Una investigació duta a terme per cinc laboratoris de Sevilla, Logronyo, Heidelberg (Alemanya), i Guntemburgo (Suècia), i dirigit pel grup de Genómica Funcional de Levaduras (GFL) de la UVEG, ha demostrat que les cèl·lules que viuen més ràpid acceleren també els seus mecanismes de regulació gènica. La investigació, publicada en la revista Nucleic Acids Research, pot servir per a aconseguir una major comprensió dels mecanismes que distingeix salut i malaltia i el disseny d'estratègies per a la curació.

L'expressió genètica de les cèl·lules eucariotes, com les humanes o les de les levadures, no únicament depén de mecanismes reguladors específics, sinó també de la velocitat a la que les cèl·lules creixen. En la investigació, els científics han tomat com model una cèl·lula eucariota de rent de cervesa, Saccharomyces cerevisiae, per a concloure que la dependència de l'expressió gènica amb la velocitat de creixement es deu a que es produeix, també, una acceleració en la velocitat de recanvi dels RNA missatgers (mRNAs). Encara que la concentració total de missatgers roman (homeòstasi), els mRNAs es fabriquen i destrueixen més ràpidament. La conclusió és per tant que les cèl·lules que creixen més de pressa viuen acceleradament la seua expressió gènica.

A més a més, els investigadors han observat que aquest comportament global no es cumpleix en alguns grups de gens que augmenten o disminueixen su recambi de mRNAs amb la velocitat de creiximent. És el cas dels gens relacionats amb la respiració mitocondrial, per example, que disminueix la seua expressió mitjançant un augment de la degradació dels seus mRNAs. Com que es tracta de un mecanismo similar a les cèl·lules canceroses, la investigació pot servir per aclarar com les cèl·lules tumorals, que creixen molt més ràpid que les sanes, regulen la seua expressió génica. Per aquest motiu, aquest estudi de investigació bàsica será un punt d'inici per a lograr en un futur una major comprensió dels mecanismes que distingueixen la salut de la enfermetat i per al disseny de estratègies per a la curació. 

Per la importància de les seues conclussions, aquest estudi ha despertat un gran interés en la comunitat científica. Prova d'aixó són les altres dues resenyes científiques sobre els resultats publicats en revistes d'envergadura en el camp de la biología molecular: Current Genetics i RNA Biology.