar l'anul·lació de la sentència del Tribunal General:
- Interpretació errònia del concepte «avantatge econòmic», per interpretació errònia de la Decisió controvertida i la Comunicació sobre garanties.
- Inobservança dels límits de la càrrega de la prova i obligació de diligència.
El TJUE va donant resposta en ordre invers als motius de cassació:
- Assenyala que la Comunicació sobre les garanties estableix una jerarquia entre els mètodes que s'han d'utilitzar per a constatar i quantificar l'element d'ajuda d'una mesura.
- Correspon a la Comissió comprovar si l'assumpció de riscos es compensa amb una prima adequada sobre l'import garantit. El preu pagat per la garantia ha de ser com a mínim tan com la corresponent referència per a la prima de les garanties que pot trobar-se en els mercats.
El TJUE indica que el primer mètode s'ha de verificar en primer lloc (comparació garantia pagada i referència per a la prima de garantia en mercats). Mancant la corresponent referència per a la prima, s'utilitza el segon mètode (comparació cost financer total del préstec amb el preu de mercat d'un préstec similar no garantit). (p. 67 de la Sentència).
- Dins del motiu de cassació en el qual es retrau una interpretació errònia de la Comunicació, el TJUE assenyala que l'aplicació d'aquests mètodes és imperativa, desestimant l'al·legació esgrimida de contrari per la Comissió segons la qual rebutjava la idea d'una jerarquia obligatòria en l'elecció dels mètodes. Tant el TJUE com el TG posen l'accent que la Comissió s'havia imposat obligacions en dictar la Comunicació sobre garanties que, per descomptat, ha de complir.
Respecte dels límits de la càrrega de la prova i l'obligació de diligència que incumbeix a la Comissió, el Tribunal assenyala: El concepte d'ajuda no pot incloure una mesura concedida a una empresa mitjançant recursos estatals quan aquesta podria haver obtingut el mateix avantatge en circumstàncies que corresponguen a les condicions normals del mercat. L'apreciació de les circumstàncies en les quals es va concedir aquest avantatge es realitza mitjançant l'aplicació del principi de l'operador privat.
Recau sobre la Comissió la càrrega de la prova, tenint en compte la informació facilitada per l'Estat membre de què es tracte, que no concorren els requisits d'aplicació del principi de l'operador privat.
Correspon a la Comissió dur a terme una apreciació global tenint en compte qualsevol dada pertinent en el cas concret que li permeta determinar si és manifest que l'empresa beneficiària no hauria obtingut facilitats comparables de tal operador privat. S'ha d'estimar pertinent tota informació que poguera influir de manera apreciable en el procés decisori d'un operador privat, al qual ha de considerar normalment prudent i diligent, que es trobara en una situació el més semblant possible a la de l'operador públic.
La Comissió no pot suposar (p. 79 sentència), que una empresa ha gaudit un avantatge que constitueix una ajuda d'Estat “basant-se en una mera presumpció negativa, fundada en la inexistència d'informació que permeta arribar a la conclusió contrària, mancant dades que puguen acreditar positivament l'existència d'un avantatge semblant”.
Quan s'adverteix que el principi de l'operador privat podria ser aplicable, incumbeix a la Comissió sol·licitar a l'Estat membre interessat que li presente tota la informació pertinent que li permeta comprovar si concorren les condicions d'aplicabilitat i d'aplicació d'aqueix principi. Afig el Tribunal a més que la Comissió ha de basar les seues decisions, p. 82, “en dades d'una certa fiabilitat i coherència que constituïsquen una base suficient per a concloure que una empresa s'ha beneficiat d'un avantatge que constitueix una ajuda d'Estat i que […], siguen idonis per a donar suport a les conclusions a les quals ha arribat” encara que l'Estat membre haja incomplit el seu deure de col·laboració no facilitant la informació que havia de comunicar.
El TJUE arriba a afirmar que “a l'hora d'examinar l'existència i la legalitat d'una ajuda d'Estat, pot ser necessari que la Comissió vaja més enllà del mer examen dels elements de fet i de Dret llocs en el seu coneixement” (p. 83), encara que en l'apartat següent limita aquesta aparent excessiva càrrega de la prova i indica que no es pot deduir que la Comissió ha de buscar per iniciativa pròpia i mancant qualsevol indici en aquest sentit tota la informació que puga tindre relació amb l'assumpte jutjat.
D'altra banda, reiteren que la Comissió s'havia autoimposat l'obligació de comprovar si existeix la referència per a la prima que es puga trobar en els mercats financers o un preu de mercat d'un préstec similar no garantit abans de recórrer a la mena de referència. El TJUE aprecia que la Comissió no comprova l'existència de la prima de referència fent directament un judici fàctic (sobre les condicions de l'aval i la situació financera del VCF), passant directament a comprovar si existeix un preu de mercat d'un préstec similar sense garantir.
El TJUE assenyala en l'apartat 91 que per a declarar la (in)existència de la prima de garantia de referència és necessari, a més, realitzar una anàlisi complementària relativa al risc d'incompliment que cal esperar.
La Comissió es limita a excloure l'existència de cap préstec similar no avalat i la concessió d'un aval a favor d'aquest club basant-se únicament en l'afirmació de la situació financera del VCF. Es retrau a la Comissió que no haja estés la diligència deguda que ella mateixa es va imposar en la Comissió al no tindre en compte els elements pertinents en el cas concret (analitzar el risc d'incompliment per part del VCF) així com tampoc ha determinat l'existència tant de la prima de garantia de referència com d'un preu de mercat d'un préstec similar no garantit.
Es reitera que la Comissió, al no tindre informació obtinguda per l'Estat membre implicat –Espanya– (i a pesar que estava obligada a anar més enllà de la informació posada en el seu coneixement), no disposa d'elements de certa fiabilitat i coherència que li hagueren permés recolzar la seua afirmació que existia un nombre limitat d'observacions d'operacions similars en el mercat que no proporcionava una comparació significativa. Així mateix, se li retrau no haver usat les facultats d'investigació específiques.
Finalitza la sentència amb una afirmació la resolució de la qual podria motivar un nou pronunciament del TJUE ja que indica que el Tribunal General no exclou que, per a complir amb les seues obligacions de diligència i càrrega de la prova, haguera sigut suficient que la Comissió haguera instat l'inici d'aquestes investigacions específiques, possibles en el marc d'intercanvis d'informació.
