El 15 de juny de 2023 es compleixen 40 anys de la constitució de la Fundació General de la Universitat de València. Una institució que naixia, baix el mandat del rector Joaquín Colomer i gràcies a l’aportació inicial de l’advocat valencià Joaquín Maldonado, amb la missió principal d’acomplir amb els fins de la Universitat de València, projectant la seua activitat acadèmica, investigadora i cultural sobre la comunitat universitària i la societat valenciana.
Des de llavors, aquesta és la base sobre la qual s’assenten els seus Estatuts i a partir de la qual la Fundació dona suport a la promoció d’activitats formatives i culturals, i participa en la gestió de serveis estratègics universitaris com són orientació i ocupació, discapacitat, atenció primerenca, Alumni UV i Incorporació a la Universitat a través del projecte Futura, per exemple.
En l’actualitat, la Fundació General de la Universitat de València treballa amb un equip tècnic format per un centenar de persones, sota les directrius del Patronat conformat per 18 patrons, i que lidera el seu gerent, Cristóbal Suria, per tal de donar resposta a l’encàrrec de gestió efectuat per la Universitat.
Des del 1983, han estat sis els presidents del Patronat: els rectors Joaquín Colomer (1983-1984), Ramon Lapiedra (1984-1994), Pedro Ruiz (1994-2002), Francisco Tomás (2002-2010), i Esteban Morcillo (2010-2018), i la rectora Maria Vicenta Mestre (2018-actualitat); exercint la Vicepresidència Executiva les vicerectores i els vicerectors Antoni Tordera, Juli Peretó, José Manuel Rodrigo, Rafael Gil, Josep Lluís Sirera, Silvia Barona, Antonio Ariño i Ester Alba.
En el present
En aquests moments, la Fundació General de la Universitat de València suma a les seues unitats de gestió tècnica diferents caps d’iniciatives responsables a càrrec de professorat universitari, agrupant-se conforme a l’objecte de gestió.
Així, en matèria de Cultura i Formació es troben les següents àrees o unitats: Activitats Musicals, responsable de la gestió de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, l’Orfeó Universitari de València, l’Escola Coral La Nau, el Club Coral de la Nau Gran i la Colla de Dolçaines i Percussió; la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i Activitats Expositives, per a la promoció de les arts plàstiques i projectes expositius; l’Observatori Cultural; Patrimoni Cultural de la Universitat, per a la gestió de programes de catalogació i restauració del patrimoni universitari; Arts Escèniques, amb la gestió i producció de muntatges escènics propis pel grup de teatre de la Universitat, ASSAIG, i el Grup de Dansa de la Universitat de València, així com la gestió de la programació regular de l’Aula d’Arts Escèniques UV; l’Aula de Cinema, responsable de l’organització i la gestió de cicles i festivals cinematogràfics; el Voluntariat Cultural, per a la participació universitària i ciutadana; i UVgandia, el centre de la Universitat de València a la comarca de la Safor que enguany també celebra el seu 40 aniversari al front de la Universitat d’Estiu.
D’altra banda, són serveis universitaris a càrrec de la Fundació orientació i ocupació a través d’UVocupació; Alumni UV; La Tenda de la Universitat; Incorporació a la Universitat amb el projecte Futura; la Biblioteca Digital; i l’escola d’estiu de la Universitat, amb la gestió i l’organització de La Nau Menuda i La Nau Jove; però també aquells que treballen per la inclusió de totes les persones en la vida universitària i la societat com UVdiscapacitat, a través de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat de la Universitat de València; i el Centre Universitari de Diagnòstic i Atenció Primerenca, posat en marxa l’any 2006 mitjançant acord de col·laboració entre la Universitat i la Conselleria de Benestar Social, per a la detecció de trastorns cognitius en xiquetes i xiquets.
Per últim i de manera transversal a l’activitat formativa, cultural i solidària de la Fundació, hi ha la gestió de tres centres documentals: l’Arxiu Valencià del Disseny, iniciativa de la Universitat de València i de l’Escola Superior de Disseny de València, creat el 2018; el Centre de Documentació sobre Cooperació, InfoSud; i el Centre de Documentació Europea UV, integrat en la xarxa de centres de documentació europea a la qual pertanyen els centres documentals dels 27 països membres de la UE.
Al llarg del 2023, aprofundirem en cadascuna d’aquestes àrees amb publicacions monogràfiques que s’endinsaran en el si dels nostres serveis i unitats per a conéixer de primera mà la seua tasca diària així com les persones que la fan possible.
