Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Memòria d'Activitats 2018

Europa aposta per un canvi d’actitud industrial i ciutadana en la lluita contra la crisi climàtica

  • Fundació General UV
  • 13 de desembre de 2019
D’esquerra a dreta, Rodríguez-Piñero, Hammerstein, Cristóbal Suria, Amparo Pérez i Alfonso Moreira.
D’esquerra a dreta, Rodríguez-Piñero, Hammerstein, Cristóbal Suria, Amparo Pérez i Alfonso Moreira.

“L’objectiu d’Europa és un canvi d’actitud en la indústria i també en la ciutadania per a aconseguir reduir les emissions de CO2” i guanyar-li així terreny a la crisi climàtica. En aquests termes es va expressar l’eurodiputada pel PSE Inmaculada Rodríguez-Piñero durant la seua intervenció en la taula de debat organitzada, el passat 13 de desembre, pel Centre de Documentació Europea de la Universitat de València dins del cicle ‘Desembre Europeu’.

Rodríguez-Piñero va obrir així la jornada que, sota el títol ‘Els Estats Generals d’Europa’, es va celebrar a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset seguida per estudiants universitaris que van intervindre en el debat mostrant la seua preocupació pel que les institucions europees han qualificat ja “d’emergència climàtica”.

L’eurodiputada socialista va explicar les eines de les quals està fent ús la UE per a lluitar contra la crisi climàtica, si bé va recordar que es tracta d’una emergència global que no depén només d’Europa i que grans potències, com els Estats Units o la Xina, són igualment responsables.

“Des d’Europa podem exercir un lideratge polític i institucional que marque pautes, però també és important el comportament ciutadà i, per descomptat, no podem acabar amb aquesta crisi únicament des de la UE”, va dir Rodríguez-Piñero, qui va assenyalar dues claus per a aconseguir el principal objectiu, “el canvi d’actitud”: “La primera és evitar que la indústria europea es deslocalitze per a no complir la normativa ambiental i la segona, garantir que el país que importa a Europa ho faça d’acord amb els preceptes vigents, perquè Europa és un mercat estratègic i és necessari regular l’impost, especialment, en les importacions de la Xina”, on la producció de béns i serveis és més barata per no tindre en compte la despesa en reduir l’impacte ambiental.

Per tant, “l’Organització Mundial del Comerç ha de ser més exigent –va reconéixer– i introduir una major regulació en la comercialització”. I va afegir: “No es tracta de què es comercialitza o no. La clau és: baix quines condicions es comercialitzen béns i serveis?”.

En el col·loqui, s'hi abordaren altres temes transversals, com la filosofia del “Residu Zero” (Zero Waste en anglés) de la qual, a juí d’Inmaculada Rodríguez-Piñero, “Europa encara està lluny”, però que “per primera vegada s’ha marcat un objectiu en matèria de residus”. Altres objectius polítics que es tractaren van ser el consum responsable –per descomptat–, el transport modal i la regulació dels minerals “de sang” a través de normatives millorades i un aval de consum mitjançant la traçabilitat del producte.

Els Verds: una visió crítica
La segona part de la jornada va estar desenvolupada per David Hammerstein, eurodiputat dels Verds entre 2004 i 2008, que va oferir una visió crítica posant l’accent sobre “grans mites de la lluita contra el canvi climàtic”, com ara, en el cas de València, “evitar la crisi climàtica i ecològica, i al mateix temps ampliar autovies, asfaltar l’horta, deixar morir l’Albufera, ampliar el port per a doblegar el nombre de creuers, vaixells i camions o alçar noves urbanitzacions per a una població que no existeix”.

En aquest sentit, va criticar el “tecnooptimisme o la il·lusió de creure que el creixement industrial i comercial és compatible amb la lluita contra la crisi climàtica” i va denunciar la inexistència d’una comptabilitat real de CO2: “La comptabilitat de CO2 que usa la UE és falsa perquè no té en compte el 20 o el 30% de les emissions europees, com ara el consum de telèfons mòbils. Aquest percentatge de contaminació és per ara invisible”.

D’altra banda, va afirmar, “ser sostenible no és només reciclar perquè no podem reciclar ni el 10% del que consumim i, a més, ignorem el volum total del consum; per tant, mentre continuem prioritzant el creixement no podrem exercir una lluita real contra la crisi climàtica”.

En opinió de Hammerstein, l’emergència climàtica es produeix perquè existeix “un problema d’escala: els volums totals de les activitats humanes superen els límits del planeta, el creixement continu fa fracassar l’eficiència, cada vegada ens fa falta gastar més energia per a extraure la mateixa quantitat de minerals o combustibles de pitjor qualitat i, en definitiva, cada vegada consumim més” amb el conseqüent increment de les emissions.

En aquest sentit, va exposar algunes propostes de polítiques verdes per a la UE, com la paralització de subvencions “al col·lapse climàtic” amb ajudes i/o finançament per “als combustibles fòssils, noves carreteres, ports, aeroports, i agricultura i ramaderia intensives; d’acord amb Rodríguez-Piñero, la regulació de l’impost per les “emissions importades” i ajudar els països més empobrits a fer el “salt ecològic” afavorint la producció sostenible; augmentar la fiscalitat sobre els sectors més contaminants; crear una “àrea de Zero Emissions” a la UE; o promoure una “revolució d’energia renovable comunitària descentralitzada perquè la ciutadania puga produir, emmagatzemar i compartir energia”.

‘Els Estats Generals d’Europa’ ha estat una activitat promoguda pel Centre de Documentació Europea de la UV, inscrit en la Fundació General de la Universitat de València, que enguany ha celebrat la seua segona edició dins de la programació del cicle cultural i acadèmic ‘Desembre Europeu’, dedicada a la crisi climàtica.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies