Per a citar l’article: Fajardo, I., Pérez, A. I., Ferrer, A., Pérez-Fuster, P., & García-Blanco, A. C. (2022). Anaphor processing during reading comprehension in students with autism spectrum disorder. Reading & Writing Quarterly, 38(6), 505–525. https://doi.org/10.1080/10573569.2021.1982430

Com enllacem “peix” amb “tiburó”: pistes sobre la comprensió lectora en estudiants amb TEA

Context de l’estudi

Comprendre un text implica connectar paraules que remeten a altres anteriors, com quan “peix” es refereix a “tiburó” o “salmó”. A aquestes referències les anomenem anáfores. Analitzàrem com estudiants amb TEA resolen aquestes connexions mentre lligen, comparant-los amb estudiants de desenvolupament típic de la mateixa edat i QI no verbal .

Què investigàrem

Volíem saber quan i com resolen les anáfores els estudiants amb TEA, i si influeixen dos factors:

la distància entre l’antecedent i l’anáfora (prop vs. lluny), i
la tipicitat de l’antecedent (exemplar típic com “tiburó” per a “peix” vs. atípic com “salmó”).
Comparàrem també els seus patrons oculars amb els dels companys sense TEA .

Com ho férem

Registràrem els moviments oculars de 24 participants (12 amb TEA i 12 sense TEA; 9–16 anys) mentre llegien paràgrafs breus que manipulaven la distància i la tipicitat de l’antecedent d’un nom de categoria (anáfora). Mesuràrem fixacions inicials, temps de lectura en zones crítiques i revisites per a detectar quan s’estableixen els enllaços .

Què trobàrem

Efecte de distància “a l’inrevés” en l’anáfora: en ambdós grups, la primera fixació i el primer pas foren més llargs quan l’anáfora era prop que quan era lluny. Açò indica inici immediat de l’enllaç i que el cas llunyà pot ser massa exigent per a resoldre’s en línia a aquestes edats.
Tipicitat en l’antecedent: l’alumnat sense TEA revisità menys els antecedents típics que els atípics; en TEA no aparegué eixa facilitació.
Patró general: els participants amb TEA feren més però més breus fixacions i revisites. La precisió en preguntes de comprensió fou alta en tots dos grups.
En resum, observem resolució primerenca de l’anáfora però diferències en la utilitat de la tipicitat, sobretot a favor del grup sense TEA .

Per què importa

Psicologia/Educació: convé reduir la distància entre antecedent i anáfora als textos (o senyalitzar l’antecedent). Introduir categories amb exemples típics facilita el vincle semàntic.
Logopèdia: activitats sobre categories (típiques i atípiques), marcadors visuals que unisquen anáfora i antecedent i entrenament en relectura focalitzada poden recolzar la comprensió inferencial en TEA.
Aula i tecnologia: subratllats, colors i fletxes que connecten paraules relacionades poden actuar com a suport immediat.

Què falta per estudiar

Mostra xicoteta i edats diverses; materials en castellà adaptats; participants amb TEA de QI no verbal > 75. Calen estudis amb més mostra, altres franges d’edat i altres tipus d’anáfores (p. ex., pronoms), així com proves d’intervencions que combinen pistes textuals i entrenament en categories per a avaluar-ne l’impacte real a l’aula .