Aigua
La determinació d'aigua es pot dur a terme mitjançant diferents mètodes com el mètode de Karl-Fisher, la destil·lació azeotròpica, l’assecament o per refractometria. La selecció del mètode depèn del nivell d’exigència en l’exactitud i precisió, i també del tipus de mostra, de la quantitat d’aigua i de la finalitat de l’anàlisi.


Requereix la presència d'un excés de metanol
| |
Sempre es realitza per retrocés
| |
Aquest mètode no té cap interferència.
|

Exemple
Exemple
Per determinar el percentatge d’aigua d’una llet en pols es prenen 1,5032 g de mostra i s’hi afegeixen 15,0 ml del reactiu Karl-Fischer. L’excés de reactiu es valora amb una dissolució patró d’aigua en metanol de 5,2 g/l, i es consumeixen 6,3 ml fins a l’anulació del corrent. El reactiu de Karl-Fischer es normalitza amb l’esmentada dissolució patró d’aigua en metanol i 4,5 ml d’aquesta dissolució consumeixen 5,0 ml del reactiu.
a) Calculeu-ne el percentatge d’aigua.
b) Calculeu el volum d’aigua que es recolliria si el procediment de determinació fóra la destil·lació azeotròpica.

El reactiu de Karl-Fischer té una concentració de 0,
(2 decimals) mols de iode per litre. La mostra conté un % (un decimal) d'aigua i es recollirien (2 decimals) mL d'aigua.

A la vista dels resultats és millor la determinació mitjançant:
El mètode de Karl-Fischer
| |
La destil·lació azeotròpica
| |
Este artículo está licenciado bajo Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 License