Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Investigació i Desenvolupament en Biotecnologia i Biomedicina Logo del portal

La Universitat participa en AdaptNET, la primera xarxa d'investigació espanyola en genòmica de l'adaptació

AdaptNet és la primera xarxa de científics espanyola que té com a objectiu la investigació de la genòmica de l'adaptació; és a dir, l'estudi de l'origen i manteniment de la biodiversitat. Vint-i-quatre laboratoris d'onze centres del país participen en aquest projecte pioner, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. La iniciativa compta amb experts en l'àmbit internacional i està coordinada per Julio Rozas, catedràtic de la Facultat de Biologia i de l'Institut de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.

28 de de novembre de 2016

L'objectiu d'aquesta xarxa d'experts és afrontar els reptes que suposa l'estudi genòmic de l'adaptació, així com analitzar les seues diferents perspectives d'estudi. Aquest àmbit d'investigació, que explora l'origen i manteniment de la biodiversitat, planteja nombroses incògnites per a la biologia evolutiva. Les tècniques de seqüenciació de nova generació (NGS), han suposat un gran avanç però han provocat nombrosos problemes relacionats amb la seua aplicació, processos analítics i bioinformàtics, així com la dificultat que suposa la gestió, anàlisi i interpretació d'una gran quantitat de dades.

Davant d'aquesta situació, es fa necessària una xarxa com AdaptNet, que a través de reunions i estades breus d'investigació, fomenta l'intercanvi de coneixements, la creació de sinergies i la unificació de les metodologies de treball entre els diferents grups d'investigació.

Segons el coordinador de la iniciativa, Julio Rozas, la missió de AdaptNET és "oferir una oportunitat única de treballar en estreta col·laboració, compartint la seua experiència per a identificar les necessitats i oportunitats dels estudis mitjançant tècniques NGS, i generant una massa crítica necessària per a aconseguir l'enfoque multidisciplinari que es requereix per a estendre la genòmica cap a la biologia evolutiva, i viceversa"

Els diferents laboratoris que participen en aquesta xarxa, que constitueix una iniciativa pionera en el país per a millorar els resultats de les investigacions finançades pel Pla Nacional de I+D+i, es proposen impulsar la col·laboració científica d'aquest àmbit i transmetre al públic en general els avanços aconseguits.

AdaptNET dona l'oportunitat de col·laborar, compartir experiències i oportunitats i donar un enfoque multidisciplinari que estendre la genòmica cap a la biologia evolutiva i viceversa

AdaptNET treballa en diferents àmbits de treball com la genètica, biologia computacional, genómica, biologia evolutiva, zoologia, botànica, biologia molecular, estadística, biologia computacional, bioinformàtica i altres camps similars. Entre els participants que s'han adherit al projecte trobem al seu coordinador, Julio Rozas, i altres experts com Fernando Gonzàlez (Universitat de València), Toni Gabaldón (Licenciat en Bioquímica per la UVEG, actualmente en el Centre de Regulació Genómica, CRG), Rafael Zardoya (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC), David Posada (Universidad de Vigo), Pablo Vargas (Real Jardín Botánico-CSIC), Josefa González (Instituto de Biología Evolutiva, CSIC-UPF), Sebastián Ramos Onsins (Centro de Investigación en Agrigenómica, CRAG9), i Carles Vilà (Estació Biològica Doñana-CSIC)

AdaptNET trabaja en diferentes áreas de trabajo como genética, biología computacional, genómica, biología evolutiva, zoología, botánica, biología molecular, estadística, biología computacional, bioinformática y otros campos similares.  Entre los participantes que se han sumado al proyecto encontramos a su coordinador, Julio Rozas y otros expertos como Fernando González (Universitat de València), Toni Gabaldón (Licenciado en Bioquímica por la UVEG, actualmente en el Centro de Regulación Genómica, CRG), Rafael Zardoya (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC), David Posada (Universidad de Vigo), Pablo Vargas (Real Jardín Botánico-CSIC), Josefa González (Instituto de Biología Evolutiva, CSIC-UPF), Sebastián Ramos Onsins (Centro de Investigación en Agrigenómica, CRAG9 y Carles Vilà (Estación Biológica Doñana-CSIC). 

Etiquetes investigación , NGS